Público
Público

Les víctimes de les pilotes de goma temen el nou armament

Inquietud pels nous mitjans antiavalots que incorporen els Mossos d'Esquadra

BENOÎT CROSS

La introducció de noves armes per a les unitats antiavalots dels Mossos d'Esquadra ha provocat el rebuig de l'associació Stop Bales de Goma (SBG). Aquesta entitat reuneix diverses persones ferides per aquests projectils i treballa des de fa mesos per aconseguir-ne la prohibició. SBG considera "absolutament greu" la possibilitat que ofereix el nou reglament de disparar a un metre de distància. Aquest dissabte faran una flashmob un aplec llampec en un espai públic a la plaça de Sant Jaume de Barcelona per visibilitzar la seva reivindicació.

De moment, la policia catalana ha adquirit deu fusells GL06-LL, fabricats per l'empresa suïssa Brügger & Thomet i preveu comprar-ne trenta més. A diferència de les tradicionals pilotes de goma, que han de rebotar a terra abans de tocar l'objectiu, les noves escopetes permeten apuntar directament i són considerades més precises per la policia. "Però segueix sent perillós", apunta el portaveu de SBG, Nicola Tanno. "Les persones es poden moure i una altra persona pot rebre el tret, o fins i tot, pot impactar en una altra part del cos". L'associació també considera que les condicions de tensió i nocturnitat d'algunes manifestacions dificulten la precisió dels trets.

Els promotors de la campanya es reuneixen avui amb Felip Puig

Hi haurà dos tipus d'armes: la primera es podrà fer servir a una distància d'una cinquantena de metres, la segona entre 20 i 80 metres. Les pilotes de goma no seran substituïdes, ja que el nou reglament preveu que s'utilitzin en cas que no s'hagi acomplert l'objectiu amb els llançadors. En declaracions a l'ACN, el comissari Sergi Pla va dir que les pilotes de goma tenen una trajectòria aleatòria i imprevisible, i això fa que "els manifestants no sàpiguen contra qui impactaran, i corrin per evitar que els toqui a ells".

David Miquel, portaveu del Sindicat de Policies de Catalunya, reconeix que les pilotes de goma han provocat accidents. "Un model alternatiu seria l'anglosaxó, on s'aposta pel cos a cos, però és un sistema pràcticament impossible d'aplicar aquí perquè els efectius de les unitats antiavalots són molt més reduïts", apunta.

L'associació fa diverses setmanes que es reuneix amb els grups parlamentaris per demanar la creació d'una comissió que estudiï la perillositat de les pilotes de goma i la possibilitat d'introduir sistemes alternatius. El conseller d'Interior, Felip Puig, rebrà l'entitat avui. ICV, ERC i el PP es van reunir amb l'associació i es van mostrar favorables a una comissió d'estudi. El republicà Oriol Amorós esmenta les mànegues d'aigua com a mètode possible per dispersar les concentracions. El socialista Celestino Corbacho, president de la comissió d'Interior del Parlament, també s'ha mostrat a favor d'una subcomissió, tot i que va subratllar que ha de ser una iniciativa dels grups parlamentaris.

La majoria de casos de lesions per pilotes de goma acaben arxivats

A part del combat polític, Nicola Tanno reclama un judici sobre el seu cas. Segons diversos testimonis, el protocol policial, que exigeix una distància mínima de 50 metres per disparar, no es va respectar i va provocar que Nicola perdés l'ull dret.

La determinació de la responsabilitat penal en els casos d'ús inadequat de l'arma no és cosa fàcil. José María Mena, president de l'Associació Catalana de Juristes Demòcrates, l'atribueix a dos factors. Per una banda, un cert corporativisme policial pot conduir a fer que s'amagui l'autor d'un tret. D'altra banda, el concepte d'obediència deguda fa que els agents puguin haver d'efectuar un tret en condicions antireglamentàries si en reben l'ordre.

Si la majoria de casos s'acaben arxivant, la recent sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que va condemnar els Mossos d'Esquadra a pagar 60.000 euros per una pilota de goma disparada contra la cama d'una jove el 2006, dóna esperança a Nicola. El jove italià de 24 anys continua estudiant i tracta de portar una vida normal: "No puc dir que estigui bé, ja que he perdut un ull, però el que em fa sentir millor és lluitar".