L'acusació particular exercida per la família del presumpte lladre abatut per Corominas el 2006 ha decidit que recorrerà contra la sentència absolutòria davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), mentre que la Fiscalia està estudiant el veredicte del jurat popular per presentar recurs també.

Les possibles contradiccions en la motivació del veredicte del jurat popular que ahir va exculpar el gendre dels Tous, Lluís Corominas, donaran peu als recursos de les acusacions davant del TSJC, que podria anul·lar el judici i ordenar-ne la repetició.

El recurs es basa en una interpretació errònia de les proves per part del jurat

Un dels arguments que do­­­­narien suport a les apel·lacions són les contradiccions en què pugui haver incorregut el jurat en els diversos fets que consideren provats i les raons que donen per considerar-ho veritat. Per exemple, les acusacions veuen incongruent que el jurat doni per provat que la víctima va fer un moviment brusc quan Corominas va arribar a la seva altura basant-se en la declaració del mateix Corominas al judici, quan a la vegada reconeix que el gendre dels Tous va mentir al llarg del procés, ja que va canviar repetidament la seva declaració.

Josep Riba, lletrat de l'acusació particular, s'ha mostrat indignat amb la decisió del jurat, que ha considerat 'demencial' des del punt de vista del dret i el sentit comú. Per Riba, el veredicte absolutori peca d'una clara 'motivació errònia', en estar fonamentat en una interpretació 'subjectiva' d'algunes de les proves que s'han presentat al llarg de les tres setmanes de judici.

Un dels principals arguments que utilitza el jurat per exculpar Corominas, en considerar que va actuar en legítima defensa mogut per un temor insuperable, és la prova pericial en què els forenses van admetre l'existència de l'anomenat efecte túnel, una síndrome que pot distorsionar la percepció de la realitat en una situació d'alerta o estrès extrem.

Segons diversos juristes, un tribunal professional no l'hauria absolt

Segons Riba, els forenses es van referir a aquesta alteració genèricament, i no aplicat al cas concret de Corominas. Els forenses van descartar amb rotunditat que el gendre dels Tous fos víctima d'una crisi de pànic quan va disparar contra els presumptes lladres.

Una altra de les premisses que segons Riba és 'clarament incoherent' és aquella en la qual el jurat va negar que Corominas tirotegés els presumptes lladres assumint el risc de posar fi a la vida dels assaltants. Segons el seu parer, aquest perill és 'evident' en el cas d'una persona que porta una pistola i la utilitza.

Si els recursos davant del TSJC prosperessin, forçarien l'anul·lació del judici i la seva repetició, ja que un tribunal no pot corregir un veredicte per valoració errònia de les proves en no haver presen­ciat la vista.

Diversos juristes van mostrar ahir perplexitat. Consideren que els membres del jurat es van posar a la pell de l'acusat i van pensar què haurien fet ells en una situació similar. Així justifiquen la contundència i claredat del veredicte, i admeten que un tribunal professional potser hauria rebaixat la responsabilitat però no hauria eximit Corominas.