Estás leyendo: Llegir o vendre

Público
Público

Llegir o vendre

LOLITA BOSCH

S'acosta Sant Jordi i les institucions, les editorials, les revistes i els diaris ens comencen a enviar propostes. N'hi ha de fantàstiques, com ara un projecte que té Jordi Sierra i Fabra, que convida diversos escriptors a visitar nens i nenes als hospitals que no podran gaudir de la Diada de Sant Jordi però que en són els protagonistes durant un matí i reben el seu llibre i la visita de l'autor. I durant una estona pateixen menys. O aquesta és la intenció. N'hi ha d'altres: que un escriptor convisqui amb un altre escriptor durant un dia i expliqui què fa (com si hagués de fer res diferent de la resta de dies!), convocatòries de festes on trobar-nos amb lectors, i firmes, esclar. Sobretot: firmes.

Jo no sóc gaire així. A mi per Sant Jordi m'agrada molt més fer de lectora. És una festa que m'he perdut molts anys i que em sembla formidable. I estic contenta quan arriba i puc sortir a passejar, tafanejar llibres, veure què compren els altres, escollir regals. M'agrada. I si ho hagués de posar en una balança, tindria moltes més coses bones a dir de la Diada de Sant Jordi que no pas dolentes. Però com cada any penso que, tot i l'entusiasme i el goig que fan els carrers plens de roses i llibres, perdem una oportunitat. Si tenim la capacitat de convocar, convèncer-nos els uns als altres que cal comprar encara que sigui un llibre a l'any, fer que els lectors remenin i triïn (sobretot que triïn), hauríem d'aprofitar per apujar el nivell lector. No és que tingui res en contra dels best-sellers i entenc que per Sant Jordi surten llibres, com dirien a Mèxic, cuinats al vapor i a corre-cuita. És part de la festa: molta gent té il·lusió per fer un llibre i aprofita l'avinentesa. Última hora, tots hem crescut escoltant que hi ha tres coses que cal fer: tenir un fill, plantar un arbre i escriure un llibre. Així que entenc les ganes i les comparteixo. I no hi tinc res en contra ni demanaria a qui no és escriptor que faci un llibre bo. No és pas això el que vull dir quan lamento que perdem una oportunitat. No parlo d'un grapat de lectors que volen, poden i tenen tot el dret de llegir coses senzilles sense que nosaltres els puguem jutjar per això. No és feina nostra. Encara que sí que en tinguem, tots nosaltres, una part de responsabilitat.

Per Sant Jordi, de sobte apareixen milers de possibles lectors a tot arreu buscant alguna cosa

És per això que crec que Sant Jordi hauria d'ajudar a apujar el nivell lector, perquè de sobte apareixen milers de possibles lectors a tot arreu buscant alguna cosa. I no entenc per què els hem de complaure. ¿No ens estimem més reptar-los? Ho dic perquè he fet tallers, he donat xerrades, he parlat amb lectors i amb gent que vol aprendre a escriure. I tots, tots, s'estimen més ser tractats com a persones intel·ligents i amb recursos. No només com a gent passiva a la qual cal entretenir. I aquesta és precisament la nostra feina. Hauríem de començar a considerar el lector com un ésser intel·ligent. S'ho estimen més, ens ho estimem més nosaltres quan som lectors i és una manera d'honorar i protegir la literatura. Cal que els fem/ens fem preguntes, que els ajudem/ens ajudem a pensar què volem llegir, i que s'adonin/ens adonem que som capaços de saber què ens interessa. Però per això cal donar opcions i cal confiar que tothom té alguna cosa extraordinària a dins seu que el fa molt més incomprensible del que puguem pensar d'entrada. I aquest dret de ser únic hauria de ser inalienable.