L'Hospital Vall d'Hebron s'amplia per l'alta demanda

L'Hospital Vall d'Hebron s'ha quedat petit. Les xifres que mou no deixen lloc a dubtes. Prop de 900.000 consultes externes cada any, 230.000 pacients d'urgències i 48.000 operacions han fet veure la necessitat d'ampliar el recinte sanitari amb una policlínica d'ús ambulatori que s'aixecarà davant de l'hospital, en un solar conegut com La Teixonera. El creixement del complex hospitalari més gran de Catalunya no s'aturarà aquí i preveu una segona construcció a la part nord, a tocar de l'actual centre, dedicada a la recerca i a la investigació, i una reserva de sòl a Sant Andreu per a usos sanitaris, per si l'augment de la demanda així ho requereix en un futur.

Fa uns dies es va donar el tret de sortida al projecte amb la signatura d'un conveni entre l'Ajuntament de Barcelona i la conselleria de Salut. L'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, va cedir al Servei Català de la Salut un solar de titularitat municipal que es troba a l'altra banda de la ronda de Dalt, a uns 300 metres de l'hospital, i que ara funciona com a aparcament. La transformació preveu l'edificació d'uns 35.000 metres quadrats de sostre on se situaran les consultes externes i les proves funcionals diagnòstiques. La policlínica tindrà la porta principal davant de la ronda.

El trasllat d'aquests serveis permetrà esponjar l'hospital, que té 55 anys. "Ara, amb les consultes externes a tocar d'urgències, hi ha massa moviment de gent", diu el secretari general de la secció sindical de CCOO de l'hospital, Manel Puigcercós. Algunes de les dependències que es buidaran s'enderrocaran i altres s'utilitzaran per donar una millor assistència a les persones ingressades.

La necessitat de créixer de l'hospital, que en els vells edificis continuarà oferint les assistències de traumatologia, general i maternoinfantil, està provocada per l'increment de la demanda. Cal tenir en compte que el centre de la Vall d'Hebron té una població de referència de 411.000 ciutadans, i inclou els districtes d'Horta Guinardó, Nou Barris, Sant Andreu i la localitat de Montcada i Reixac. També hi té molt a veure el creixent nombre de serveis sanitaris que ofereix el centre, fruit de la investigació científica i dels avenços tecnològics que s'han anat incorporant.

Ni Hereu ni Geli van concretar el pressupost ni el calendari de l'obra, però tot fa pensar que la construcció es podria iniciar l'any 2013, quan es definiran els accessos i la resta de serveis de la policlínica. Abans d'això, però, serà necessari fer la modificació del Pla General Metropolità (PGM). Des de CCOO, es reclama que el projecte s'executi aviat. "Fa dos anys que hi treballem. El pas que s'ha fet ara amb la cessió municipal és molt important i cal seguir. L'objectiu és millorar la qualitat del servei. Amb la reforma s'oferiran més serveis i es necessitaran més treballadors", subratlla Puigcercós.

Però la transformació del Vall d'Hebron no s'acaba aquí. Els responsables sanitaris també estan negociant la compra o cessió per al 2011 d'uns terrenys propietat d'un orde religiós, coneguts amb el nom de Maria Auxiliadora, i que es troben a la part nord de l'actual hospital. La intenció és fer-hi un centre de docència i recerca d'uns 12.000 metres quadrats. Abans de finals d'any també es posarà en marxa un nou equipament sanitari a les Cotxeres de Borbó, i en un parell d'anys està previst obrir-ne un de semblant a les antigues Casernes de Sant Andreu.

L'acord concreta també la possibilitat d'una reserva de sòl al districte de Sant Andreu per construir-hi un nou centre sanitari de proximitat, que formaria part del complex del Vall d'Hebron, si el creixement de la demanda assistencial així ho demana. Si es fes, però, no seria abans del 2020.

Amb la posada en marxa d'aquests projectes es descarta definitivament el trasllat íntegre de l'hospital a una altra zona de Barcelona, tal com s'havia especulat.