El Raval es planta en defensa del batxillerat

Diuen que volaven cadires per les finestres, que "els corredors eren com els dAlgú va volar sobre el niu del cucut", que els primers anys de lIES Miquel Tarradell del Raval estrenat el curs 96/97 van ser molt durs. La majoria destudiants arribaven rebotats daltres centres i, aviat, lonada migratòria va omplir les aules de llatinoamericans, pakistanesos, magribins, russos, filipins, que sovint no sabien lidio­ma local.

Identificat al seu moment com a Centre dAtenció Educativa Preferent (CAEP), el Tarradell va progressar fins a guanyar un premi Catalunya Educació lany 2005. "I ara com comenta la professora Empar Soler venen exprofessors i diuen: un institut normal!". Enguany, el Tarradell volia publicitar per primera vegada la seva jornada de portes obertes per accedir al batxillerat quan, l11 de març, el Consorci dEducació de Barcelona li va comunicar, precisament, la supressió del batxillerat. "Ni van llegir-se les nostres reivindicacions. Estava decidit", diu Ángela Fernández, coordinadora pedagògica de linstitut.

Ensenyament diu que concentra els alumnes per millorar la qualitat

La supressió afectaria vuit centres més de Barcelona, tots segons el gerent del Consorci, Manel Blasco amb un denominador comú: tenen poca oferta dESO; una sola línia de batxillerat i aules de no més de 20 o 25 alumnes; un nivell de repetidors molt alt, i un elevat percentatge dabandonament escolar; a més dun institut proper on enviar els alumnes a cursar aquests estudis. "Fem això perquè volem instituts més potents, que a lensenyament postobligatori els alumnes no hagin de renunciar a res perquè el seu centre no els ho pugui oferir", afegeix.

Tanmateix, la coordinadora pedagògica ho té clar: "És una mofa dir que aquesta mesura es pren per donar qualitat als alumnes. Seria com dir que no dónes menjar a qui ho necessita perquè no li pots oferir caviar. Al barri tothom sap la feina que fem".

I van començar les mobilitzacions. Manifestos de professors i alumnes, lobertura dun blog, recollida de firmes, recolzament despontanis via Facebook i MySpace. Manifestació veïnal, incloent-hi asso­ciacions del barri que donen suport extraescolar. El Síndic de Greuges va assenyalar el perill de segregació. En realitat, l'institut on cursarien batxillerat aquests alumnes, el Milà i Fontanals, és a tocar del Tarradell. "Quin problema hi ha per caminar quatre passes més?", es pregunta Blasco, exalumne del Milà i Fontanals.

Agustina, alumna: "El Milà és molt problemàtic". Blasco: "Entrem en el debat d'instituts públics de primera i de segona? No, home. Hem de destruir el mur [literal] que separa aquests dos instituts". Rashid Martín, pare d'alumna: "Fa 38 anys que visc al barri i el Milà i Fontanals mai ha tingut prestigi. Vivim en un pis tutelat amb 725 euros mensuals i per donar una bona educació a la meva filla he emparaulat una preinscripció en una escola propera... pagant 175 euros al mes! Però quan penso en les classes massificades...".

La filla d'en Rashid, la Karima, s'ha educat a l'empara dels avantatges d'aquest CAEP, que fa set anys permetia dividir aules de 25 alumnes en cinc grups, depenent del nivell. "Però ens van anar traient professors, així que no podíem fer tants grups. Parlaven d'optimització de recursos, de reduir costos. Com si fos una fàbrica de xoriços. Una empresa privada", diu Ángela Fernández.

"No es tracta d'un problema econòmic -diu Blasco-, volem que els alumnes tinguin igualtat d'oportunitats, més qualitat." Sembla contradictori que ajuntar més alumnes augmenti la qualitat, no? "Parlem de classes de 35 alumnes. A més del fet que l'atenció preferent ja no funciona al batxillerat. L'atenció individualitzada és una discriminació en positiu. Amb aquest proteccionisme no ajudem els nens. O fem instituts forts o es tancaran sols."

"Durant molts anys ens han dit que protestar en públic aniria contra nosaltres -diu Fernández- perquè els pares no matricularien els nens. I aquest temor funcionava. Però s'ha acabat, lluitarem".

El director del Tarradell, assignat exclusivament per cobrir aquest curs, no té permís per parlar-ne amb la premsa. El consorci preveu fer altres fusions d'instituts a la Zona Franca, Collserola i Sant Martí de Provençals. Actualment sobren 700 places de batxillerat a Barcelona.

Què vol dir instituts forts, senyor Blasco? "Per exemple, reduir taxes de fracàs escolar." Ángela Fernández: "A la selectivitat s'hi presentava com a màxim un alumne de l'institut. Fa dos cursos se n'hi van presentar tres i dos van aprovar. El curs passat, de set en van aprovar cinc. Tenim molt clar que no és amb números que es defensa el nostre batxillerat".

La Nausica, alumna del Tarradell, explica que després d'un greu accident de moto, el seu anterior institut no li va oferir opcions d'estudiar fora de classe. "Es un macroinstitut on els profes ni saben els noms dels alumnes", diu Lluís Gibert, pare de la Nausica i professor del Tarradell, que va aprofitar la flexibilitat del centre per integrar la seva filla.

D'altra banda, Blasco també subratlla la importància d'orientar els alumnes perquè triïn els estudis adequats. "Estem fent una gran polèmica per cent nois que han de canviar de centre i no abordem el tema de fons: l'obsessió perquè l'única via de promoció és el batxillerat. El mite que si un institut no té batxillerat no és bo s'ha de desinflar. Hi ha grans escoles de FP. El que intentem és formar persones que estiguin preparades per al sistema productiu".