El Govern de la Generalitat de Catalunya ha plasmat finalment en el projecte de pressupostos del 2011 el seu llarg desafiament al Govern central, en duplicar l'objectiu de dèficit i arribar fins al 2,66% del PIB, tot i una dràstica retallada mitjana del 10% del conjunt de la despesa. Com s'havia anunciat, en xifres absolutes la tisorada es concentra en els departaments més sensibles com ara Sanitat, Territori i Ensenyament. Tots tres resten un total de 1.204 milions .

El conseller d'Economia i Finances, Andreu Mas-Culell, insisteix que només seria possible ajustar-se a l'1,3% de dèficit fixat a instàncies de Brussel·les si el Govern central accepta 'coresponsabilitzar-se' en el reequilibri de la balança fiscal de Catalunya, bàsicament amb la bestreta de 1.450 milions a compte del Fons de Competitivitat. El Govern persisteix formalment en les seves posicions, segons la reacció de la vicepresidenta Salgado.

El Govern presenta un escenari que permetria assolir un dèficit de l'1,26%

'El Govern espanyol ens ha dit que era millor esperar després del 22-M per tenir concreció' sobre si paga la polèmica bestreta, va declarar a principi de maig Artur Mas al Parlament. El president va responsabilitzar aleshores el Govern espanyol del retard del pressupost, en enrocar-se sobre el pagament d'aquesta partida, vital per quadrar els ingressos i complir el dèficit. De moment tot segueix igual, però els infografistes del Departament d'Economia s'han aplicat a presentar el doble escenari fiscal (vegeu el gràfic) que faria possible rebaixar el dèficit del 2,66% previst fins a l'1,26%, lleugerament per sota del límit màxim exigit.

'La comunicació és fluida i això ja és un bon senyal', va declarar ahir prudentment Andreu Mas-Colell en ser interrogat sobre la disponibilitat del Govern, un cop aclarida la incògnita electoral. Fluida o no, el conseller ha tornat a repetir que 'insistirem fins a les 24 hores del 31 de desembre' a demanar l'avançament dels 1.450 milions d'euros del ja famós Fons de Competitivitat. Sumats als altres 1.200 milions segons càlculs d'inversions pendents i 200 milions més per la cessió d'actius immobiliaris (grans hospitals), el total permetria quadrar un dèficit de l'1,26% .

El Govern d'Artur Mas, que s'enfronta a partir d'ara al tràmit parlamentari en un escenari obert i sense garanties explícites, demana al PP i al PSC que almenys s'abstinguin per permetre'n l'aprovació. Els acords en ajuntaments clau com ara Badalona, Tarragona i Barcelona, així com a la Diputació provincial, pesaran sense cap dubte sobre l'evolució de les diferents posicions.

A principi de maig, poc després que el PSC s'alineés amb el PSOE al Congrés dels Diputats per rebutjar una enverinada moció de CiU exigint la bestreta del Fons, Zapatero es va mostrar conciliador. 'Tots hem de treballar perquè la Generalitat pugui complir els seus compromisos i els objectius de dèficit', va declarar. La incògnita, però, persisteix hores d'ara, coincidint amb l'aparició d'un nou interlocutor virtual com és el vicepresident Rubalcaba, que ja ha manifestat la intenció de restablir els ponts amb Catalunya.

La vicepresidenta Salgado es limita a dir que el dèficit és irrenunciable

No obstant això, la vicepresidenta Elena Salgado es va cenyir ahir al guió sense treure ni afegir res. La titular d'Economia va reiterar que l'objectiu de dèficit és un 'compromís irrenunciable' i que el Govern seguirà fent un estricte control per garantir que les comunitats compleixin. Preguntada sobre el pressupost de la Generalitat, Salgado hi va passar de puntetes i va dir que l'Estat no té competències sobre els pressupostos que aproven els parlaments autonòmics.

Mas-Colell manté l'estratègia de transmetre credibilitat i fermesa. 'Nosaltres no demanarem perdó perquè no estàvem al Govern el 2010', va subratllar ahir el conseller en referència al dèficit del 3,86% (més de 7.000 milions) deixat pel Tripartit, desbordant amb escreix l'objectiu del 2,4% del PIB. 'El que no pot la Generalitat és menjar-se en un any la diferència de dèficit perquè això no s'ho creuria ningú', va afegir amb rotunditat.

Segons el Departament d'Economia, l'objectiu del Govern és 'guanyar credibilitat per inspirar confiança davant els ciutadans de Catalunya, els mercats i les institucions internacionals'. Per això, entén que els comptes, 'encara que molt severs, són assenyats, realistes, equilibrats, plantegen fites assumibles i reprodueixen la voluntat de fer el que es diu i dir el que es fa'.