Mas-Colell es planta i diu que Catalunya no pot retallar més

Reduir el dèficit de Cata­lunya del 2,4% a l'1,3% del PIB, tal com exigeix l'executiu central, suposaria augmentar l'ajust pressupostari de l'actual 10% al 22%, segons va assegurar ahir el Govern català. Amb aquests càlculs, el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, va titllar de poc seriós el requeriment, motiu pel qual el va considerar com una invitació a "maquillar els números".

Les declaracions, que van aixecar polseguera entre les files socialistes, s'emmarquen en el procés de negociació, que en aquests moments "està estancat" en paraules del conseller, del Pla de Reequilibri Econòmic i Financer per tal de contenir el dèficit.

El conseller considera que l'Estat el convida a maquillar números

El pla que va elaborar el Govern català i que va presentar a Madrid el 31 de gener, sosté que és possible passar del 3,9% de dèficit del 2010 a l'1,3% exigit per aquest any amb l'ajust que es preveu aplicar de 2.600 milions en el pressupost xifra que implica la coneguda retallada del 10% sempre que l'Estat hi contribueixi amb l'aportació a la caixa de la Generalitat de 2.550 milions d'euros. Aquests diners vindrien de la transferència dels 1.350 milions d'euros del fons de competitivitat ja compromesos i d'uns 1.200 milions més que es generarien pel traspàs d'alguns edificis, com ara hospitals, que són de titularitat estatal i dels quals la Generalitat podria treure rendiment.

Sense aquestes aportacions, la conselleria d'Economia calcula que l'ajust pressupostari passaria dels 2.600 als 5.830 milions, cosa que vol dir que la tisora que caldrà aplicar ha de ser més del doble de l'anunciada.

Precisament, un document intern del Govern dóna per fet i ja treballa sobre la base que la Generalitat es veurà obligada a reduir la seva despesa "al voltant dels 5.000 milions en el 2011, per tal d'acomplir l'objectiu del Pla d'Estabilitat" i, "el que és més important encara tal com especifica, per garantir la sostenibilitat financera donant confiança als mercats i assegurar així el finançament necessari".

Un document del Govern dóna per fet que la retallada serà d'uns 5.000 milions

Tot i això, Economia va explicar ahir que arribar a aquests nivells "és molt complicat", si no "impossible", i podria produir un alt nivell de conflictivitat social, encara més tenint en compte que les actuals mesures anunciades per reduir el dèficit ja han generat importants protestes entre els sindicats.

El president de la Generalitat, Artur Mas, va assegurar dilluns que, en aquestes condicions, Catalunya no podrà complir amb el dèficit de l'1,3%. Davant la intransigència mostrada pel secretari d'Estat, Carlos Ocaña, que considera que "no és negociable" la reducció del dèficit fins a aquests nivells, Mas-Colell va agafar ahir el relleu i va respondre, en declaracions a RAC 1: "No crec que el ministeri d'Hisenda sigui seriós amb aquest requeriment i, per tant, he de concloure que ens està invitant a maquillar els números". Poc després, va afegir que, en tot cas, el Govern mai estarà en cap cas disposat a disfressar els comptes.

Aparentment en un carreró sense sortida, la negociació té a més una data límit. La Generalitat necessita arribar a un acord com més aviat millor per tal de poder tancar el pressupost per aquest any. Les conselleries han de treballar sobre la base dels recursos de què finalment disposaran per poder aclarir quines seran les seves línies d'actuació i fins on arribaran les tisores, en mig de la confusió que està generant la falta de concreció.

Economia creu que complir l'exigència generaria conflicte social

Davant les preguntes dels grups parlamentaris sobre quan es coneixerà el pressupost, CiU es va comprometre a presentar els grans trets a finals d'abril.

A banda, encara es desconeix quins resultats abocarà l'auditoria que una empresa externa a la Generalitat ha d'elaborar dels comptes de l'administració catalana del 2010, i que aclariran quin és l'estat real de les seves finances, després que el Govern de CiU va acusar el Tripartit d'haver-se trobat amb un dèficit "dues o tres vegades" superior al previst, de 7.000 milions d'euros, uns 1.000 més dels declarats per l'anterior executiu en el traspàs de poders.

El PSC destaca que el Govern espanyol no ha variat els requeriments

El contrast de xifres ja va provocar un intercanvi d'acusacions entre CiU i PSC que ahir es va repetir. En aquest cas el van generar les paraules de Mas-Colell, que va mostrar la seva indignació per les exigències d'Ocaña i de retruc va acusar l'oposició: "Els que fan aquest requeriment són del mateix partit que a vegades aquí ens diuen que retallem molt. Els coreligionaris dels quals ens critiquen ens estan demanant que fem un ajust del doble del que estem fent ara", va dir.

El portaveu del PSC, Miquel Iceta, va voler subratllar tot seguit que el Govern espanyol no exigeix noves retallades a la Generalitat, ni ha posat sobre la taula "noves xifres". Iceta va recordar que l'objectiu de dèficit públic de l'1,3% pel 2011 es va pactar fa tres anys en el Consell de Política Fiscal i Financera entre les comunitats i l'executiu de Zapatero, i es va mostrar molest per la "tendència" del Govern català a presentar l'objectiu de dèficit públic com una "obligació imposada".

El PSC va instar el Govern a presentar el projecte de pressupostos perquè el debat sobre la situació de les finances de la Generalitat no sigui una qüestió "de fe".

Alhora, l'afirmació de Mas-Colell que el Govern central l'obligaria a maquillar les xifres va aixecar polseguera entre les files socialistes. La portaveu d'Economia del grup parlamentari del PSC, Rocío Martínez-Sampere, la va considerar "inadmissible i impròpia" d'un membre del Govern, mentre que el coordinador del mateix partit, Francesc Vallés, va exigir a Mas que "desautoritzi" el conseller.