El Petit de Cal Eril és el projecte musical de Joan Pons i Villaró. Fill de Guissona, a la comarca de la Segarra, acaba de publicar Vol i dol, el segon disc amb el segell Bankrobber. Format a Barcelona com a tècnic de so per a cinema, al petit de Cal Eril 'sóc el petit de casa meva' li agrada enregistrar la seva música en llocs poc convencionals. 'Sempre m'han interessat els efectes i els ambients', diu.

'Aquesta sensibilitat per al so en el món del cinema, que es treballa amb elements poc evidents, m'ha influït molt', reconeix l'artista, que ha gravat les noves cançons del disc a la Rectoria de Massoteres, actual residència del músic, i a Mas Xuriguera 'un lloc tranquil, a deu minuts de casa, on un amic hi té un estudi' , situat a Biosca. 'Vam gravar les veus en una cort de porcs amb terra que hi ha sota la casa, que té les parets de pedra', explica Joan Pons.

«Vam gravar les veus en una cort de porcs», explica el cantant, Joan Pons

Temps enrere, diverses estances i racons de la casa familiar el rebost minúscul, el menjador de sostres alts o el pati amb escalinata que hi ha a l'entrada van ser els escenaris escollits per a l'enregistrament del disc anterior: I les sargantanes al sol (Bankrobber, 2009).

Pons opina que abans es valorava més el feeling propi de la música, però ara, en canvi, hi ha una obsessió per la perfecció que la desmereix. 'M'agraden les imperfeccions, fan especials els discos', afegeix el cantant. En directe, El Petit de Cal Eril funciona com una banda. 'Les lletres, el concepte, les portades... res no tindria sentit sense el grup', afirma Pons.

La formació actual, que és estable des de fa un any i mig, compta amb quatre integrants: David Paco al baix, charango, mandolina i melòdica; Lluís Rueda a la guitarra, sintetitzador analògic i orgue Casio; Càndid Coll l'última incorporació als cors, bateria, piano, flexàton i vibràton; i Pons, que toca la guitarra acústica i canta. La flauta travessera de Marina Varela s'incorpora puntualment, així com la trompeta, i arrodoneixen un so elegant i orgànic que beu del folk i el pop i conté diversos tocs de psiquedèlia.

El grup ha adaptat dos poemes de Pere Quart extrets del seu primer llibre

Sobre l'escenari, el grup esdevé tan intens com una banda de rock. 'El rock psiquedèlic brasiler dels anys setanta també té molt de folk: era rock amb arrel. Veloso, Nascimento...', assenyala Pons. 'Com el nostre, que té connexió amb Pau Riba, que també feia discos de folk i de rock', afegeix el cantant del grup.

La terra, el camp, el bosc i els animals, els paisatges de Guissona, estan força presents en la música i les lletres de Pons. 'L'empremta del territori es nota en la manera de pensar, marca el tarannà', exclama. 'També el clima de Guissona m'influeix: a l'estiu hi fa molta calor i a l'hivern, hi ha boira. La meva música té un tel de boira i, de vegades, irradia un sol que espetega'.

Les històries simples i dolces que formaven el disc anterior, i que ens van descobrir El Petit de Cal Eril, han cedit el pas a un nou treball que parla de la mort. 'Les cançons de sargantanes... eren records de la meva època de creixement i fins a l'adolescència', apunta Pons. El to infantil que caracteritzava els inicis del grup es potenciava més encara amb l'adaptació de temes populars com Ton pare (no té nas).

Aquella innocència inicial és ara nostàlgia i pèrdua. 'El fet que parli de la mort me l'he trobat a posteriori', assevera Pons. Vol i dol que no vol dir 'voler i no poder' té a veure amb el dubte. 'El voler l'identifico amb l'amor, i el dol, amb la mort. Aquesta és la meva lectura. M'agrada aquesta dualitat, que també defineix la meva manera de ser', diu l'autor.

A més, Pons ha adaptat dos poemes de Pere Quart extrets del seu primer llibre, Decapitació. Aquest volum, difícil de trobar, està format per 35 poemes sobre el tema. 'L'estic musicant tot per fer-ne un disc amb 35 decapitats que hi cantaran', anuncia Pons.

El cantautor solsoní Roger Mas posa la veu a Decapitació II, la segona de les 35 cançons. Vol i dol compta amb la col·laboració de Mau Boada, del grup Les Aus, i de Joan Colomo, dos artistes que desperten l'admiració del Petit de Cal Eril, de la mateixa manera que ho fan Adrià Puntí, Albert Pla, Anímic o Antònia Font, entre d'altres.

El Petit de Cal Eril es troba dins del prolífic panorama de nous grups de pop català que parlen de la seva realitat, del seu món, i que connecten amb la gent que aprecia la seva sensibilitat. 'Concretar les lletres amb els elements que tenim a prop és la manera de fer la nostra música més universal', afegeix Pons. 'El més sincer sempre és el més universal', conclou.