Público
Público

Va guiar Gaudí la mà del piròman?

LLUÌS-ANTON BAULENAS

I si al darrere de la mà del piròman que volia cremar la Sagrada Família hi havia l'ombra de Gaudí? La cosa, sent greu, no va arribar a tenir les conseqüències que l'autor de l'atemptat desitjava. Ell, només? Em temo que, a Barcelona, més d'un i més de dos haurien desitjat que se'n sortís.

Com amb els toros, a Barcelona hi ha gent a favor i en contra de la Sagrada Família (o més aviat a favor de deixar la recentment nomenada basílica menor barcelonina tal com es trobava quan va morir Gaudí). El que passa és que, darrerament, va guanyant la consideració del monument basada tan sols en la seva projecció internacional. Ja sigui en l'àmbit estrictament religiós o simplement en el vessant turístic.

La Sagrada Família va ser el motiu d'una protesta ciutadana contra la intervenció de Subirachs en l'obra

La Sagrada Família ha viscut esdeveniments molt importants al llarg de la seva vida, la majoria lligats a la seva condició d'Església catòlica. El 1920 s'hi va celebrar l'Any Jubilar de Sant Josep amb una cantada de l'Al·leluia de Händel per part de mil cantaires d'orfeons catalans dirigits per Lluís Millet. El 1953, amb motiu del 35è Congrés Eucarístic Internacional, va inaugurar-se la il·luminació de la façana del Naixement. El 1981 va obrir-se la plaça Gaudí, amb el seu estany, a les aigües del qual es reflecteix el temple. L'any següent, amb motiu del centenari, va rebre la visita de Joan Pau II. Encara ara recordem la visita de Benet XVI la tardor de l'any passat.

Tot plegat, efemèrides relacionades amb el significat del temple, no pas amb el temple en si. I aquí és on entra l'ànima rebel dels barcelonins. Perquè, tot respectant el credo de tothom, molts creuen que una cosa és la Sagrada Família de Gaudí i una altra, segons diuen, una suposada elaboració d'una molt sofisticada mona de Pasqua (això sí, apta per a l'explotació turística).

Per això, senyores i senyors, la Sagrada Família també es recordarà sempre pel fet de ser el motiu d'una de les manifestacions ciutadanes més insòlites del món: la del 1990 en contra de la intervenció de Subirachs en la direcció de l'obra.

Encara no fa ni 15 dies, Oriol Bohigas, en una entrevista al diari Avui feia afirmacions sobre el temple de la Sagrada Família del gruix de: "Un desastre absolut. Un insult a Gaudí. Un disbarat artístic. S'han complert totes les males prediccions [] És pitjor del que ens havíem imaginat, d'un mal gust evident. I el pitjor de tot és que Barcelona s'ha desprestigiat amb aquest objecte ridícul" Déu n'hi do! Només li hauria faltat afegir: "Si un pertorbat hi entrés i hi calés foc, sense que hi hagi desgràcies personals, no em faria pas res"

I no devia ser pas l'únic que devia brindar amb cava per la fumerada creada pel tocat de l'ala incendiari de l'altre dia. El mateix brindis que s'hauria fet si, finalment, les obres de l'AVE ho feien tremolar tot i obrien unes esquerdes prou grosses perquè s'empassessin totes les figuretes de Subirachs.

Els bombers van impedir que el foc cremés la Sagrada Família. Però tal com dèiem a l'inici d'aquestes ratlles, segur que no pensaven en la quantitat de gent que, amb un mig somriure sota el nas, si l'incendi hagués tingut èxit, hi haurien vist una intervenció directa de Gaudí des del cel, ara que ja comença a tenir-hi influència (aviat serà beat i, eventualment, podria arribar a ser sant).