La petició d'ajuda creix un 30% a Barcelona

L'indicador més clar dels efectes de la crisi en els sectors més febles de la societat queda clar en un quadre elaborar per l'Ajuntament de Barcelona en què es mostra l'evolució de les "persones i famílies socialment vulnerables" ateses per l'administració municipal. En aquest epígraf s'hi inclouen els casos dels que acudeixen als serveis socials perquè s'han quedat sense feina, han entrat en l'economia submergida o tenen uns ingressos molt baixos o inestables.

Si al primer semestre del 2007, encara en època de bonança econòmica, van ser ateses als centres de serveis socials 29.609 persones i 4.650 es beneficiaven de la renda mínima d'inserció, en el mateix període del 2010, la xifra creix fins a 38.760 persones en el primer cas i 7.195 en el segon. És a dir, que només en tres anys s'han incrementat en un 31% les persones que han acudit als serveis socials i en prop del 55% els que es beneficien de la renda mínima d'inserció, la que es dóna quan s'han acabat totes les prestacions de l'atur.

Un 55% més de famílies necessiten una renda mínima d'inserció

També han augmentat a Barcelona el nombre d'àpats per a gent que té carències alimentàries. Durant el 2009, l'ajuntament en va oferir 378.000, més de 1.000 al dia. I pel que fa als menjars a domicili, si l'any passat se'n preparaven quasi 6.400 al mes, aquest any la xifra ha augmentat a més de 10.000.

Per la seva part, Càritas de Barcelona alerta d'un augment "alarmant" del nombre de persones que no poden fer front a les seves necessitats més bàsiques. Entre el gener i l'octubre del 2010, les diòcesis de Barcelona, Sant Feliu de Llobregat i Terrassa han atès 50.512 persones que necessitaven ajuda per pagar l'alimentació familiar, el lloguer, el material escolar, el transport o els rebuts de llum, aigua i gas.

El nombre d'àpats que l'ajuntament serveix cada dia també es dispara

Segons els responsables de Càritas, el principal problema d'aquests ciutadans és l'atur, que afecta el 62% dels atesos. Només l'11% té una feina amb contracte. La falta d'expectatives laborals fa que la persona entri en una situació de desànim.

El regust amarg que les coses no acaben de rutllar també es percep a Arrels Fundació, una entitat que des de fa més de 20 anys ajuda persones sense sostre a la ciutat de Barcelona i els facilitat la reinserció social i laboral.

El portaveu Ramon Noró reconeix que la crisi els està afectant en la mesura que alguns dels oficis a què podien acudir les persones que tenen acollides, com feines de porters o vigilants de pàrquing, ja no estan disponibles per a les persones que estan sota la seva tutela.

Ramon Noró alerta, en una reflexió que va més enllà de l'àmbit de la fundació: "El gran tema és com garantir l'habitatge i la feina a totes les persones que recorren al sistema social, ja que si no es pot fer es genera una dependència que és perniciosa en tots els sentits". Noró deixa la pregunta sobre la taula, sense que de moment les urgències del dia a dia permetin una resposta definitiva.