Els joves s'han convertit en un dels col·lectius més perjudicats per la pobresa emergent. A més dels que pertanyen a famílies afectades per l'atur dels progenitors, que en alguns casos no poden pagar les hipoteques i fins i tot viuen pendents de l'amenaça del desnonament, hi ha un grup especialment vulnerable, el dels ni-nis. 'Ens preocupen els joves que ni estudien ni treballen. Hi ha moltes entitats que ens expliquen que han rebut una allau de nois que s'han quedat a l'atur i que no tenen formació suficient', explica Jordi Gusi, gerent de la federació d'Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS).

Els joves extutelats per l'Administració es troben en unes condicions encara pitjors. Molts d'ells, sense ingressos ni xarxa de suport al país, es veuen abocats a viure al carrer.

A més, les famílies immi­grants estan patint la crisi d'una manera especial. Els caps de família, que acostumaven a treballar en feines poc especialitzades, com la construcció o l'hostaleria, o en feines esporàdiques, han estat expulsats del mercat laboral.

Fins fa poc, les xarxes socials funcionaven molt bé entre alguns d'aquests col·lectius, com ara els pakistanesos. Però a mesura que l'atur i els problemes es van estenent, 'aquestes xarxes s'estan afeblint', alerta Gusi. De moment, aquestes famílies sobreviuen compartint pisos i recorrent a les entitats que distribueixen aliments.

Després de viure a Cata­lunya des de fa més de sis anys, algunes dones immigrants que només tenen passaport també 'es plantegen treballar per l'empitjorament de la situació econòmica', però veuen restringit el seu accés al mercat laboral, explica l'associació Surt, dedicada a la inserció laboral de dones.

L'Obra Social Santa Lluïsa de Marillac també ha detectat l'augment de la precarietat de dones soles amb fills a càrrec, que tenen més dificultats per trobar feines que siguin compatibles amb les funcions parentals. Aquesta entitat, creada per la Companyia de les Filles de la Caritat, també alerta del perill que corren 'les persones que han fet un procés positiu i estan en condicions de tornar a treballar però que ara estan estancades, sense possibilitat de competir amb la gran quantitat de candidats per a qualsevol feina'.

Per últim, l'Obra Social recorda que les persones amb discapacitats que només poden accedir al mercat de treball a través de centres especials o empreses d'inserció veuen que cada cop hi ha menys places disponibles.

Justament, ahir el grup Dincat (Discapacitat Intel·lectual Catalunya) va denunciar la destrucció de llocs de treball de persones amb aquest tipus de minusvalidesa. Les feines que pot realitzar aquest col·lectiu són treballs de manufactura, i el trasllat d'aquest tipus de producció a països del Tercer Món, amb una mà d'obra més barata, ha reduït l'oferta.

Dincat va demanar també que les empreses de més de 50 treballadors s'ajustin a la legislació vigent, que obliga a incloure un 2% de treballadors discapacitats.