'Per una vegada, Tarra­gona estrena una infraestructura de primer ordre abans que Barcelona', va afirmar Magdalena Álvarez, aleshores ministra de Foment, en inaugurar l'estació de l'AVE Camp de Tarragona. Aquell 19 de desembre del 2006 encara no es discutia per les noves divisions territorials en vegueries, ni per capitalitats, ni per quins noms havien de portar els equipaments, però la rivalitat entre Reus i Tarragona era exactament igual de punyent que ho és ara.

Tant és així que el nom de l'estació el van decidir Eudald Roca, alcalde republicà de la Secuita (1.522 habitants) i Joan Martí, alcalde convergent de Perafort (1.154 habitants). L'estació és al terme de la Secuita, i els accessos, al de Perafort. Però tots dos van voler que es digués Camp de Tarragona en entendre que els seus municipis eren 'desconeguts, que el protagonisme havia de ser per al territori i amb la il·lusió de donar exemple', evoquen.

Al segle XVIII Barcelona els va impedir el tràfic amb les Amèriques

Ara, quatre anys més tard, l'estació, que està allunyada dels principals nuclis urbans, és deficitària: falta il·luminació als vials d'accés perquè cap administració s'identifica com a titular de la carretera i el subministrament d'aigua és tan provisional com el primer dia. L'exemple de superar els localismes que volien donar els dos alcaldes tampoc ha tingut gaire continuïtat.

L'estació del Camp de Tarra­gona podria ser una espècie de metàfora d'un territori amb molta empenta, sempre queixós d'estar a la cua dels interessos de Catalunya i de les inversions de la Generalitat i de l'Estat. Potent per demografia i dinamisme econòmic, però que 'no acaba de creure en la seva força i es perd en visions localistes', diu l'economista Rafael Muñoz, del gabinet d'estudis de la Confederació Empresarial de la Província de Tarragona, la patronal Cepta.

Les dades, que avalen la personalitat pròpia de la zona, mostren un creixement demogràfic del 20% en deu anys i una economia fortament industrialitzada però diversificada, a més de la convivència de ciutats i pobles en pocs quilòmetres. El seu pes singular a Catalunya no es veu compensat amb una representació política proporcional, explica Agustí Segarra, catedràtic d'economia aplicada i director del grup de recerca Indústria i Territori de la Universitat Rovira i Virgili (URV), en un estudi publicat al Llibre blanc de les infrastructures de l'euroregió mediterrània.

L'economistaRafael Muñoz diu que la zona perd pels 'localismes'

A dreta llei, segons la norma de Règim de Bases Locals de Catalunya, el Camp de Tarragona és una àrea metropolitana, la segona de Catalunya i la dissetena d'Espanya per demografia i relacions econòmiques, segons el projecte universitari Audes. Malgrat això, no es preveu que es desplegui jurídicament com l'àrea metropolitana de Barcelona, tal com preveu l'Estatut.

Muñoz, però, considera que 'no som una àrea metropolitana estricta, no hi ha una gran ciutat, sinó dues de mitjanes i una xarxa de ciutats més petites i pobles, cadascú amb el seu paper. Som com un trencaclosques on cada peça té un gran valor per ella mateixa i en el seu conjunt'.

L'economista alerta dels perills de 'seguir el model de Barcelona, l'única àrea metropolitana consolidada que es va estenent. En transport, el seu bitllet únic arriba fins a Sant Vicenç de Calders, per exemple, i el seu port ja ha dit obertament que es vol fusionar amb el nostre. Nosaltres no som com Barcelona i hauríem de bastir la nostra pròpia identitat'.

El nom de l'estació de l'AVE el van triar dos alcaldes de partits diferents

Segarra també considera necessari crear un model metropolità propi, vertebrat per l'eix Tarragona-Reus, dues ciutats 'que no seria fàcil trobar-ne de veïnes amb tantes diferències en les seves trajectòries històriques i que, a la vegada, estiguin tan condemnades a entendre's'. Condemnades fins al punt que 'comparteixen els reptes i les oportunitats, comparteixen el futur', diu Segarra.

El catedràtic adverteix en el seu estudi que bona part de les tensions entre les dues ciutats 's'han cuinat des de fora' perquè 'resulta força pràctic en un país tan centralitzat com Catalunya tenir una part entretinguda en picabaralles que no tenen cap fonament'.

Però sí resultats: al segle XVIII la Junta de Comerç de Barcelona ja va impedir el tràfic amb les Amèriques des de Tarragona i Salou, recorda Segarra.

La població de la zona ha crescut més del 20% en només deu anys

Més pràctics, els seus habitants aprofiten, en la vida diària, els vincles naturals i l'intercanvi de serveis que configuren aquesta àrea com un territori únic de 418,5 hectàrees, format per 22 municipis de tres comarques, segons el Pla Director Urbanístic del Camp de Tarragona de la Generalitat. Les seves previsions són superar els 500.000 habitants el 2026; el 2009, en tenia 390.821. Això, només al nucli dur del Camp de Tarragona central, el dominat per l'eix Reus-Tarragona. Segarra hi distingeix una primera corona, amb Tarragona i els seus 17 municipis d'influència (194.532 habitants) i Reus i el seu radi de 22 municipis (228.828 habitants). Però si es considera en el seu conjunt, són sis comarques que ara ja superen els 600.000 habitants i que han crescut un espectacular 40% en els últims 20 anys. El sector privat ha copsat i ha fet seva aquesta realitat, lliure de complicacions administratives i complexitats electoralistes.

Un exemple: El Corte Inglés, que ha inaugurat el seu primer centre fora de Barcelona i s'adreça des de la ciutat de Tarragona a 41 municipis que sumen 456.753 habitants. Només 30 minuts amb cotxe els separen dels grans magatzems. I DP World, el tercer operador mundial de contenidors, inaugurarà el pròxim dia 22 l'ampliació del moll d'Andalusia del port de Tarragona. La companyia ja ha invertit 50 milions d'euros només en maquinària.

Reus tindrà a punt, al desembre, el seu pla estratègic, dirigit per Antoni Terceño, catedràtic d'Economia, i Antoni Pigrau, catedràtic de dret, en un ampli procés de participació ciutadana. El pla s'orienta decididament cap a l'àrea metropolitana. 'Hem de ser un territori actiu', resumeix Isaac Sanromà, president de la Cambra de Comerç de Reus. Però abans, 'hem de posar-nos d'acord tots en els grans temes que ens interessen, assumint compromisos a llarg termini', diu Sanromà.

¿Podran, dues ciutats rivals, renunciar a les polítiques de campanar per fer aquest pas endavant? Per Sanromà, 'cal un lideratge compartit, generós i en igualtat de condicions. I aquí, certament, hi ha el quid de la qüestió'. Ara s'haurà d'esperar per veure si els interessos comuns passen per sobre les rivalitats. D

Camp de Tarragona// El polígon petroquímic nord (160 hectàrees) i el sud (200 hectàrees) formen part del paisatge del Camp de Tarragona, al costat dels avellaners i els garrofers. Des dels anys seixanta és un motor econòmic no exempt de polèmiques, sobretot amb el sector turístic. La població també demana més informació i control dels incidents. L'últim: una fuita d'hidrocarburs d'Asesa. El sector ha anunciat que vol explotar ara les oportunitats de les tecnologies més netes. Dow, per exemple, investiga sobre la potabilització de l'aigua. Miquel Guillot