L'esquerra intensifica la pressió contra les retallades del Govern

L'oposició va tornar a carregar ahir contra la política de retallades del Govern de la Generalitat, en un altre pas de rosca a l'espera del moment clau de la presentació i negociació parlamentària dels pressupostos d'enguany. Després de més de 50 dies de creixent picabaralla política, a cavall de la successió generalitzada d'anuncis d'austeritat i ajustament en tots els àmbits, fins i tot els més sensibles (educació, salut, infraestructures), el PP ha aprofitat el persistent pols dialèctic entre CiU i l'esquerra per oferir virtualment el seu suport al projecte dels pressupostos.

"Vostè va dir en el seu moment que el seu Govern necessita ajuda i vol deixar-se ajudar; alguns ens han deixat el llegat que ara tenim i el PP s'ofereix a ajudar", va afirmar des del seu escó la presidenta del PP de Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, en interrogar el president de la Generalitat sobre la política del Govern per animar l'economia productiva més enllà del pla d'ajustament. Sánchez-Camacho va llançar el guant després que els representants dels grups de l'anterior Govern carreguessin un cop més contra la desfilada de retallades anunciades pels diversos membres del Consell Executiu.

Camacho vol pactar el nou pressupost i demana un acord polític

Les condicions del vot

Conscient que el Govern necessitarà almenys sis vots per tirar endavant els nous pressupostos, dels quals tot just se sap oficialment que seran almenys un 10% inferiors als de l'exercici del 2010, la diputada Sánchez-Camacho va deixar entreveure el suport del seu grup amb un esbós de les seves condicions. En primer lloc, va exigir que el Govern la informi i negociï amb detall el seu projecte de pressupostos abans d'enviar-lo al Parlament. Segon, la diputada va instar el president a "liderar un gran acord polític, econòmic i social amb totes les forces polítiques catalanes", sense esperar a la cimera del 25 de març entre el Govern català, els líders parlamentaris, agents econòmics i socials i experts economistes. L'objectiu de la convocatòria no és altre que explorar possibles sortides a la crisi econòmica en l'àmbit de Catalunya. El gest va ser il·lustrat posteriorment amb el suport del PP al rebuig d'una moció de l'oposició que demanava mantenir l'impost de successions, cavall de batalla del grups de l'anterior Govern de l'esquerra.

Artur Mas va eludir pronunciar-s'hi i es va limitar a ressaltar que el Govern ja està liderant des de fa setmanes la captació de noves inversions a Catalunya. El president va al·ludir expressament a la decisió del grup Hewlett-Packard de traslladar el seu centre de màrqueting de Stutgart a Sant Cugat i l'anunci de la multinacional espanyola Inditex d'instal·lar una planta de distribució a Tordera. "No és casualitat que hi hagi gent que aposti per aquest país", va afegir Artur Mas, que va assegurar que "hi haurà altres [projectes d'inversió] en pròximes setmanes".

CiU i PP rebutgen una moció per mantenir l'impost de successions

El president va fer un intent d'inflexió del cru missatge d'ajust i austeritat que impregna el discurs de CiU des del seu retorn al poder. Mas va afirmar que les prioritats del Govern són, sobretot, "generar confiança" en els inversors, "estimular un marc legal de flexibilitat i agilitat" per a les petites i mitjanes empreses i apropar-se als agents econòmics i els emprenedors amb projectes d'inversió . "D'aquesta situació no en sortirem sense la dinàmica de les petites i mitjanes empreses", va remarcar al Parlament.

"La nostra prioritat és aixecar el país, no les retallades", va respondre Mas davant les crítiques dels diputats Joaquim Nadal (PSC), Joan Herrera (ICV) i Anna Simó (ERC) a l'anunci de restriccions en serveis bàsics. "La situació és la que és i no ens l'hem inventat", va afegir el president, que tot seguit va assegurar que "avui hi ha més confiança i menys confusió a Catalunya".

