El setembre de 1999, el publicista argentí resident a Barcelona Pablo Rey va tornar de 45 dies de vacances per Sud-àfrica. L'esperava la seva nòvia, Anna Callau. 'No et porto res -va dir en Pablo-. Però tinc una proposta: vols fer la volta al món amb mi?'. L'Anna va trigar més o menys vint minuts a respondre: 'Sí'.

El 20 de juny del 2000 tots dos pujaven a una furgoneta que havien preparat d'una manera peregrina: quatre caixes metàl·liques collades al xassís perquè servissin d'amortidors laterals, una garrafa amb dos quilos de gas i dos bidons d'aigua. El mes vinent compliran deu anys a la carretera.

Com si fos un bon auguri, a Nàpols van trobar que el mar portava tomàquets i cebes fins a la platja: la natura els proveiria. A Atenes van patir un robatori. A Síria els van oferir 20.000 euros per comprar l'Anna. I, a partir d'aquí, la seva assegurança de viatge resultava inútil. 'Va començar una altra història -diu en Pablo-, a més d'adonar-nos que feia sis mesos que estàvem en ruta i que segons els càlculs hauríem de ser al Sudan. Des de la mentalitat de ciutat havíem dissenyat un viatge molt lògic..., però a la realitat el cotxe s'espatlla, se t'acaben els diners, el cap se te'n va, i tot, tot canvia'. Així que van dir: 'Relaxem-nos'.

Com a mínim, ja havien après a relacionar-se dins aquell 'apartament' de quatre metres quadrats. 'Et veus obligat a parlar, a solucionar-ho tot -diu l'Anna-. No pots marxar amb un cop de porta ni anar a prendre un cafè amb els amics'.

Van baixar per Àfrica amb la rutina de no saber on dormirien, de triar vies a l'atzar, disposant, això sí, de temps. I els diners? A banda dels estalvis, durant aquesta dècada en Pablo i l'Anna han fet compra­venda d'artesania -'per exemple, compràvem a Zimbàbue i reveníem a Sud-àfrica', diu l'Anna-, han treballat de cambrers, en pistes d'esquí, escrivint textos per al Fòrum de les Cultures, han ingressat el lloguer dels seus inquilins al pis de Barcelona i han venut objectes desenterrats en abocadors... En Pablo és un gran desenterrador. Col·lecciona ampolles i etiquetes serigrafiades rescatades per tot el món.

Com s'ho pren la família? 'Jo ja vivia lluny', respon l'argentí. 'Si això et fa més feliç', diu l'Anna que li diuen. Doncs sí, ha estat molt feliç escrivint una carta d'amor d'un àrab a una japonesa, banyant-se en racons paradisíacs, fins i tot passant fred. En Pablo s'ha sentit exultant després d'entrar a la cova des d'on diuen que es va estendre el virus d'Ebola. 'Suïcida? T'has de llançar -diu-. Amb por, però llançar-te, i sense luxes. De l'Argentina m'encanta la quantitat de gent que fa grans viatges amb Renaults dels vuitanta fets pols demostrant que el que importa és viatjar'.

En Pablo acaba d'autoeditar-se algunes experiències i reflexions nòmades amb el títol La vuelta al mundo en 10 años. És el llibre de la independència on explica el seu recorregut africà. Preveu que els quilòmetres que ja han fet per Amèrica, i els que faran per Alaska, Sibèria i tot aquell nord, inspiraran més títols.

Quan acabareu l'aventura? De moment, pensen celebrar els deu anys en alguna platja de Mèxic menjant-se un asado, bevent vi, esperant qualsevol inspiració. 'Van Gogh nuestro que estás en el cielo', va escriure Pablo al desert jordà de Wadi Rum.