Per badar sense cap mena de pressa, un dels millors miradors del Camp de Tarragona és el poble abandonat de la Mussara (Vilaplana, Baix Camp). En dies clars es veu el delta de l'Ebre i fins i tot les illes Balears. L'entramat que formen les vuit cases que encara es mantenen dempeus són un bon punt de partida per conèixer les muntanyes de Prades, que ofereixen un munt de possibilitats per als esportistes. Els que s'han endinsat en els imponents avencs de la Febró, han pujat una via ferrada o han baixat algun dels engorjats, hi tornen captivats per la puresa de la zona.

La part més alta de la Mussara és a 1.071 metres sobre el nivell del mar i arrossega un munt de llegendes. Anualment, atrau desenes de creients de la parapsicologia, convençuts que les seves pedres amaguen una porta cap a una altra dimensió. Són molts els que hi passen hores en silenci, convençuts que si paren prou atenció podran sentir veus i sorolls d'un altre món. Però la gent de la terra, més pràctica, només confia a trobar rovellons quan és la temporada. Al Refugi de la Mussara, situat a només 300 metres del poble abandonat, expliquen que fins a les ruïnes arriben forasters atrets per històries sobrenaturals a les quals ells no fan cap cas: 'Nosaltres sempre tenim feina i no estem per gaires romanços, aquí s'està molt bé, hi ha molta tranquil·litat i unes vistes meravelloses'. En general, al Refugi hi acudeixen molts escaladors, però també gent que només vol passar el dia en aquest paratge natural.

La zona era amagatall de carlins, liberals, bandolers, conspiradors i contrabandistes

Anys enrere, però, aquests indrets tarragonins no eren pas d'una serenor tan plàcida com ho són ara. Oferien cau i amagatall a carlins, liberals, bandolers, conspiradors i contrabandistes. 'Hi ha una balma que li diuen l'Hospital dels Carlins', relata Txema Plana, guia de muntanya i de barrancs. 'Allí va morir el carlí Cercós, que era de l'Aleixar. Va caure en una emboscada, el van portar al Mas Joan Pau de la Mussara i d'allí, a l'Hospital, on va morir. No tenia ni 30 anys. El cas és que els liberals no s'ho acabaven de creure, van buscar el cos mort i el van afusellar per si de cas. El van nomenar general ja mort'. Al Txema Plana, la història li va explicar 'un dia un pastor, tots aquests racons estan plens de coves i amagatalls, val la pena visitar-lo'.

La Mussara, precisament, és un nom àrab que significa 'lloc per passejar'. També es diu que el seu origen era una guarnició militar de Siurana (Cornudella, Priorat), l'últim reducte musulmà de Catalunya, d'atmosfera tan inspiradora com el poble abandonat. La fortificació, enfilada dalt d'un penya-segat, era inexpugnable i només va caure per una traïció. Tant confiaven els sarraïns en el castell que no van interrompre el sopar fins que no es va clavar una fletxa al bell mig de la taula.

Abdelàzia, la bella princesa que hi regnava, va preferir estimbar-se amb el seu cavall a caure en mans dels cristians. Per evitar que la muntura no saltés li va tapar els ulls, però l'ardit no va funcionar. Esgarrifat, va frenar amb totes les seves forces a la vora de l'abisme. Era l'any 1.153. Ara encara es pot veure la petja del cavall, dues ferides a la roca al denominat Salt de la Reina Mora. El lloc és famós entre els escaladors de tot el món, atrets per les inacabables parets verticals de màxima dificultat i que fan vida al refugi de Siurana.

El nom del poble de la Mussara és d'origen àrab i significa 'lloc per passejar'

L'Ajuntament de Cornudella vol recuperar aquest ric patrimoni històric i fa anys que restaura el castell. Els arqueòlegs van trobar restes d'una mesquita i d'una madrassa, l'escola alcorànica. 'Hem consolidat l'estructura i hi hem posat un tancat, es pot visitar amb seguretat, i si abans truquen a l'Oficina de Turisme, una guia els explicarà tota la història', diu Josep Maria Castan, alcalde de Cornudella. L'objectiu és recuperar tot l'entramat de fortificacions i crear un centre d'interpretació.

Però el projecte avança segons les disponibilitats pressupostàries, és a dir, molt lentament. Fos la Mussara o no una guarnició de Siurana, els últims veïns del poble en van marxar el 1959, farts de viure sense llum ni aigua i amb el metge a quilòmetres lluny. Les cases es mantenen dempeus gràcies a un projecte continuat de restauració de l'Ajuntament de Vilaplana i la Diputació i estan identificades amb plaques. Destaca l'antiga església de Sant Salvador, bastida damunt de restes gòtiques i amb el campanar de 1858 dret; i el bassal natural d'aigua que es forma al mig del poble, on abeuraven els animals.

La Febró és a tocar de la Mussara. El poble, petit i tranquil, està ple de racons naturals impressionants, com ara els Avencs, una esquerda de 30 metres de fons i uns 250 de llarg. Per a una estada tranquil·la i familiar, l'Hostal La Perdiu ofereix cuina casolana i dormir a preus molt assequibles. La canalla pot córrer pel poble, sense perill de cotxes perquè hi arriben comptats.