"L'Estat de la caritat"

Nadal: "Hi ha més desconfiança, més desconcert i més preocupació"

"A Catalunya hi ha més desconfiança, més desconcert i més preocupació, i ens hem embarcat en una guerra de xifres que no ha donat res de nou", va replicar el portaveu del PSC, Joaquim Nadal, que va tornar a carregar contra la política del Govern per la successió d'anuncis de retallades "sense solta ni volta" i la persistència del misteri sobre el contingut del pla d'ajustament de les finances de la Generalitat. En qualsevol cas, el to i el contingut de la intervenció del líder parlamentari del PSC no fan pensar en una posició tancada a l'aprovació del nou pressupost del 2011.

Més contundent va ser el líder del grup parlamentari d'ICV-EUiA, Joan Herrera, que va exhortar directament Artur Mas a reconsiderar la seva política i les previsions de retallades de la despesa en serveis bàsics. "Posin el fre i adoptin una postura d'equitat", va afirmar el diputat ecosocialista, que va acusar el Govern d'estar "convertint l'Estat del benestar en un Estat de la caritat". La portaveu d'ERC, Anna Simó, no va ser menys crítica i es va centrar en la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, sobre la qual van ploure les acusacions de l'esquerra d'haver claudicat en la seva obligació d'exigir més recursos per defensar els serveis del departament.

La consellera d'Ensenyament, que va ser defensada pel mateix president en acaparar bona part de les crítiques de l'esquerra, va anunciar que només és cobrirà la meitat de les places vacants del personal d'administració i serveis (PAS) als centres educatius. D'aquest manera, el personal no docent se substituirà en la mateixa intensitat que es fa amb els mestres.

La consellera d'Ensenyament acapara la crítica de l'esquerra

Rigau també va afirmar que s'oferiran 5.000 places per a concurs de trasllats i va dir que estava previst convocar 2.000 places, que finalment s'han ampliat fins a 5.000, cosa que, segons la consellera, demostra el compromís del Govern per l'ensenyament. En resposta a una dura interpel·lació del diputat socialista Daniel Font, la consellera va afirmar que el Govern ha convocat el màxim de places per a secundària, un total de 1.245. En quant a les obres de nous centres ja iniciades (Barcelona, Lloret de Mar, Olot, Vilassar de Mar, Almenar, Amposta, les Preses, Reus i Sant Pere de Ribes), Rigau va assegurar que continuaran. "Volem arribar al 6% del PIB el 2016 en educació", va dir la consellera en defensa del seu compromís.

El pacte fiscal

Amb el rerefons del degradat estat de les finances de Catalunya, el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, es va comprometre ahir a crear una comissió parlamentària que comenci a estudiar una proposta de pacte fiscal "el més unitària possible" dels partits catalans adreçada al Govern espanyol. En resposta a una pregunta del líder d'ERC, Joan Puigcercós, el conseller va afirmar que "en les properes setmanes" el Govern estudiarà quins tipus de comissions és podin fer i quins experts en matèria de finançament autonòmic podrien participar-hi i aportar el seu punt de vista.

Preguntat per Puigcercós sobre si el Govern català hauria de negociar el pacte fiscal amb l'actual executiu o amb el que haurà de sortir de les properes eleccions legislatives previstes pel 2012, Mas-Colell va dir lacònicament: "El pas del temps ja farà que la decisió caigui pel seu propi pes". El president d'ERC va reclamar que Catalunya pugui "recaptar, gestionar i liquidar" els seus propis impostos i Mas-Colell es va mostrar d'acord amb el plantejament. El nostre desig va dir és que els impostos siguin recaptats a Catalunya perquè qui recapta els impostos té la paella pel mànec".

El ple va aprovar una moció que CiU havia acordat amb el PP en la qual s'insta el Govern a "estudiar" la possibilitat d'aplicar una rebaixa de la pressió fiscal i tarifària que afavoreixi l'activitat empresarial. La moció, presentada pel PP i que en bona part ha comptat amb el suport d'una àmplia majoria de diputats, inclou una sèrie de directrius per fer front a la crisi econòmica.