Mesos després, el PSC va tornar ahir a treure pit. Va buscar la liquidació dels pressupostos de la Generalitat del 2009, va analitzar l'impacte del model de finançament per a Catalunya i, en veure que surten els números, va reivindicar la principal fita assolida pel Tripartit en la seva segona legislatura. Els socialistes catalans estimen que els resultats són prou positius perquè CiU se n'oblidi del seu nou plantejament, basat en un model equiparable al de les comunitats forals.

La diputada socialista Rocío Martínez-Sempere va demanar a CiU que, almenys, plantegi de forma concreta quina és la seva proposta i que assumeixi els números assolits pel model de finançament, que han acabat multiplicant per deu els resultats aconseguits per CiU el 2001. Entre les files socialistes estranya que l'actual Govern no hagi parlat de la liquidació del 2009, la primera amb el nou règim fiscal

La Generalitat va recaptar gràcies al nou model 2.421 milions d'euros més que l'any anterior, superant així en 391 milions d'euros les previsions que va fer el Departament d'Economia i Finances d'aquell moment. Allunyat de la política com està l'exconseller Antoni Castells, artífex del pacte amb el Govern central, Martínez-Sempere va ser l'encarregada de reivindicar un complex sistema que va aixecar polseguera entre les comunitats autònomes i molta tensió també en el si del PSOE.

El vocable insolidaris no era llavors una excepció per qualificar els socialistes catalans que, ara, amb els números a la mà, veuen complerta una de les condicions sine qua non amb què més van ser pressionats per la resta de partits catalans inclosa CiU per tancar un acord: el principi d'ordinalitat. 'La liquidació demostra que, per primera vegada en la història de l'autogovern democràtic, les comunitats autònomes que més paguen no són les que menys reben', va celebrar Martínez-Sempere en una afirmació que dóna pistes sobre la filosofia d'aquell vell anhel fet realitat.

El 2009 Catalunya partia d'un nivell de recursos abans de fer la redistribució de recursos del 121% de la mitjana de les comunitats autònomes. Un cop feta la redistribució per part de l'Estat, el percentatge va caure fins al 106%. La novetat és que Catalunya no es va quedar per sota de la mitjana i que en el rànquing autonòmic no va ser superada per altres autonomies més pobres: és a la tercera posició de riquesa per càpita a l'inici i a la quarta després d'aplicar els mecanismes de solidaritat. Abans del model vigent, Catalunya queia des de la segona posició a l'onzena.

'Aquest és un fet molt rellevant que dóna sentit al model de finançament que es va pactar, garanteix que sigui un model just i transparent', va defensar la diputada socialista, que va elogiar 'l'equitat' de l'actual sistema amb la 'injustícia' del pactat pel Govern de CiU del 2001.