Público
Público

La retallada en la sanitat posa entre dos focs el Govern

El Govern central no dóna marge al pressupost i el col·lectiu sanitari adverteix sobre les mesures d'estalvi

J. RAMÓN GONZÁLEZ CABEZAS DANI CORDERO

El contundent missatge llançat dimecres pel conseller Andreu Mas-Colell davant la posició del Govern central que obligaria la Generalitat a duplicar la retallada de la despesa va tenir ahir resposta. El Ministeri d'Economia va reiterar formalment que no pagarà els diners que el Govern reclama en el pla d'estabilitat i va insistir en la necessitat de redoblar esforços per arribar a l'objectiu d'1,3% del dèficit. La difícil situació financera de la Generalitat i, sobretot, l'ambiciós ajust plantejat a la sanitat, han deixat el Govern aïllat entre dos fonts. Ni el Govern central dóna marge ni el sector sanitari es presta a assumir una retallada de 1.000 milions d'euros, més d'un terç del total a estalviar.

Els fets confirmen la duresa de les posicions i el bloqueig de la negociació pel pla d'estabilitat presentat per la Generalitat, indispensable per elaborar els pressupostos d'enguany i finançar el deute. El pols ja fa dos mesos que dura, sense que per ara cap de les parts estigui disposada a moure fitxa. ERC i el PP van donar suport al Govern de CiU, mentre que el PSC va acusar el Govern d'inventar-se les pressions.

El bloqueig de les negociacions situa la Generalitat en un escenari límit

En aquest cas, l'executiu català fa mans i mànigues perquè no es perdi la unitat de discurs. Ahir li va tocar al conseller de Salut, Boi Ruiz, que va mostrar el seu to més agre un cop ja han arribat al seu departament els plans de xoc dels hospitals per retallar un 10% el cost de la sanitat. El conseller, de perfil independent com Mas-Colell, va deixar a una banda les mesures del departament i va carregar contra l'Estat per les seves exigències i la seva escassa predisposició a cedir el fons de competitivitat. "Són 1.400 milions d'euros que haurien d'anar a la Generalitat, i a mi me'n tocaria un terç", va dir enfadat, vinculant la intransigència del PSOE amb la proximitat de les eleccions municipals del maig.

Fonts oficioses del Ministeri d'Economia van tornar a assenyalar ahir que si la Generalitat "es planta" i no compleix l'objectiu de dèficit acordat per al 2011 (un 1,3% del PIB) no podrà emetre deute a llarg termini (amb venciment superior a un any). Per la seva banda, fonts del Departament d'Economia i Finances van reiterar a Públic que aquest objectiu és impossible aquest any en les actuals circumstàncies i només es podrien comprometre en el termini dels propers tres anys. Tot sembla indicar que ara com ara això no es té en compte en absolut.

La batalla al voltant del pla de la Generalitat sembla arribar a un punt crític. El Govern reclama 1.350 milions d'euros del fons de competitivitat, més uns 1.200 pel traspàs d'alguns edificis de titularitat estatal i 760 milions en concepte de "deslleialtat institucional" per competències no finançades correctament. El Govern central es nega a assumir aquesta factura, tot i que ja el llavors conseller socialista Antoni Castells va reclamar en va la provisió de la dotació del fons de competitivitat, nascut amb el nou model de finançament.

Nadal nega que Madrid exigeixi ara retallar el 20% i acusa el Govern

Un dels principals damnificats per l'escassetat de recursos, el conseller Ruiz, va reclamar "responsabilitat" i "lleialtat institucional". Sense esmentar-la, es referia a l'exconsellera de Salut Marina Geli, crítica amb les conseqüències que comportarà la retallada a la sanitat. La va acusar de tenir "en un calaix" sense fer servir l'informe Vilardell aprovat el 2005, en què ja es donaven mesures per reformar el sistema de salut. "Ara ho hem de fer nosaltres en un any", va dir.

Els efectes de la reducció de recursos ha exasperat aquesta setmana tots els membres del sector sanitari a mesura que les direccions dels hospitals explicaven als seus delegats sindicals la dimensió de les mesures. Es tracta del tancament de quiròfans, de plantes i de consultes externes que portaran també a l'acomiadament de treballadors. "Aquí ningú no hi pot perdre res, però aquí falten mil milions", va afirmar encès Ruiz, que es va comprometre que "ningú no perdi cap prestació".

Els hospitals donen a Salut els plans per tancar quiròfans, llits i altres serveis

Salut no té intenció de valorar les mesures fins d'aquí unes setmanes, un cop les hagi negociat amb les direccions dels centres i aprovat. En un principi, l'Hospital Vall d'Hebron tancarà a partir de la setmana vinent vuit quiròfans durant les tardes i es preveu la supressió de 50 llits. L'Hospital Clínic pensa en la supressió de fins a cent llits i reduir el nombre de quiròfans a la tarda. A l'hospital de Bellvitge es preveu tancar durant tres mesos nou plantes, reduir un 40% la capacitat quirúrgica i suprimir fins a 400 contractes.

En aquest marasme de falta de recursos, el PSC va reaccionar a través de Joaquim Nadal. El president del grup parlamentari socialista va dir ahir que el Govern "menteix" perquè "no hi ha ningú" del Govern espanyol que els obligui a fer una retallada pressupostària del 20%, ni tampoc a "maquillar" els comptes per arribar a l'objectiu de dèficit, tal com va insinuar Mas-Colell.

"Que jo sàpiga, ni una cosa ni l'altra són veritat", va afirmar Nadal, que va acusar el Govern de "tensar la corda sobre una amenaça que no existeix". "Ningú no està obligant el Govern català a fer retallades del 20%, això no és veritat, s'ho estan inventant", hi va afegir el diputat socialista. "El Govern sí que està obligat, en canvi, a fer un pressupost perquè el nivell de dèficit no superi l'any que ve l'1,3%, un objectiu compartit per totes les comunitats", va recordar.

Nadal va declarar que el PSC veu legítim que la Generalitat comptabilitzi com a ingressos pendents la partida corresponent al Fons de Competitivitat previst en el sistema de finançament. "Si la posen com a ingressos procedents d'una altra administració tenen el suport de tots els grups, perquè el Govern espanyol està obligat a complir l'acord de finançament", va declarar. Madrid reconeix aquest ingrés pendent, però no pensa fer-lo efectiu aquest mateix any en no haver estat pressupostat.