El Tribunal Suprem (TS) va anul·lar ahir una sentència dictada per l'Audiència de Barcelona al maig i en la qual s'absolia tres agents dels Mossos d'Esquadra dels delictes contra la integritat moral, tortures i falsedat documental. Els fets pels que van ser jutjats els mossos es remunten al març del 2007, quan els agents van utilitzar la força per immobilitzar un home que estava detingut a la comissaria de les Corts i l'escena va quedar enregistrada per una càmera.

L'Audiència de Barcelona va emetre una resolució favorable als mossos perquè considerava que havien utilitzat la força perquè Rubén, el detingut, els havia atacat. Tanmateix, va condemnar cada un dels mossos a pagar 600 euros per una falta de lesions i a indemnitzar la víctima amb 1.610 euros.

L'alt tribunal obliga l'Audiència de Barcelona a refer la resolució

En canvi, l'alt tribunal, que obliga l'Audiència de Barcelona a repetir la resolució, no creu que quedi provat que els agents actuessin en legítima defensa i afirma que la decisió presa pel jutge de Barcelona 'contradiu la lògica documentada', és a dir, el que mostren les imatges.

Les càmeres instal·lades per Interior van enregistrar els fets

La fiscalia demanava cinc anys i nou mesos de presó i, veient la sentència, va decidir recórrer la resolució. L'entitat Acció dels Cristians per l'Abolició de la Tortura (ACAT) també va interposar un recurs.

Els fets, del març del 2007, van fer-se públics quan alguns mitjans de comunicació van divulgar les imatges enregistrades per les càmeres. En aquella època la conselleria d'Interior, encapçalada per Joan Saura, començava a instal·lar les 2.000 càmeres que ara hi ha a les dependències de la policia catalana, amb l'objectiu d'evitar maltractaments i tortures.

És justament a partir d'aquestes imatges que l'Audiència va considerar provat que els tres agents 'es van extralimitar en l'ús de la reducció i immobilització' del detingut. Però també va ser a partir de les imatges que el jutge va ponderar que Rubén estava 'molt agressiu' i 'alterat' i que no va haver-hi un tracte 'vexatori o degradant' cap a ell, sinó que els agents van actuar perquè el detingut els va atacar primer.

En la sentència, el Tribunal Suprem té en compte aquesta consideració de l'Audiència però afirma en la resolució que 'aquesta causa de justificació no apareix mínimament raonada, ni tan sols exposada' . De fet, el TS va més enllà i, desacreditant el redactat de la sala, diu que 'suposa una arbitrarietat' dir que el detingut va actuar primer en agredir un dels agents i no provar-ho amb fets, sinó 'des d'una consideració lògica'. 'Aquesta argumentació no és raonable i és generadora d'indefensió cap a les acusacions', diu l'alt tribunal.