Aquests dies para boja. Ha de tenir-ho tot a punt per a la desfilada de demà a la carpa del 080 Barcelona Fashion. La Krizia i el seu equip distribueixen invitacions, preparen flyers, s'ocupen dels últims retocs... 'Encara hem de cosir botons!', exclama amb excitació. Arriba l'hora de la veritat, quan totes les mirades estaran posades en la roba que un dia va imaginar. Presenta la col·lecció Road Club Lovers, pensada per a la tardor-hivern 2011-2012. Evoca la història d'amor entre un camioner i una prostituta. Res de sorprenent tenint en compte que ja havia dedicat una temporada als domingueros i carajilleros de bar. 'Aquest cop la inspiració em va venir anant amb cotxe per carreteres espanyoles', explica la jove dissenyadora.

Hi haurà roba tant per a ell com per a ella. 'La d'home és molt quadrada, freda. La de la dona té molt de volum, és sexi, amb colors estridents', són les màximes pistes que vol donar. No vol revelar gaire cosa més, ni la música que sonarà durant la desfilada. Segurament serà hip-hop nord-americà, com les altres vegades. Però els detalls han de ser una sorpresa, n'està convençuda.

Als 24 anys es va convertir en la dissenyadora més jove de Cibeles

El que és clar és que totes les peces tindran un toc esportiu. El seu estil l'anomenen xandalisme d'avantguarda o esport de luxe, perquè és roba tant casual com per arreglar i combinar amb uns talons. 'Les tirades són molt curtes. És per a persones a qui els agradi vestir diferent i que vulguin gastar-s'hi uns diners'. També ven mitjons i samarretes, per als que no s'atreveixen tant. 'M'he trobat que el que faig agrada a gent molt diferent, fins i tot a dones de 50 anys molt modernes que venen a la botiga i compren'.

Ara fa un any i mig que va obrir a Barcelona la KR Store: al carrer Montsió, a tocar del restaurant Quatre Gats, a prop del Portal de l'Àngel. S'hi pot trobar roba d'altres dissenyadors, el taller i, al raconet que li queda lliure, hi fa exposicions. 'De vendes anem fent, però podria anar millor. Encara recordo el dia que vaig anar al banc com a empresa. Es van sorprendre que obrís un negoci. La situació està complicada'.

Demana una política clara en matèria de moda a les institucions

Per sort, la Krizia està ben encarada. Sobretot des que, als 24 anys, va desfilar per primera vegada a Cibeles reinterpretant xandalls dels anys noranta. Es va convertir en la dissenyadora més jove de la passarel·la. 'La recepta de l'èxit és sort i treball', sospira. També hi ha ajudat el seu entorn familiar. 'El meu pare és argentí de pares italians i la meva mare, argentina de pares holandesos. Ella és qui més m'ha influït: era majorista de roba italiana i em portava a les fires'.

Si alguna cosa ha copiat de la seva mare és el ritme. 'No m'agrada el glamur. Vaig a la meva. Treballar ja m'ocupa molt de temps. I si he de sortir de festa, m'ajunto amb les meves amigues, que no tenen res a veure amb la moda. Tampoc no vaig a comprar roba, em falten hores! Sí, sóc un mal exemple! És allò que diuen que el sabater és qui va més mal calçat... però realment em poso la primera roba que trobo, i mai la que dissenyo'.

La crisi afecta tothom i treure dues col·leccions cada any representa un esforç important. 'Són uns 5.000 euros cada vegada. I després hi ha les desfilades...'. Agraeix el suport que ha rebut per poder tirar endavant l'empresa, en especial del Projecte Bressol de la Generalitat.

Només demanaria una política més clara per part de les institucions. Abans hi havia la Passarel·la Gaudí, que era per als consagrats, i ara el 080, que aposta pels emergents. 'A mi ja em va bé, m'hi sento a gust. El que no poden fer és anar canviant. Hem d'aconseguir que s'estabilitzi'. La Krizia havia participat a la Pasarela Cibeles i pot comparar. 'Anar a Madrid em suposava invertir molts més diners i, en realitat, tampoc no hi havia premsa internacional. Aquí estic a casa i tenim moltes facilitats. Al contrari de Londres, on trobar els models ja era molt car'.

Una trucada interromp la conversa. És per decidir més coses per a la desfilada de demà. 'Disculpa!' De seguida penja. 'El que m'agradaria és fer col·laboracions amb altres marques. Però tinc clar que no deixaré la meva, no vull vendre la meva identitat ni passar a fer només samarretes'. El repte és aconseguir una bona clientela. 'És difícil. Som molt conservadors comprant. No anem tan foscos com abans, però passem per l'H&M i el Zara... i aquí s'acaba'.