Sol Picó assegura que mai no ha pensat en els títols de les seves obres. 'Surten sols, en algun moment dels assajos sempre hi ha algú a qui l'hi surt espontàniament', diu. Però en aquesta ocasió es veu més obligada que mai a explicar el títol de l'obra que des d'avui fins diumenge representa al Lliure de Gràcia, en el marc del Grec: Petra, la mujer araña y el putón de la abeja Maya. 'Petra és el personatge de la pel·lícula de Fassbinder [Las amargas làgrimas de Petra von Kant]. Hi ha dos personatges potents, la mateixa Petra i la dona aranya, però també volia reflectir la monstruositat humana'. Però... i la popular, entranyable, simpàtica abella de la tele dels anys setanta? 'Era una icona de la felicitat, anava de flor en flor, feliç... La prenc com l'amagatall idoni del veí perfecte, exemplar, amic de tothom que té, però, una part fosca que ningú no veu, com els assassins en sèrie, els torturadors...'

Acabada de tornar de Londres, on ha fet aixecar el Salders Wells, un dels teatres de dansa més importants d'Europa, amb El llac de les mosques (que segueix de gira), on barreja la música amb la dansa en un viatge que passa pel rock, el swing o el flamenc, ara es capbussa en una història diferent que barreja la dansa amb el teatre de text. Els cinc ballarins de l'obra s'han ficat completament en el paper. 'No era gens fàcil per a ells, han fet un gran esforç per crear els moviments de la monstruositat des de la paraula', explica Picó, que es lamenta de no ballar-hi. 'És una llàstima, perquè m'hauria encantat, però no podia ser, hauria estat massa en una obra tan exigent'.

Els cinc monstres dansaires es troben amb Petra, Karim i Marlene, els personatges de Fassbinder, en l'esquelet d'un circ. Allà desplegaran les coreografies de Picó tot buscant que l'amor pugui salvar els personatges de l'horror. 'El circ no apareix com a gènere artístic, sinó com a espai en el qual transcorre la història', explica la coreògrafa.

El pes teatral de l'espectacle recau en dues actrius, Maru Valdivielso i Vanessa Segura (sense guió fins al final de l'obra). La primera, en realitat, ha estat la principal culpable de Petra, la mujer araña..., perquè va demanar a Picó un muntatge sobre Fassbinder. 'La pel·lícula ens semblava fascinant a les dues i jo estava treballant la part de la monstruositat humana i ho vaig poder combinar', diu la ballarina. No ha estat fàcil, com ja sabia: 'Ha estat un procés diferent al normal i molt intens. Hem plorat, hem rigut, hem creat complicitats i ens n'hem sortit'. Reconeix que ara ha de començar un llarg procés d'actuacions perquè l'obra acabi de quallar, però.