"Hauríem pogut guanyar abans si alguns s'haguessin quedat picant pedra"

Des de la redacció de Públic, Xavier Trias es mira la Sagrada Família i diu en veu alta: "D'aquí 15 anys això ho veureu acabat". El seu optimisme està justificat: als seus 64 anys està a prop d'aconseguir el que no fa tant semblava impossible: prendre al PSC l'alcaldia de Barcelona.

Vostè pot ser alcalde de Barcelona, però també el restablidor dels ponts entre CiU i PP de cara al 2012. Assumeix aquest paper?

"No jugo a establir ponts amb ningú, ni amb el PP ni amb els socialistes"

No. Un Ajuntament no té res a veure amb la política central. La meva aposta és guanyar sabent que és gairebé impossible que ningú sumi 21. L'alcalde seria la força més votada i no jugo a restablir ponts amb ningú; ni amb el PP ni amb els socialistes. Crec que el plantejament és que cal fer funcionar la ciutat des d'un govern fort, però això no vol dir que calgui una majoria absoluta. És més ferm un govern en minoria i cohesionat que no pas fer barreges estranyes que facin impossible la gestió. A l'Ajuntament en moltes situacions s'ha governat d'una manera molt partidista, creient que uns són els que saben el que necessita Barcelona i menyspreant la resta. Si Jordi Hereu és el cap de l'oposició, es trobarà que l'escoltaré si fa plantejaments positius per a la ciutat.

Buscarà un suport estable?

No hi veig la necessitat. Podem tenir suports per a temes concrets. La meva manera d'entendre la política municipal és amb la mà estesa cap a tothom. Hem de poder parlar amb el PP, amb els socialistes, amb Iniciativa, amb ERC...

"Si es votés, crec que els socialdemòcrates som majoria a Convergència"

Però no seria desitjable un Govern ampli i de majoria?

Seria magnífic que traguéssim 21 regidors, però... El que no farem és no produir un canvi a Barcelona. Qui em vota a mi, a CiU, vol que es produeixi el canvi i no entendria que continuessin governant els mateixos, no tindria sentit.

Pel que ha vist, quin és el seu rànquing de partits amb els quals assolir pactes?

"La supressió de l'impost de successions s'havia de fer tant sí com no"

Jo m'he pogut entendre amb tothom. He viscut situacions tan insòlites com ara, amb majoria absoluta de CiU, aprovar la Llei del Servei Català de la Salut amb ICV. Em nego a fer rànquings. Hi ha qui diu que caurem en mans del PP, i no és cert. Dependrà del paper que vulguin fer els socialistes i ERC. A ICV també li convé intentar fer por amb això de la dreta, i la por és que tot segueixi igual.

Vostè té la percepció d'aquest vot de la por?

No, però hi ha gent que ho intenta. Això ho fa la gent quan està desesperada. Però això la gent no s'ho creu; creure's que jo sóc la dreta no s'ho creu ningú, perquè m'han vist actuar. No sóc un desconegut. No vaig fer por a ningú com a conseller de Sanitat, més aviat va ser una època d'èxits i de col·laboració amb molta gent.

La seva actitud envers el PP ha estat de respecte i distància. No es planteja fer un pas més i, amb vista de les propostes d'Alberto Fernández Díaz, dir que és impossible entendre's?

Hi ha temes en què no coincidim en absolut, com ara en immigració. En altres temes no coincideixo amb el PSC. Hi ha gent que creu que l'Ajuntament ho ha de fer tot a través del mateix Ajuntament, però hi ha coses que s'han de fer amb el tercer sector. Això, si ho fan ells, ho troben bé, i si ho fem nosaltres, és privatitzar. Que un Ajuntament munti un restaurant de luxe no té ni cap ni peus; un govern d'esquerres no ho faria mai.

Aquesta idea de compartir amb el sector privat àrees d'acció és un model o una estratègia per actuar en un moment de crisi?

Les dues coses. Has d'aprofitar el que hi ha. Amb els hospitals ho vam fer. Aquí a Barcelona hi ha escoles bressol; pots agafar i concertar-les per atendre més nens. Cal que l'entitat tingui vocació pública, això és molt important, s'ha d'ajustar a una acreditació i s'ha d'ajustar que la gent hi pugui accedir segons uns criteris d'accés. Cal marcar les regles del joc. El que no té sentit és llençar els diners i duplicar el sistema.

