Público
Público

L'escena catalana no s'arronsa i treu pit davant la crisi

La cartellera de Barcelona ofereix de tot en l'inici del 2012 i aposta pel talent

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Ja ha començat el temible 2012. La pallassa Pepa Plana va dir que el circ és el sector més acostumat a la precarietat. El teatre, sens dubte, li ve al darrere en la lluita contra les adversitats. Per això es diu que és el sector que (diuen... alguns) menys ha acusat (que no notat) la destral de la crisi. Si fem un cop d'ull a la cartellera, ens adonem que, amb crisi o sense, el talent floreix.

L'èxit a La Villarroel de L'any que ve serà millor (que ara triomfa a Madrid), una aposta pel talent jove, té el segell de Carol López, directora de la sala. Ara li toca a ella mateixa estrenar Res no tornarà a ser com abans, amb totes les expectatives. La Villarroel és una de les potes de Focus a Barcelona, juntament amb el Romea, que manté en cartell fins al mes que ve un altre èxit, Qui té por de Virginia Wolf; el Goya, que segueix amb Concha Velasco (Yo lo que quiero es bailar), i el Condal, que estrena Políticament incorrecte, un vodevil de l'anglès Ray Cooney dirigit per Paco Mir amb ministres, banyes i traïcions en un hotel davant del Congrés...

Hi ha qui diu que la gent va menys al teatre i qui diu que el públic es manté

Els bons resultats d'aquestes sales fa que Jordi González, vicepresident d'Art i Continguts del Grup Focus, proclami obertament que 'ara mateix, si un espectacle no funciona, no és per culpa de la crisi'. González confirma que el públic de teatre, en general, es manté. 'Fem un gran esforç quant a producció, sense por, amb nou i fins a deu actors, amb bones escenografies. Això ho podem dir perquè el nivell de la creació i la producció ha crescut moltíssim'.

A casa, però, hi ha prou talent per superar segons quines retallades. Això, per descomptat, no vol dir que tot siguin flors i violes. La crisi hi és, i mossega. El Lliure va anunciar la setmana passada que ajornava l'espectacle L'onada, una coproducció amb el Teatro del Canal, fins a la temporada que ve. El teatre de Gràcia i Montjuïc comença l'any amb Buchettino, un conte explicat a una cinquantena de nens enllitats que podran gaudir de la por (si cal, amagats sota els llençols), de la foscor i del final feliç de les faules. El dia 20, al carrer Montseny, recupera per al teatre la premiada Laia Marull amb Hedda Gabler. Sis dies després, Lluís Pasqual porta a la sala Fabià Puigserver una crítica social de Handke, Quit.

González (Focus): 'Ara mateix, si una obra no funciona, no és per la crisi'

El TNC obre ara la Sala Tallers, la casa de la companyia T-6. Una aposta no precisament econòmica (molts actors, escenografia potent...), però que Belbel i Casares mantenen com a tasca d'un teatre públic. Els resultats demostren, a més, que ajuda a destapar una dramatúrgia de gran qualitat. t-ERROR, de Jordi Oriol, va obrir el foc el 12 de gener (fins al 5 de febrer). El dia 19 el TNC estrena el seu primer text del rus Màxim Gorki, Baixos fons, dirigida per Carme Portaceli.

Altres espais s'ho han de muntar de manera diferent. Al Teatre del Raval ja fa un mes que van estrenar La vampira del Raval, un musical burlesc tragicòmic sobre Enriqueta Martí, un personatge tan tètric com real que va espantar el Raval del 1912 amb la seva dedicació a segrestar nens i nenes per satisfer les necessitats eròtiques i terapèutiques de la bona societat barcelonina. Tot un encert. 'S'han alineat els planetes', reconeix Empar Fernández, directora del teatre. 'I hem sigut valents, perquè un musical amb una escenografia molt important i amb músics en directe requereix un bon equip de tècnics i una bona sonoritat'. Els ha sortit bé. De moment han prorrogat fins al 20 de febrer. 'És un musical entranyable i autèntic, amb música de Guinovart i amb grans actors (Mingo Ràfols, Pep Cruz, Roser Batalla...) i titelles fantàstics'.

El projecte T-6, del TNC, és una de les apostes fortes del teatre públic

La bona feina manté plenes les 200 butaques del teatre gairebé tots els dies. Però Empar Fernández no oblida que aquesta comunió és difícil de trobar, i més en aquests temps: 'Si tens un producte estrella, funcionarà, evidentment', admet. 'Però la crisi es nota i tots estem preocupats. Jo crec que aquest any hi va menys gent als teatres'.

La Sala Beckett presenta Tornem després de la publicitat, una obra actualíssima de Marc Angelet, i el Tantarantana porta obres de teatres germans d'arreu d'Espanya, una alenada d'aire fresc en l'escena catalana. La Muntaner, després dels èxits de Xavi Castillo i Teatro Che y Moche, programa Doria, un text d'Iván Campillo dirigit per Teresa Devant. Ever Blanchet manté la seva filosofia a les sales Versus i TGB, amb El cuadro o el principio del fin, amb text i direcció d'Àlex Mañas, i Oxigen, de Mar Monegal. Pep Tosar, alma mater del Círcol Maldà, converteix l'espai en La Cova del Drac per homenatjar el cantautor Guillem d'Efak a Tots aquests dois.

Els musicals de gran format i els clàssics del segle passat que tornen a la cartellera (Pel davant i pel darrera, Políticament incorrecte...) segueixen triomfant. El cas de la dansa és diferent, no perquè no triomfi, sinó perquè s'ha de buscar la vida. L'exemple més clar és el del Mercat de les Flors. El seu director, Francesc Casadesús, està acostumat 'a les trinxeres', diu.

Fernández (Raval): 'Un producte estrella funciona, però estem preocupats'

El Mercat aposta pel talent local, per la internacionalització i per les coproduccions. L'espectacle de dansa i circ Perdiendo el tiempo, de Mar Gómez, que obre l'any 2012 (després del celebrat pas del Circ d'Hivern de l'Ateneu Nou Barris), és una coproducció amb Reus. La programació internacional ha filat molt prim. 'Tindrem la companyia de dansa contemporània de Cuba gràcies al fet que ens hem posar d'acord amb el Teatro Real de Madrid i amb altres ciutats, com Bilbao, Roma i Lió'. Al febrer, dins de la programació internacional, Casadesús destaca el Ballet Nacional d'Algèria.