En entrar al Parlament, va passar per l'arc de seguretat i la màquina va sonar. Ni es va aturar, ni va mirar l'agent dels Mossos d'Esquadra. Revellit i tremolós, Fèlix Millet va passejar la seva imponent presència pel Parlament sense mostrar cap mena de penediment. Citat per la comissió que investiga el suposat finançament il·legal de Convergència Democràtica de Catalunya a través del Palau, l'antic patrici de l'entitat va comparèixer a la cambra catalana però no respondre a cap pregunta.

El compareixent més esperat de tots els que han desfilat davant dels diputats va aplegar una munió de reporters gràfics i va arribar a posar en seriosos problemes el protocol del Parlament. La imatge fràgil que fins aleshores havia mostrat es va esvair tan bon punt va encendre el micròfon per parlar amb la veu cavernosa de qui no acostuma a parlar gaire: 'En estar imputat en el procediment judicial que tots vostès coneixen, no desitjo en aquests moments fer cap declaració en aquesta comissió, i seguint els consells que em dóna la meva lletrada, m'acullo al dret constitucional de no respondre a cap pregunta'.

Millet respon a les preguntes d'alguns parlamentaris amb un somriure

Tal com s'esperava, el viacrucis de Millet va consistir només a escoltar les preguntes i els retrets dels diputats, a qui no va oferir cap explicació pel presumpte desviament de 35 milions d'euros de la centenària institució barcelonina ni per l'ús fraudulent que presumptament va fer dels fons públics que va rebre, que es calculen entre 3 i 15 milions d'euros.

Jordi Turull, portaveu de CiU, li va preguntar sense gaire convicció si havia participat en el 'finançament irregular d'algun partit polític per mitjà de comissions per obra pública'. No va trobar cap resposta pera part de l'imputat.

ICV: 'A partir d'ara, no hi ha d'haver ni noms intocables ni famílies sagrades'

La gèlida màscara de Millet sí que va mostrar alguna emoció més en el torn del socialista Jordi Terrades, que va lamentar que a la comissió s'han vist 'moltes casualitats i molts silencis, però cap explicació tranquil·litzadora' sobre el cas. El compareixent va aprofitar aquest moment per posar-se una mica d'aigua, però va ser incapaç a causa dels tremolins de les seves mans i la seva nova advocada, Míriam Astor, el va haver d'ajudar.

Per part d'ERC, l'incisiu Pere Bosch va retreure a Millet 'el mal' que va fer 'a la bona gent que malda per sobreviure dia rere dia' i la seva mala gestió que deixen entreveure els documents que s'han fet públics ara: 'Hem comptabilitzat més de 50 documents, un rastre immens de misèria i de mal govern'. Però el que de veritat va fer trontollar la indiferència de Millet va ser la referència que Bosch va fer de la seva caiguda social i de sant Pere: 'Aquells que despatxaven mensualment amb vostè o que trucaven setmanalment al senyor Montull avui els neguen'. L'expresident de l'Orfeó va llançar aleshores un somriure que va sostenir durant un parell de minuts.

Amb aquesta expressió va sentir els dubtes del popular Santi Rodríguez en el sentit de si Millet i Montull van utilitzar els polítics per enriquir-se o si, com els documents apunten, 'els polítics els van utilitzar a vostès per desviar fons'. Al saquejador confés del Palau li quedava encara sentir el portaveu d'ICV-EUiA, Daniel Pi, que va demanar que en el futur no hi hagi 'més noms intocables ni famílies sagrades' i va assegurar que a la comissió 'han callat els que tenen alguna cosa a amagar'.

Pi va mirar d'interpel·lar Millet amb una pregunta directa: '¿Va utilitzar el Palau per transferir diners de les adjudicacions que es feien a Ferrovial a Convergència i Unió? Seria tan amable de contestar-m'ho?'. Pi no va tenir sort.

Va tancar la ronda d'atacs Albert Rivera (C's), que va afirmar que el Palau havia funcionat 'com una màfia a la catalana'. 'La pregunta li va dir és si vostè n'era el capo'.

El suposat lloctinent de Millet, el seu fidel Jordi Montull, l'havia precedit en la comissió. Seguint un guió idèntic al que han interpretat la resta d'imputats en el cas, es va negar a declarar i va assistir a totes les intervencions dels grups amb una impassibilitat absoluta.

La jornada, que els cronistes més veterans del Parlament van qualificar d''insòlita', va tenir un final a l'altura. Després de la darrera pregunta, Millet va alçar-se i va marxar. Ja a la sortida, es va posar a fumar i algú li va preguntar si marxava de vacances. L'antic prohom, cigarreta a la mà, no va estar-se de fer una sonora rialla.