The Jam, que en sabien bastant de les seves coses, van ser els primers de dir-ho: 'No m'interessa. Me'n vaig sota terra'. Es va convertir en un himne instantani. Doncs nosaltres fem el mateix. Per portar la contrària.

Davant la insistència de gaudir del bon temps i les terrasses: foscor. Davant la remor de les flors i els ocellets: coves. Quan van mal dades, quan l'únic que et ve de gust és enterrar el cap a la sorra com un estruç, no hi ha res com baixar unes escales i amagar-se. Perquè cada vegada és més agradable oblidar-se de tot i baixar al subsòl. Heus aquí diverses propostes per no haver de donar la cara davant de res. I recorda: sota terra tot és millor.

Al cor de l'Eixample hi ha un lloc especial per seduir i on et llegeixen el futur a les cartes

No es tracta d'una qüestió únicament d'oci. Més enllà que sigui una opció divertida i una mica més múrria per a la qual aquí destaquem algunes opcions que són les nostres favorites, el món subterrani ha estat sempre un reflex de la resistència. Sota terra s'han gestat revolucions, s'ha conspirat i, en les èpoques pitjors, els ciutadans s'han protegit de l'agressió. Barcelona té una història molt viva sota terra.

El Clandestino. Plaça Reial, 8

Els amos d'una llibreria del Raval van entendre que el que cal per crear ambient és una cripta

Un dels locals que han entès millor això que, per ser díscol, no hi ha res com baixar unes escales. Al restaurant Taxidermista hi ha un buit que condueix al soterrani, on la barra és agradable, hi ha bona música i els gintònics van acompanyats d'una maduixa. Parets de maó, música soul i foscor. Poques coses més se li poden demanar a una nit.

Sidecar. Plaça Reial, 7

Al Poble-sec més de 200 metres de túnels protegien els ciutadans de les bombes

La segona opció, a dues portes del Clandestino. El local històric pel que fa a subsòl. És baixar les escales i oblidar-te de tot. Un dels pocs locals de Barcelona amb un repertori musical variat (aquest mes va del més clàssic Sergio Makaroff als guillats de Rajoy Division), batalla de bars als plats (en una competició divertida entre els bars del barri) i els dilluns més macarres i rockers amb els Rrrocky Mondays.

Le Gens que j'aime. Carrer València, 286

Però si el que vols és seduir, aquest és el lloc. Això és: música francesa, sofàs, reservats i una senyora que et llegeix el futur i et diu si la persona que t'ha convidat a aquesta copa és amb la qual et casaràs i tindràs fills. Fosc, pijo i situat a l'Eixample. No és adequat per a una cita de feina, perquè és tan suggeridor que tot just baixar les escales és possible que t'acusin d'assetjament sexual.

Sala Monasterio. Passeig Isabel II, 4

Més a prop del mar impossible, però sota terra. La millor combinació per a un concert underground, literalment. Concerts a tot volum, barra de fusta al fons, humitat brollant de les parets i aire condicionat a l'estiu. I en la varietat hi ha el gust: des de concerts amb versions d'Alice Cooper a jam sessions de jazz entre setmana. Ideal per a nostàlgics que es queixen de la uniformitat de les propostes. Aquest és el lloc per fer-los callar.

La Central del Raval. Carrer Elisabets, 6

Perquè no es viu només de copes. Els amos de la coneguda llibreria del centre van entendre perfectament que el que calia per crear l'ambient adequat no era ni una llar de foc, ni uns sofàs ni aquestes mandangues. El que calia era una cripta. Situada en l'espai que antigament ocupava la capella de la Misericòrdia, i amb una superfície de 850 metres quadrats, a més de ser un dels referents imprescindibles per comprar i fullejar bons llibres, es fan les presentacions literàries al subsòl. Maons, parets emblanquinades i pintades. Ningú dóna més.

Refugi antiaeri 307. Carrer Nou de la Rambla, 169

Hi ha una altra història subterrània, i és a la ciutat, també. La majoria dels refugis antiaeris de la Guerra Civil van ser construïts pels mateixos veïns. El del Poble-sec té més de 200 metres de túnels que testimonien l'intent dels ciutadans de protegir-se dels bombardejos indiscriminats. Els túnels tenen dos metres d'alçada i el refugi en si sorprèn per la infraestructura. Els veïns van construir instal·lacions bàsiques, que van des de la infermeria, els lavabos i una font fins a una llar de foc. Es pot visitar tot l'any, a excepció de l'1 de gener, l'1 de maig, el 24 de juny i el 25 de desembre.

Jaciments HistòricsDomus' i Sitges. Carrer de la Fruita, 2

Que una ciutat està construïda sobre les ruïnes d'una altra ciutat anterior és una cosa que un hauria de saber, però que sempre sorprèn. Històricament, encara que sembli mentida, els humans ens hem dedicat a apilar els nostres edificis literalment damunt de les restes d'altres construccions, i convertim les ciutats en capes de milfulls de pedres. Per això cada vegada que algú excava topa amb un jaciment arqueològic. Al Museu d'Història de Barcelona, situat sota terra, arrenquen d'aquesta premissa per proposar-nos un recorregut per una domus romana del segle IV dC. L'itinerari porta a veure mosaics policroms, pintures i sis sitges de l'alta edat mitjana que es van construir al Call de Barcelona. Sens dubte, el recorregut, en la penombra, resulta més que sorprenent.