Jordi Pujol i la incògnita d'allò que va fer per sota la taula

La presentació en societat de la tercera i possiblement última part de les memòries de Jordi Pujol va servir perquè l'expresident fes un curs accelerat de política real als prop de 200 convidats a l'acte.

En l'inevitable escenari que va veure el feliç naixement de l'aliança CiU-PP, l'hotel Majestic, Pujol va voler demostrar que la transparència no és un valor en el qual cregui massa. Amb la practicitat de qui ja no ha de guanyar més eleccions i de qui sap que juga a casa, va explicar que amb el llibre (publicat per Proa) ha tingut la intenció d'explicar els seus darrers anys en la primera línia de la política i l'actual situació que viu Catalunya. Però va admetre que "tot el que es va fer per sota la taula no s'explica". Va ser la primera de les tres confessions que va fer sobre la política que no es veu.

"Deu haver-hi molts tertulians, aquí... Ho feu molt bé!", va dir el molt honorable

Aquesta advertència no va decebre gaire el seu públic, on hi havia una discreta representació de la nova intel·lectualitat del Govern Mas. A uns i altres va saludar Pujol abans que comencessin els parlaments. Es va mostrar tan afable com sempre que fa el paper d'amfitrió, tot i que la seva solidesa mnemotècnica no és la que havia estat. "Et vaig llegir abans-d'ahir...", li va dir a un periodista, abans de concentrar-se en va. Malgrat l'esforç, no va poder recordar l'article, cosa impensable fa uns anys.

En qualsevol cas, l'oratòria dispersa de l'expresident va ser captivadora com sempre, i Pujol no va tenir inconvenient a seguir amb la lliçó: "Els polítics no sempre poden fer allò que prometen", va fer amb tota tranquil·litat. Per arrodonir l'argument va afirmar que "la política no és una tertúlia... Amb perdó per als tertulians que hi ha aquí, que deuen ser molts... Ho feu molt bé!". Efectivament, el menjador del Majestic era ben ple d'opinadors.

Sobre drets i obligacions

"Avui tot déu és independent", s'exclama el veterà dirigent de CiU

La tercera clatellada de l'expresident als apologetes de la política de llum i taquígrafs va arribar quan una persistent periodista li va demanar si, "amb la mà al cor", era optimista amb el pacte fiscal. El president de CiU no va dubtar ni un segon a respondre. "Jo no tinc l'obligació de dir-li el que penso de debò", va fer. En la seva rèplica va assegurar que "sense pacte fiscal el país està mort" i va rei­vindicar que el més important per a Catalunya és aconseguir una negociació bilateral amb el Govern central. "Hem de posar fi al no menos que ellos", va afirmar. També va admetre que en cap cas el concert "no serà com el basc", però sí que es va mostrar convençut de la necessitat que Catalunya recapti els impostos.

L'expresident va recordar com el 2004 encara donava conferències en què demanava els sobiranistes "que s'oblidessin d'allò de la independència". Segons va explicar, la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut va fer-lo canviar d'opinió, tot i que està convençut que la independència és "molt, molt difícil". Malgrat això, va admetre que "té lògica" que cada cop hi hagi més independentistes, en un escenari on les repúbliques exsoviètiques s'han emancipat, com també els països dels Balcans. "Avui tot déu és independent", es va exclamar.

"Els polítics no sempre poden fer allò que prometen", va admetre

Pujol va evitar pronunciar-se sobre si es va entendre millor amb Felipe González o José María Aznar "què en traurem, d'aquesta pregunta?", va preguntar-se, però va reivindicar el seu pacte del Majestic. També va defensar la bona entesa actual entre Convergència i Unió amb una semàntica personalíssima: "La interpenetració ha estat una història d'èxit".

Pujol, que va començar el dia demanant a Alícia Sánchez-Camacho "contenció" en les seves maneres, va assegurar que seria impossible mantenir una reunió secreta amb la presidenta del PP. I això desagrada profundament un home que ahir va reivindicar com mai la política que es fa per sota la taula.