El Pere va entrar al Sónar Kids ahir a les 11 del matí. 'Vaig ser dels primers!', proclama, orgullós. Té 6 anys i ve amb el pare, la mare i el Joel, el seu germanet petit que, encara que sembli impossible, dorm plàcidament al cotxet. Als baixos del Jané es veuen tuppers amb pollastre arrebossat, alguna llauna de refresc i una mica de fruita. Els pares han arribat a casa dels avis per recollir els nens de bon matí. Han dormit poc després dels concerts de la darrera nit del Sónar. Encara tenen al cap el soul de la Janelle Monáe o els macabres clips de Chris Cunningham

No hi pot haver millor estampa de la festa multimèdia infantil (familiar, més ben dit) que es va celebrar ahir al CCCB i al Macba, ocupant bona part dels espais del Sónar de Dia, que havia tancat les portes dissabte al vespre. 'És una festa per a nens però també per als pares', explicava ahir Astrid Rossue, coordinadora del Sónar Kids. 'Els fills insisteixen a fer els tallers, assistir a les classes magistrals i participar en altres activitats i arrosseguen els pares; els pares o les mares porten els fills a veure els concerts del Sónar Village, que és el que més els pot agradar'. De fet, grups com ara Buraka Som Sistema i el DJ Gilles Pattrerson, de la BBC, han fet doblet, al Sónar de grans i al familiar.

Els concerts del Sónar Village van aplegar molts nens i també molts pares

A quarts d'una, el popular Guillamino, un dels mestres del pop i de la música electrònica a Catalunya, va ocupar l'escenari de la planta baixa del Macba per fer d'això, de mestre. A poc a poc, els nens (i els pares, per descomptat), s'hi van anar apropant. A les pantalles situades al darrere, connexions amb Vilanova, Granollers i Manresa. 'Farem una master class tots plegats', explica Guillamino, mentre els seus col·legues de fora es mostren preparats, també envoltats de nens.

'Tu faràs el bombo', li diu a una nena. Ella només ha de prémer una tecla i el bombo sona. La nena flipa. Un, dos, tres, quatre tocs. 'Queda bé, no? Ho gravem?', suggereix el músic. Sí, ho grava. Ara tocarà... la caixa. Un altre nen clica, la caixa sona metàl·lica, amb el so del bombo. 'Provem com ha quedat. Bé. Gravem'. Ara un plateret. I una campaneta. La gravació comença a tenir forma. 'Anem a Granollers, a veure si ens poden afegir un baix'. Des del Macba algun nen no acaba de creure's que es pugui fer una cançó a distància. Però el resultat està allà. L'està escoltant i el públic l'està ballant. 'Ara ho accelerem, us sembla?', diu el mestre. I els salts dels nens es fan més alts, més ràpids, més atabalats.

Guillamino va dirigir un taller de composició musical envoltat de petits

Brodas donen encara més marxa amb les seves lliçons de Street Dance. Al ritme de hip-hop, comencen a moure un braç (tots els nens, braç amunt) i a caminar (tots a caminar!) i a fer la serp amb els braços estirats (tots a fer... a intentar fer la serp). Amb un somriure a la cara, els nens es miren, miren els mestres dalt de l'escenari, segueixen el ritme de la música.

A la sortida del Macba, superat un aparcament de cotxets de bebès aparcats, ens trobem amb l'escenari principal. El Sónar Village, ni més ni menys. Allà està preparant la seva actuació el grup valencià Polock, un quintet que (poca broma) ve d'una gira pels Estats Units, carregats de noves influències. El cantant, amb aires de Bob Dylan (físicament parlant) engresca el seu públic: nens una mica més grans, que ja volen sentir-se preadolescents i busquen el ritme amb el seu cos. Algú fa com que sona la guitarra potser massa escandalosament (aquest encara ha de trobar-lo, el ritme just). I els pares, amb fills a les espatlles o tan tranquils, tampoc no deixen de moure's.

Els decibels baixen de cop en entrar al Hall del CCCB, on s'han anat alternant curtmetratges per als més petits (a partir de 3 anys) i per als de més de 8. És una altra de les opcions que ofereix el Sónar, com ara tallers, contes i l'exposició OfffMàtica. La jornada ha estat intensa. Per fi, toca descansar.