Una història que es repeteix vint vegades

Miquel Tarradell de Barcelona comparteix sort amb 20 instituts de tot Catalunya, segons han denunciat els sindicats en els últims dies. Alguns van celebrar la segona Assemblea de Centres Afectats per la Supressió del Batxillerat el dia 21. Durant la reunió, els IES Collserola, Fòrum 2004, Miquel Tarradell i Montjuïc van consensuar un manifest en què denuncien "la manera en què el departament està comunicant els seus plans al professorat, els pares i mares i lalumnat".

Segons els afectats, el departament "dosifica informacions contradictòries en converses informals, la qual cosa dóna lloc a tota classe de rumors incerts".

A més, asseguren que la creació dun gran institut "com és el cas de la Zona Franca, on es preveu un centre de cinc línies", suposa un pas enrere. "Estem retornant als macrocentres del franquisme que vam combatre en el seu moment i perdent els centres petits, de proximitat, amb loferta educativa completa, que atenien la diversitat i aconseguien que molts alumnes superessin la secundària postobligatòria".

Els membres de lassemblea assenyalen que la reconversió "només saplica als centres públics. Loferta privada es preserva i no hi ha tancament de cap línia de batxillerat".

En aquest sentit, critiquen que les supressions seran encara més greus a les comarques menys poblades, "ja que lalumnat que vulgui fer batxillerat o FP shaurà de desplaçar cap a les capitals comarcals".

IES Rambla Prim

Un dels centres barcelonins afectats és lIES Rambla Prim, que aquest curs té un grup de 35 alumnes a batxillerat, malgrat que "a classe són la meitat", explica el director, Albert Sorribes. El 80% dels alumnes són immigrants i és per això que els directius defensen la necessitat de continuar oferint batxillerat. "Som un dels instituts que ens fem càrrec del perfil socioeconòmic més baix. Aquests alumnes, en cas danar a altres centres, pot ser que no trobin les atencions que necessiten i que sí que tenim nosaltres", explica Sorribes, que critica que no hi ha hagut diàleg amb Educació. "Ens van dir que no calia que féssim res perquè ja estava tot decidit. Ens han canviat les regles del joc a mitja partida. Estem desconcertats".

Els professors del Rambla Prim no saben què passarà lany que ve, ni quines seran les línies a seguir, tampoc "què passarà amb els alumnes que volen fer batxillerat".

Del mateix parer és la presidenta de lampa, Mercedes Alcázar: "No ens sembla bé, ara serà més difícil motivar-los; hi haurà nois que deixaran destudiar, segur".

IES Collserola

El centre Collserola té 32 alumnes a batxillerat i té, segons explica el seu director, Antoni Aragón, un 50% dalumnat immigrant. "Són immigrants ja de fa temps, no són nouvinguts. Nosaltres ens trobem amb situacions socioeconòmiques complexes", diu Aragón, que explica que el centre tindrà una reunió demà amb el Consorci dEducació i esperen que els informin sobre el futur.

IES Roger de Flor

A diferència daltres centres, als professors del Roger de Flor la notícia no els va agafar per sorpresa. "El curs passat ja van voler eliminar el batxillerat, però ens van permetre seguir amb un mínim de matrícula. Esperàvem que ho mantinguessin, el cop és dolorós", diu el director, Ángel Fandos.

Situat al barri de la Trinitat Nova, té entre 20 i 22 alumnes de batxillerat i, segons explica el seu director, té un 80% dimmigrants.

IES Montjuïc

Linstitut Montjuïc, que té 18 alumnes de secundària, ha estat, segons Domingo Espot, cap destudis, lúltim centre a ser convocat pel departament. "A nosaltres no ens va agafar dimprovís, lany passat en sentíem parlar." La notificació oficial va ser el 21 dabril. Al director ara de baixa li van dir que shavia de reestructurar la Zona Franca. Al Consorci de Barcelona es parla dun nou projecte. "No sabem si es farà un institut escola o si ens fu­sionarem amb altres instituts", explica Espot.

IES Flos i Calcat

Nou Barris és un districte amb tres centres afectats. "Tenim alumnes de perfil econòmic baix, quenecessiten ajut. Si no estigue-ssin en un institut amb aquestes opcions, molts abandonarien. Cada any enviem entre 10 i 14 alumnes a les proves daccés a la universitat, un 90% dels quals aproven", explica Andreu Varela, director, que es queixa de les mane-res del departament: "Hi ha centres que es convertiran en instituts escola, daltres es fusionaran i daltres seran centres de formació professional. Hi ha propostes, però totes genèriques".