Rosell, més votat que ningú

Tot i que el seu mandat no acaba fins al proper dia 30, Joan Laporta ja és història del Barcelona. Malgrat els agosarats intents per evitar-ho, la cadira presidencial on encara s'asseu pertany des d'ahir a Sandro Rosell. A un i altre no els quedarà més remei que compartir-la durant els propers quinze dies, quan hi haurà el relleu institucional. Convocats a les urnes en una jornada festiva per escollir nou president, els socis del club blaugrana li van atorgar el dret de manera majoritària, sense atendre les consignes tremendistes de Laporta i dels que havien decidit apuntar-se al seu discurs de la por. L'efecte refrescant que va encarnar Agustí Benedito no va ser prou fort per capgirar els pronòstics.

Rosell esmorzarà avui com el president electe del Barça més votat de la història. Ahir ja va afartar-se amb l'enorme quantitat de vots que li van atorgar els socis, més de la meitat del total. Amb 35.021 sufragis, el nou president va obtenir el 61,35% dels vots emesos. La resta de les paperetes, com era previsible, van repartir-se molt entre els altres tres candidats que, junts, ni tan sols van arribar a convèncer el 50% dels electors. Benedito va veure com escalava fins a la segona posició amb 8.044 vots, un 14,09% del total, mentre que Marc Ingla, tercer, va conformar-se amb 7.014 sufragis, un 12,9%. Jaume Ferrer, l'últim, va esgarrapar només 6.168 vots, un 10,80% del total. Un 1,26% dels vots van ser en blanc (722) i un 0,21% nuls (129).

La participació, que es preveia baixa, va ser la més alta de la història en nombre

La participació, que es preveia escassa, va arribar a 57.088 dels 118.665 socis amb dret a vot no el va exercir el president d'honor del club Johan Cruyff. Suposa un rècord pel que fa a nombre de votants, però no en percentatge: 48,11%. El 53,57% que va votar el 2003 continua sent la xifra més elevada. "La participació ha estat fantàstica. Ha estat una festa. Hem d'agrair als socis l'esforç que han fet", van coincidir a assenyalar tots els aspirants a la presidència blaugrana.

Davant l'inesperat èxit de la convocatòria, els resultats, molt similars als que hi va haver a la moció de censura, s'interpreten com un seriós revés per al laportisme, que ha estat incapaç de capitalitzar els seus inqüestionables èxits esportius. La darrera posició de Ferrer, el delfí del president, confirma que el laportisme no s'entén sense l'encara president.

Els més de 50 títols aconseguits per totes les seccions (12 pertanyen al futbol) durant els dos mandats de Laporta no han servit d'antídot contra Rosell, el seu opositor més ferm, el seu anticrist. Els socis barcelonistes han acabat penalitzant a les urnes el fracàs de l'encara president a l'hora d'aglutinar el continuisme en una opció única i vàlida.

El nou president i Laporta hauran de conviure durant quinze dies al club

"El 2003 érem uns revolucionaris i, com tots els revolucionaris de la història, al final no hem sabut organitzar-nos, per això, per culpa nostra, estem en aquesta situació", va raonar l'últim dia de campanya Ferran Soriano, l'antic home fort de Laporta, que en aquesta votació ha hagut d'anar com a segon cap de llista d'Ingla davant la impossibilitat de compaginar la presidència del Barça i la de la companyia aèria Spanair.

Rosell, en canvi, ha sabut rendibilitzar l'aura que l'envolta des que va abandonar la junta directiva del club l'any 2005 amb l'etiqueta d'haver fitxat Ronaldinho. Més per passiva que per activa, l'exvicepresident esportiu ha superat tots els obstacles. No només els continus atacs de Laporta, que no s'ha cansat de criticar el ja nou president cada cop que ha pogut, sinó també els dels seus rivals en la cursa per la presidència.

Associant Rosell amb Josep Lluís Núñez, precisament l'únic president que havia guanyat unes eleccions amb tanta diferència (el 1997, Núñez va obtenir el 76,3% dels vots davant del 17,5% d'Àngel Fernández), Ingla i el seu grup van identificar el candidat favorit amb el "rupturisme" respecte al "model d'èxits" d'aquests set últims anys i amb un involucionisme que, segons la candidatura autodenominada centrista, suposarà una restauració de l'antic model.

Callant molt i contraatacant una mica; explicant el seu programa, i defensant-se amb solvència del tres contra un que ha estat la campanya, Rosell, però, s'ha convertit en el president del Barça per als propers sis anys.