Público
Público

L'última cita a la Casita Blanca

Avui comencen els enderrocs a l'històric meublé de l'avinguda Vallcarca

JORDI SUBIRANA

La Casita Blanca serà ben aviat un munt de runa. Un gran cartell anuncia que l'enderroc comença avui i s'allargarà fins al juliol. El que ha estat el meublé per excel·lència de Barcelona, situat entre l'avinguda Vallcarca i el carrer Bolívar, crema les seves darreres setmanes dempeus. I ho fa sense vida (des de fa uns dos mesos i mig ja no hi entra ni en surt cap cotxe) després d'acompanyar durant un segle milers d'històries amoroses furtives.

El desmuntatge comença avui. Però que ningú esperi un enderroc espectacular. La desconstrucció serà "quasi manual" i es farà de dins cap a fora. Segons fonts de l'empresa municipal Bagursa, el fet que l'edifici es trobi en carrers molt transitats fa impossible utilitzar maquinària gaire gran.

El buit dels miralls arrencats i mobles destrossats ocupen ara les habitacions

La Casita s'enderrocarà, com molts altres immobles de la zona, perquè està afectada per la construcció d'un corredor verd a l'avinguda Vallcarca. El meublé va tancar el 31 de gener i va entregar les claus a l'Ajuntament, que va pagar 7,4 milions d'euros per l'expropiació el passat 23 de març.

Quan els operaris municipals van entrar a la Casita es van trobar un meublé sense bona part dels quadres que omplien els passadissos, les cadires, les làmpades d'època i els bustos i les escultures que descansaven sobre les tauletes. També s'havien endut les pantalles planes de televisió i alguns jocs de miralls de les habitacions que han estat testimonis dels jocs amorosos dels visitants.

Les obres d'enderroc acabaran al juliol i deixaran pas a una zona verda

Tot el que tenia valor havia desaparegut, i el que no s'havien endut és que costava massa de treure o estava encastat, com ara una font de pedra amb les inicials del meublé. La propietat va deixar que els 18 treballadors s'emportessin bona part dels objectes com a part de la indemnització per quedar-se sense feina. I el material ha acabat venent-se al mercat dels Encants en les dues darreres setmanes. En alguns casos s'ha arribat a pagar entre 2.500 i 3.000 euros per alguns lots.

Pocs dies abans que comenci l'enderroc, Públic ha tornat a recórrer la Casita Blanca de dalt a baix, tal com va fer, abans que cap altre mitjà, a finals del 2010 de la mà del seu cap de personal, Josep López, quan el negoci estava a punt de tancar. I el que s'ha trobat no té res a veure amb la primera visita.

Els operaris municipals van tapiar amb maons portes i finestres per evitar que l'edifici fos okupat. La brutícia és general, amb vidres trencats pertot arreu. No queden ni llums ni bombetes. L'aigua ja s'ha tallat. En la majoria de les 43 habitacions només hi queden vells matalassos i somiers tirats per terra. A les parets es poden veure els forats que han quedat després que s'hagin arrencat miralls i figures escultòriques.

Les habitacions que queden més ben conservades són les que tenen els mobles encastats. Una d'elles és el sarcòfag, un moble que a l'interior amaga un llit de dos metres envoltat de miralls, amb un forat per on pot entrar una persona i que fa de porta d'entrada.

Malgrat que no s'han escapat de les destrosses generals, alguns dels lavabos es mantenen intactes, amb els seus jacuzzis, piques i vàters. Els espais que fins fa dos mesos van ocupar els treballadors estan totalment regirats. Molts dels armaris estan oberts i guarden ampolles d'alcohol mig buides. Les taules estan plenes de pols, llaunes i alguna capsa de preservatius. Alguns treballadors no s'han molestat ni a recollir les seves jaquetes. Una gran sala ha estat escollida com a cementiri de desenes de petits televisors i coixins...

Quan estava en funcionament, la Casita Blanca amagava dependències tancades als clients. A les golfes encara hi queden velles rentadores i nombroses taules de planxar de quan la bugada es feia allà mateix. Així va ser fins al 1969. Un dels soterranis era utilitzat pels treballadors com a taller. Qualsevol aparell o estri de la Casita té en aquest espai el seu recanvi: panys de porta, mànegues de dutxa, aixetes, bombetes... i fins i tot els papers amb motius florals que decoren les parets. Aviat tot això serà història.