Al Departament de Salut se li acaba el temps. En un termini de deu dies haurà de respondre als gerents dels hospitals sobre els plans de xoc que ha elaborat per assumir la retallada dictada per la conselleria. Les mesures, similars en tots els centres, no aconsegueixen en molts casos l'objectiu de retallar un 10% el pressupost. Tot i així, fonts properes a la conselleria asseguren que les mesures han sorprès la cúpula del departament per la seva contundència, com si conèixer de primera mà els plans de xoc i les seves al·legacions s'hagués convertit en un autèntic bany de realitat.

Aquest comentari va en la línia de les valoracions inicials fetes per les patronals hospitalàries, que assenyalen que superar retallades del 5%, la meitat del previst, representa superar el que denominen 'mesures dures de gestió', és a dir, tancar serveis.

Salut disposa de deu dies per comunicar als hospitals l'abast de la tisorada

D'aquí que la conselleria tingui ara la pilota sobre la seva teulada. Serà Salut qui haurà de decidir si, per exemple, aprova el pla de xoc de l'Hospital de Bellvitge, una proposta de retallada d'un 5% que, tot i aquest percentatge, inclou el tancament de la meitat dels quiròfans sobretot en horari de tarda, l'eliminació de les consultes externes a la tarda, el tancament de nou unitats de l'hospital i la supressió de 200 llits. D'aquesta manera es proposa un estalvi en la contractació de suplents durant el període de vacances estivals. Segons els sindicats, unes 700 persones que actualment treballen com a eventuals deixarien de ser contractades.

¿És possible que tots els centres redueixin o tanquin els mateixos serveis? La resposta és que no i d'aquí que Salut hagi de fer un repàs generalitzat i acabi fent el seu propi mapa assistencial. Amb aquest acabarà decidint. En alguns centres concentrarà uns determinats serveis i en uns altres, d'altres.

El que està clar és que les xifres conjuntes cauran. Aquest any hi haurà menys proves diagnòstiques, menys intervencions quirúrgiques i menys usuaris de determinats serveis hospitalaris, perquè directament desapareixeran. I més llistes d'espera: suprimir operacions ara vol dir que s'hauran de fer en un futur.

Els centres sanitaris s'especialitzaran i es concentraran en determinats serveis

I, esclar, tot això comportarà menys plantilla, a base de menys treballadors eventuals. I tot i així, és complicat que el departament aconsegueixi estalviar mil milions d'euros. Almenys sense suprimir alguna prestació, un fet que ha negat el conseller Boi Ruiz i el mateix Artur Mas.

La tensió és evident i les relacions entre la conselleria i les gerències dels centres es deterioren dia a dia. Fonts consultades de l'Hospital de Bellvitge asseguren que Salut va denegar el pla de xoc 'perquè no assolia la retallada del 13% que reclamava Salut'. Un portaveu oficial del centre no ho va voler confirmar.

Farts de la incertesa que planeja sobre el futur de l'hospital, els treballadors de Bellvitge han mostrat el seu malestar tallant la Gran Via dos dies consecutius. No es recordava una protesta amb tants seguidors. 'Hi ha un sentiment de ràbia i d'indefensió que s'està estenent a tota la plantilla', explica Ramon Montoya, infermer i president de la junta de personal de l'Hospital de Bellvitge. 'Cal explicar la situació, perquè tots som usuaris de la sanitat pública i, per tant, aquestes retallades afecten a tothom', afegeix Agustí Chavarria, infermer i representant sindical d'UGT a l'Hospital de Bellvitge.

Les entitats gironines han rebut com una autèntica galleda d'aigua freda la nova retallada que hauran d'aplicar a l'Hospital Josep Trueta després d'assumir fa tot just dos mesos l'ajornament de l'ampliació. Pel que fa a un possible tancament de serveis, el president de l'associació Mifas entitat que agrupa persones afectades per una disminució psíquica fa una crida a la societat gironina perquè 'aposti pel territori' perquè 'de mica en mica ens anem quedant sense res'.

