Público
Público

La retallada reactiva l'èxode d'infermeres

L'atur es dispara en el sector i fa que molts professionals pensin a marxar a altres països

DANI CORDERO

Fins fa un any, ser infermera suposava tenir un contracte precari però feina segura. Parla la llegenda d'una estudiant que es graduava al matí i començava a treballar a la tarda. Avui, amb les retallades públiques, la situació no és ben bé la mateixa. Les condicions laborals segueixen invariables, però els nous contractes han desaparegut del mapa. Una enquesta del Col·legi d'Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) posa de manifest que un de cada cinc cuidadors graduats en els últims cinc anys no té feina. Fa només un any, aquesta taxa era quasi inexistent, mentre que les ofertes de treball eren les dobles que les actuals.

'La cosa està peluda, el sector sempre ha tingut continuïtat en la contractació i de cop i volta aquesta s'ha trencat', lamenta Albert Tort, president del col·legi. 'La situació és angoixant: no és que no hi hagi feina, sinó que no es cobreixen les demandes. Tot el personal de substitucions s'ha quedat sense feina', afirma Rosa Maria Famadas, delegada del sindicat d'infermeres Satse.

Per primera vegada en molts anys, les professionals que vivien de cobrir suplències tenen dificultats per lligar un sou mensual, si és que no busquen arrencar un contracte temporal i mantenir l'esperança d'una nova trucada per al cap de setmana o el següent torn de nit. I les noves diplomades, per primera vegada, acaben els estudis amb la incertesa sobre el seu futur immediat.

Eva Barrero, estudiant de l'Escola d'Infermeria de Sant Joan de Déu, ha acabat el curs fa escassos dies i diu que no té constància que cap companya hagi aconseguit un contracte per a l'estiu. Només ella s'ha lliurat d'una conjuntura que s'ha acarnissat amb el personal eventual, interí i substitut dels centres sanitaris catalans. No importa si són públics o privats. Famadas explica la història de la seva filla: 'Fa tres mesos que va acabar i encara no ha fet cap substitució, mentre que abans et contractaven al mateix lloc on havies fet les pràctiques'.

Es repeteix la història dels primers anys d'aquest segle, quan uns centenars de professionals van fer una migració controlada cap a Anglaterra. Allà hi faltaven infermeres i el Ministeri de Sanitat i el National Health Service es van posar d'acord per facilitar un transvasament tranquil: contracte tancat des d'aquí, bon sou, el bitllet del trasllat pagat i ajudes per a l'allotjament. Ara en sobren a Catalunya i moltes professionals es busquen la vida. S'ha reprès l'èxode cap a la Gran Bretanya, però també cap a altres països com ara Itàlia, els Estats Units i Alemanya.

El Col·legi d'Infermeres ha registrat el creixent interès en les seves dependències. El 2009, la seva oficina d'informació professional a l'estranger va rebre 429 sol·licituds per marxar a fora a exercir. L'any passat van ser 733. Més enllà de facilitar informació sobre treballar fora d'Espanya, el col·legi va gestionar 75 expedients per homologar els títols, fet que vol dir la marxa definitiva de les sol·licitants. El juny d'aquest any ja anava pels 63 expedients, un 75% més que en les mateixes dates del 2010.

'La infermera jove, més lliure, acaba marxant a l'estranger', afirma Albert Tort, que es nega a definir la sensació d'aquestes persones com de frustració. 'És una oportunitat per explotar les seves aptituds i les seves potencialitats'.

La formació no és cap problema per aconseguir una bona adaptació. Amèlia Guilera, directora de l'Associació de Directores d'Escoles d'Infermeria de Catalunya, està convençuda que les estudiants espanyoles tenen una bona formació gràcies al fet que fan estudis universitaris des del 1977, una antiguitat desconeguda en la major part dels països europeus. 'Quan arriben a Alemanya i a Anglaterra no hi ha color', diu molt segura dels coneixements que s'ensenyen a les aules espanyoles. 'Som molt bons i quan fem el grau serem els millors'.

Curiosament, es produeix la fuga quan els experts asseguren que Catalunya té un dèficit de 25.000 professionals per arribar a la mitjana europea. Mentre a Catalunya hi ha 5,4 infermeres per cada mil habitants, al conjunt d'Europa la ràtio arriba a 8,9. En canvi, a Espanya hi ha més proporció de metges que d'infermeres que a la resta d'Europa.

Aquest problema, però, té un altre debat de fons: tenen aquí les mateixes atribucions que en altres països? 'La infermera té competències necessàries per a la prevenció de la malaltia i la cura de la salut, però en tenir un sistema tan medicalitzat, la infermera té menys capacitat de decisió', diu Tort. Guilera és més breu: 'El nostre model és més de curar que de cuidar, i això és més car'. Però també afirma que, perquè el sistema funcioni, els usuaris del sistema de salut han de complir 'amb l'obligació del pacte terapèutic'.

Més enllà de les característiques del sistema, els mercats de treball internacionals estan cridats a absorbir una part dels nous graduats en infermeria. Cada any surten de les escoles públiques, adscrites i privades, 1.800 noves infermeres. En els dies que queden de juny les estudiants celebraran les graduacions sense saber quin futur els espera. La retallada del Govern en la sanitat, al voltant de mil milions d'euros disponibles menys que fa un any, ha tingut ja conseqüències en el sector. Si l'executiu manté el 2012 el mateix esquema de despeses, la bossa d'aturades es podria incrementar encara més. 'Rebutgem que les retallades recaiguin sempre en les infermeres', diu el president del Col·legi d'Infermeres, que aconsella a l'Administració que a l'hora de decidir sobre 'la caixa de diners hauria de consultar els professionals, que sabem on poden anar a fer una contenció de la despesa'. 'Toca fer una reflexió important sobre com podem estalviar, perquè som els que hi som cada dia', diu Guilera.

'L'any vinent s'arreglarà la situació i recol·locarem totes les persones que estan a l'atur', apunta optimista Guilera. La seva tesi té una explicació. El pròxim curs tan sols sortiran 400 diplomades de les escoles universitàries d'infermeria. Això passarà perquè les fins ara diplomatures s'adaptaran al Pla Bolonya i es convertiran en graus, fet que suposarà passar de tres a quatre cursos acadèmics. El 2012 serà, doncs, un any rar, sense més diplomats que les sobres de promocions anteriors.

I, a més, explica Guilera, els hospitals de Bellvitge i Vall d'Hebron començaran a absorbir noves infermeres a causa de jubilacions massives que es començaran a donar en uns pocs anys, i que s'allargaran durant els següents set i vuit anys.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?

Más noticias