La factoria de campanya del PSC, amb el veterà xef José Zaragoza als fogons, ha tornat a llançar al mercat del màrqueting electoral una arriscada sèrie de la seva gamma de productes hardcore. Estan dirigits a colpejar directament el cor mai més ben dit dels indecisos afins al partit o, senzillament, la legió de desorientats en l'implacable mercat del vot. Arribats a la meitat de la campanya i vist el panorama, els think tank del centre de comandament del carrer Nicaragua han decidit passar a la fase dura.

El triple espot sobre les seqüeles de les retallades de la despesa en la sanitat, l'educació i els serveis socials forma part de l'escola tremendista del mercat de les idees. Res de nou sota el sol, ni pel que fa a la mateixa escola del PSC: els seus cartells més agressius i efectius decoren les parets del despatx de Zaragoza.

José Zaragoza llança una arriscada mostra de la seva gamma de productes hardcore'

El gènere té àmplia cobertura en tots els sectors del mercat global, ja que ha donat de si iniciatives tan agosarades com ara les fotos d'Oliviero Toscani per a les campanyes de Benetton, els esgarrifosos missatges i imatges que decoren els paquets de cigarrets o, en fi, les crues campanyes contra la violència a la carretera.

No obstant això, sempre hi ha el perill de l'excés i la deriva ètica en la recreació del sofriment. Sobretot quan es tracta d'obtenir a canvi algun avantatge o benefici. En aquest cas parlem de vots i, per tant, d'un objecte teòricament innocu i al servei del bé comú, però això pot ser un eximent i no un blindatge. Entre altres raons, cal tenir present el desprestigi de la política produït per la patrimonialització del poder, la incompetència i la corrupció. Val a dir que es tracta d'una reflexió d'estricte caràcter general amb destinatari col·lectiu.

La factoria del carrer Nicaragua torna al gènere del tremendisme per mobilitzar el vot

L'impacte del dràstic pla de retallada de la despesa pública aplicat en els serveis bàsics és més que visible. En alguns sectors com ara la sanitat ja és fins i tot insostenible, com ja han denunciat veus gens sospitoses d'esquerranisme o corporativisme. La fermesa d'Artur Mas no només revela la determinació pròpia del seu caràcter i el seu concepte sobre l'Estat del benestar, sinó la constatació que la seva erosió en vots segueix sent mínima. Probablement les urnes no ho desmentiran. A partir d'aquí, l'opció del PSC de recórrer al tremendisme en una qüestió tan sensible i dramàtica no és precisament una broma o una llicència de màrqueting.

En un altre front molt diferent, encara que sempre a l'entorn del mitjà televisiu, la jornada d'ahir va deparar el primer avís del PP sobre les seves intencions en relació amb els mitjans públics. La paraula privatització està per caure. El PP no ha esperat al 20-N per obrir el gran meló de la reorganització del mapa autonòmic en versió televisiva, tema d'alt voltatge. El candidat al Congrés per Barcelona, Jorge Fernández Díaz, va defensar ahir sense embuts un 'canvi de model' a Televisió de Catalunya i la reducció dels seus cinc canals 'a un o dos'.

El PP obre el meló de la televisió autonòmica i defensa reduir el nombre de canals de TV3

Sense separar-se gens ni mica del guió del rigor pressupostari, el candidat popular ha subratllat que l'aprimament de l'Administració no pot excloure els mitjans públics, per tal de posar fre a un dèficit 'insostenible'. El qui va ser secretari d'Estat d'Administració Territorial en el primer Govern Aznar va parlar d'una acció 'transversal', sense cap més precisió que una obvietat d'ofici. 'Hi ha televisions autonòmiques més prescindibles que altres'. Fernández Díaz va afegir que el que faci finalment el PP a Catalunya serà sempre 'respectant les competències de la Generalitat', però és un clam que el partit vigorosament liderat per Alícia Sánchez-Camacho està més que decidit a influir en l'orientació de la política del Govern minoritari de CiU.

Poca broma també, doncs, amb TV3, la naturalesa, funció i vocació de la qual no és equiparable a la resta de televisions autonòmiques sorgides del festival del cafè per a tothom. El candidat d'ERC, Alfred Bosch, va actuar ahir de portaveu de la majoria de les forces polítiques i gran part de l'opinió pública: 'TV3 és un instrument de cohesió social, a més de ser també una eina de normalització lingüística de primer nivell. Amb TV3 va dir no s'hi juga i no es toca'.