Les retallades a l'Hospital Josep Trueta de Girona ja s'han començat a notar. De moment, s'han tancat dos quiròfans a les tardes en què es feien operacions per reduir les llistes d'espera i es preveu que abans de Setmana Santa se'n clausurin dos més fins a l'octubre. 'En aquesta franja horària només quedaran operatius els que hi ha a urgències', explica el portaveu del sindicat Catac, Ramon Serna.

També s'han reduït de set a cinc hores diàries els contractes que es fan per cobrir suplències d'auxiliars administratives, s'ha obligat els treballadors a agafar festes per justificar en un futur una retallada de personal i s'han començat a tancar unitats de medicina interna en períodes concrets, com ara els caps de setmana. L'hospital reduirà aquest any un 11% el seu pressupost.

La gerència territorial de l'Institut Català de la Salut tenia previst reunir-se divendres passat amb els sindicats per anunciar quins serveis es veurien afectats, però finalment l'ICS, com ho ha fet amb altres hospitals com ara el de Can Ruti de Badalona, va suspendre a última hora la reunió.

Els sindicats temen que les retallades més importants es facin en personal actualment treballen al Trueta 1.600 persones, de les quals un 40% són eventuals, en material com ara la reducció d'un 6% en la compra de productes farmacèutics i en tancament de serveis, fet que obligarà els gironins a traslladar-se a hospitals de Barcelona.

La indignació i la incertesa és la mateixa que es respira en tots els centres hospitalaris catalans. No és una excepció l'hospital de la Vall d'Hebron. Els sindicats en bloc (Satse, CCOO, USAE, CGT, CATAC-CTS i el Sindicat de Metges de Catalunya) es mostren alarmats per un pla que consideren 'inviable'.

Segons els sindicats, la direcció del centre preveu eliminar prop de 500 llits d'entre 1.100 i 1.200 que són operatius actualment durant el període d'estiu, una baixa que assumirien, principalment, la UCI (160 llits), traumatologia i rehabilitació (84 llits) i l'àrea maternoinfantil (59 llits, alguns dels quals ja es començaran a tancar a partir de la setmana que ve).

Rosa Lorente, infermera a l'àrea de traumatologia i rehabilitació, desconeix com s'organitzarà el funcionament de les plantes a partir d'ara, però assegura que 'ara ja tenim alguns llits de cobertura oberts perquè ja hi ha excessos de pacients'. De cinc plantes que hi havia, una ja està tancada, i ara en tancaran dues més. 'El 60% dels llits quedaran inutilitzables. On posarem els malalts que es quedin sense lloc?', afegeix Lorente.

En el cas de traumatologia, molts dels pacients són d'edat avançada, un sector de la població molt dependent i que requereix un període de recuperació més llarg que la resta. En el cas de la rehabilitació, Lorente no es planteja que puguin mantenir el servei. 'Encara no ens ho han dit, però suposo que acabaran amb aquest servei. Així, l'hospital acabarà existint només per a les urgències'.

Pel que fa al fet que la decisió s'hagi pres només de cara a l'estiu, Lorente explica que la Vall d'Hebron és un 'referent' a Catalunya en el tractament de lesions medul·lars, i 'no ens pot permetre tancar tants llits a l'estiu, l'època que més malalts d'aquest tipus rebem', fruit dels accidents de trànsit i de banyistes. En aquest sentit, els sindicats desconfien que, passat l'estiu, es puguin tornar a oferir uns serveis sanitaris de garanties. Durant aquest període la direcció de l'hospital no preveu cobrir les baixes per vacances dels facultatius. 'Aquesta cobertura de vacances donava feina a més de 560 persones durant l'estiu', comenta Juan Carlos Bueno, membre de l'USAE.

La preocupació dels sindicats del centre també recau sobre les retallades de material i personal anunciades al departament de proves diagnòstiques. 'És un departament que ja fa temps que està saturat, i el problema és que afecta totes les àrees, perquè per aquí hi passen gairebé tots els pacients', protesten els membres dels sindicats.

Així, els departaments que en principi breguen amb malalties greus i que, per tant, havien de lliurar-se de les retallades, es veuen perjudicats indirectament. Serà el cas de cardiologia o oncologia.