Público
Público

El plaer de descobrir Holanda en català

NOM: Vanessa Barberà, 32 anysPROFESSIÓ: historiadora de l'artDESTINACIÓ: Manresa (Barcelona) - Castricum (Holanda), 1.224 km  

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Encara no s'hi ha acostumat. Cada primer dilluns de mes, a les 12 del migdia, sonen les sirenes d'emergència a tot Holanda. La gent no s'amaga en un búnquer ni corre pel carrer amb cara de pànic. I és que res fa sospitar que hi hagi cap bombardeig ni desastre natural a la vista. O sí, però de mentida. És un simulacre que fa el govern del país per comprovar que tot funcioni correctament en cas que s'hagi d'alertar la població per una situació de perill imminent. 'Si algú ens vol envair, que vingui un d'aquests dies, que no ens mourem de casa', diu amb ironia.

Vanessa Barberà fa poc més d'un any que viu a Castricum, a 25 quilòmetres d'Amsterdam, la capital holandesa, però el país li resulta molt familiar des de fa ja força temps. Després de cursar la carrera d'Història de l'Art a la Universitat Autònoma de Barcelona i un postgrau de Gestió Cultural a la Universitat de Lleida, va fer un servei de voluntariat a través del programa de joventut de la Unió Europea.

Malgrat tenir la carrera d'Història de l'Art, el postgrau i el màster, no trobava feina

'Com tota la gent que ha estudiat art, jo volia anar a Itàlia, però ja no acceptaven més espanyols. Els vaig dir que jo era catalana, no espanyola, però tampoc va colar', explica rient. A Grècia tampoc la van agafar. Holanda va ser la tercera opció. Li va cridar molt l'atenció un projecte d'art lending, que és una pràctica molt comuna en alguns països. 'És com una biblioteca, però en lloc de deixar-te llibres en préstec, et deixen obres d'art, com ara quadres i escultures'. Per un mòdic preu, a partir de set euros mensuals, els usuaris poden redecorar casa seva assíduament.

El fet de viure en un municipi del nord anomenat Den Helder, 'on Déu va perdre les espardenyes', com diu ella, no va ser un obstacle. De fet, les pràctiques van durar sis mesos, però se n'hi va quedar set voluntàriament, i és que... va conèixer el seu nòvio holandès! Així és com va començar un llarg periple de vols amunt i avall per mantenir la relació.

I és que la Vanessa va tornar a la seva ciutat, Manresa, on es va llençar a la piscina i va muntar una galeria d'art per implantar el model d'art lending que tant l'havia impressionat. Gràcies a la seva xarxa de contactes, va aconseguir tenir obres de joves artistes espanyols, francesos i holandesos, però el negoci no va acabar de quallar. 'Treballava en un altre lloc fins a les sis de la tarda. Després, me n'anava corrent cap a la galeria i la tenia oberta fins a les nou de la nit; els caps de setmana també obria. Al cap d'un any, estava tan ofegada que vaig haver de tancar', assegura.

'Estava tan ofegada de temps a Manresa que vaig haver de tancar la galeria d'art'

Per la historiadora de l'art, el projecte va ser una gran decepció. La gent no va acabar de comprendre el sistema de funcionament d'una biblioteca de l'art. Així que li va tocar tornar a començar. Va fer de tot: des de recepcionista fins a guia de l'oficina de turisme de Montserrat passant per les classes de català, castellà i recursos humans que impartia a gent aturada. L'única experiència satisfactòria de la seva trajectòria professional va ser la d'assistent del comissari d'una exposició d'art contemporani que es va inaugurar al Museu Comarcal de Manresa. Cansada de deambular d'una feina a una altra, va decidir ampliar estudis amb un màster de Gestió del Patrimoni Cultural a la Universitat de Barcelona.

Però tornem al nòvio holandès, que en aquest punt ja feia quatre anys que vivia amb ella i estava totalment immers en la cultura catalana. 'De fet, va aprendre abans el català que el castellà. I tenia problemes perquè la gent, quan parla amb un estranger, té tendència a canviar al castellà. Però ell no els entenia! Ja podia sortir amb la barretina que no li parlaven en català', recorda amb humor.

Ara fa pràctiques en una galeria i ha muntat un servei de visites guiades en català

Malgrat que ell tenia feina estable treballava al departament d'exportació d'una empresa de llanes i fils en contacte amb Holanda i Alemanya, la precarietat laboral de la Vanessa els va fer replantejar-se la situació. I van decidir tornar al país de les tulipes. A ell no li va costar reincorporar-se al mercat laboral. És més, abans d'emprendre el viatge, va visitar una fira del seu sector i va sortir amb un lloc de treball sota el braç. Ella ho està tenint una mica més difícil, però ni de bon tros tant com si s'hagués quedat a casa.

Primer va fer unes pràctiques en una galeria de joves artistes contemporanis. I ara, al Tropenmuseum, el museu d'antropologia d'Ams­terdam, on fa d'assistent d'una comissària d'art. Les pràctiques no li generen ingressos econòmics, però li permeten tenir temps per dedicar-se a altres coses, com per exemple les classes d'història de l'art que imparteix de tant en tant en un institut com a professora convidada. O per preparar el que espera que sigui el seu projecte definitiu: Descobreix Holanda en Català.

'A mi m'encanta fer visites guiades, i Holanda m'agrada molt, així és que si puc ensenyar el país a la meva manera, en el meu idioma, doncs és genial!', afirma la Vanessa. Ja ha tingut molts clients. Els organitza rutes alternatives a les més turístiques, com per exemple la que segueix l'empremta de la Segona Guerra Mundial per Amsterdam o la que descobreix les construccions típiques que hi ha en alguns pobles. La intenció, a llarg termini, és tornar a Barcelona, però la Vanessa, en realitat, és una enamorada del país, així que tot dependrà de l'èxit de Descobreix Holanda en Català. 'Si em surt malament, ja me'n penediré; de moment, ho provo!'.