La concertació no pot comprometre la qualitat?

No. Si es fa bé, no.

Xavier Trias és un polític transversal dins de Convergència?

Dins de Convergència hi ha molta gent transversal. El president Pujol ho era. Convergència va néixer més com un moviment que com un partit. És un partit que es mou entre el centredreta i centreesquerra, amb gent de tots colors, i ens uneix el catalanisme, en diferents graus.

Es defineix com un transversal de centreesquerra?

Em considero un socialdemòcrata que va entrar a Convergència perquè en aquell moment hi predominaven, i catalanista.

Creu que ja no hi predominen, els socialdemòcrates?

Tenim de tot. Si es posés a votació, crec que som majoria els que tenim aquesta sensibilitat, però no s'ha votat mai. A Convergència la majoria de gent és liberal en matèria econòmica i socialment socialdemòcrata. Pensem que s'ha de crear riquesa i que hi ha d'haver normatives àgils per fer-ho possible, però estem d'acord que aquesta riquesa s'ha de distribuir.

Però la socialdemocràcia catalanista ja mana a Barcelona. On és el canvi?

Això jo no m'ho crec. Crec que els que manen s'equivoquen. Una persona que era transversal era el senyor Maragall. La gent que mana ara a Barcelona són gent amb qui no hauria pogut fer els acords de Sanitat que vaig fer en el seu dia. Et miren com si fossis baixat de la lluna per dir que les escoles bressol es poden concertar. Són dogmàtics i tenen un grau important de sectarisme.

Com a socialdemòcrata, era oportú el moment escollit per suprimir l'impost de successions?

El va suprimir de manera molt important el Tripartit. I el senyor Mas ho ha fet en el moment en què es va comprometre a fer-ho.

Ho comparteix?

Sí, era una promesa electoral que s'havia de fer tant sí com no. Però qui posa en dificultats l'Estat del benestar són els que fan un forat de 7.600 milions d'euros en un any, aquesta gent són un conjunt d'irresponsables.

Vostè tem trobar-s'ho ara a la ciutat de Barcelona?

M'he de creure el senyor Hereu. Però fa dos mesos deien que el deute era de 700 milions i fa un mes van dir que és de 1.200. És greu? No. Sóc dels que creu que tenir un deute una mica alt no és problema si el pots tornar. Però si en un any hem passat de 700 a 1.200, sí que ho és.

Fiscalment, Barcelona ja està penalitzada.

Sí, és una ciutat que no és barata, no podem pensar a apujar la fiscalitat i tampoc podem pensar a abaixar-la, no és possible. Hem de reclamar un sistema de finançament diferent, l'actual és una vergonya. No pot ser rebre el mateix si tens un milió de turistes que si en tens set.

Ha dit en campanya que els serveis socials són font de riquesa, no de despesa. L'escolta el president Mas?

No és que no m'escolti, és que no tenen més diners. Tots estem d'acord que la sanitat és una font de riquesa.

La proposta de l'alcalde de posar 10 milions perquè la Generalitat pugui tirar endavant projectes de cultura què li sembla?

És positiu. Pel que fa a cultura, cal reclamar el que ens toca: 15 centres de Barcelona reben de l'Estat 22 milions. Un sol centre a Madrid, el Reina Sofía, en rep 56.

I si li toca barallar-se amb la Generalitat?

Ho faré, però no seré el cap de l'oposició. Seré molt exigent des de la lleialtat.

Fa 15 anys vostè era dels que creia que l'Ajuntament mai deixaria de ser socialista?

Creia que costaria molt.

No ho veia impossible?

No. Fa nou anys que estic aquí. Crec que nosaltres ens equivocàvem amb el plantejament. Mai ets l'alcalde si no t'hi estàs, t'hi dediques i piques pedra, molt, molt. Hauríem pogut guanyar abans si alguns candidats s'haguessin quedat picant pedra.

Artur Mas aposta per un horitzó de dos o tres mandats. I vostè?

Si va bé, m'hi estaré dues legislatures. Vuit anys. Ni un dia més ni un dia menys.