Público
Público

La Victòria franquista es retira de Barcelona

La ciutat treu del centre l'últim gran símbol de la dictadura

JORDI SUBIRANA

Des de feia 71 anys, l'escultura de la Victòria franquista presidia el pas de vehicles i vianants a la confluència del passeig de Gràcia amb la Diagonal de Barcelona, un punt conegut com el Cinc d'Oros. Això va ser fins ahir. Poc després del migdia, una grua va retirar per sempre el monument de Frederic Marès instal·lat al peu de l'obelisc el 26 de gener del 1940 per commemorar l'entrada a Barcelona, un any abans, de les tropes del general Franco. La Victòria era l'últim dels grans monuments franquistes que quedava a la ciutat i s'ha tret per donar compliment a la Llei de la Memòria Històrica, segons l'alcalde Jordi Hereu.

Tot i que la Victòria, amb un ram de llorer en una mà i una petita victòria alada a l'altra, estava en un emplaçament molt cèntric, la retirada no va despertar gaire entusiasme entre els barcelonins i, com a màxim, unes 200 persones es van aplegar a la zona.

L'estàtua serà restaurada i s'exhibirà al Museu d'Història

Això sí, els que van desafiar el temps mig plujós ho van fer enarborant banderes tricolors i pancartes i amb crits a favor de la República. Moltes de les persones eren grans i algunes es van emocionar força. "Per nosaltres era un insult", va comentar Joan Aguirre, de l'Ateneu Republicà Gracienc.

L'alçada del monument, de més de quatre metres, i el seu braç alçat amb el llorer van dificultar força la feina dels operaris. Fins i tot hi va haver un moment en què, davant la impossibilitat de tombar l'estàtua al camió, semblava que es tornava a col·locar al pedestal, la qual cosa va provocar la protesta dels presents.

Segons Hereu, l'escultura "té un valor cultural" i la intenció és que passi a formar part de la col·lecció contemporània del Museu d'Història de la Ciutat i s'exhibeixi a la seu que s'obrirà, a finals del 2012, a l'antiga fàbrica Oliva Artés del Poblenou. Abans, l'estàtua serà restaurada està molt rovellada i dormirà en un magatzem de la Zona Franca.

Un col·lectiu vol que el monument republicà original torni a la Diagonal

L'obelisc de la Diagonal, un monument al president de la Primera República, Francesc Pi i Margall, es va construir als anys trenta i al capdamunt es va situar, l'abril del 1936, una estàtua de Josep Viladomat que representava la República.

L'escultura de Viladomat va guanyar un concurs d'idees convocat per les autoritats republicanes per presidir el monument. Curiosament, l'escultura de Marès va quedar en segon lloc. Quatre anys després, el feixisme va oferir a Marès fer una obra al·legòrica de la victòria franquista. L'escultor els va oferir la que havia fet per a la República, amb els pits nus. Però poc després de la inauguració Marès va haver de tapar-la amb una túnica perquè algú es devia escandalitzar.

Durant la República, a la base de l'obelisc també es va col·locar un medalló amb el rostre de Pi i Margall i una inscripció. L'estàtua de Viladomat i el medalló van ser retirats pels franquistes l'any 1939, però la inscripció continua al peu del monument, tapada ara per un escut monàrquic des del 1981.

Josep Cruanyes, de la Comissió de la Dignitat, va explicar que han fet arribar una petició a l'ajuntament perquè traslladi l'estàtua de Viladomat dedicada a la República, que des del 1986 s'exhibeix a la plaça Llucmajor després d'haver-se passat tota la dictadura en un magatzem. Però, de moment, no es farà.

"Ja fa anys que es va decidir posar l'estàtua de Viladomat a la plaça Llucmajor, en un districte de classes populars com és el de Nou Barris. I ja està bé com està", va subratllar Hereu. Tampoc està previst col·locar a la Diagonal una rèplica. I òbviament sembla força improbable que es retiri l'escut monàrquic per destapar la inscripció a Pi i Margall, tot i la contradicció que representa un símbol monàrquic en un monument republicà.

Abans d'aquest monument, l'ajuntament barceloní ja va treure de la via pública els monuments als caídos de la Zona Universitària i del Castell de Montjuïc, i l'homenatge a Primo de Rivera de l'avinguda de Josep Tarradellas.

De totes maneres, en molts edificis privats de la capital catalana encara hi queden milers de petites plaques amb el jou i les fletxes falangistes del règim. L'ajuntament n'ha tret 336, però se n'han localitzat més de 4.000.