Público
Público

Sempre amb un quaderna la mà

E.M.

Ha posat per les fotos aferrada a una plagueta de fulls grocs on hi duu apuntat un atapeït ordre del dia: a qui ha de veure, amb qui ha de parlar... Al final de lentrevista aquesta agenda informal quedarà farcida de les notes que haurà pres durant la xerrada: referències a autors i editors, observacions sobre les preguntes, sobre un determinat gir lingüístic de lentrevistador... fins i tot la data de naixement daquest, que anota meticulosament no sense demanar-ne prèviament lautorització. Sembla sentir-se més còmoda en el paper del qui pregunta que en el de qui atresora una informació cabdal sobre la vida literària del darrer mig segle, tot fent bona aquella frase daroma taoista que se li ha sentit dir més duna vegada: 'Valc més pel que callo que pel que dic'.

Tacull amb una afabilitat no exempta dironia i tescruta amb els seus poderosíssims ulls datzabeja. Alguna cosa et fa pensar que la seva manera de governar el negoci està arrelada en la secular cultura pagesa que respirà de petita: aquella manera destudiar amb qui se la juga i atorgar-li a la paraula el valor descriptura notarial. Respon sense defenses, prolixament, emocionant-se quan parla dels seus afectes (la maternitat, la amistat amb Nélida Piñón...) i trufant lentrevista duns sucosos off the record que fan que surtis de casa seva com si tenduguessis una col·lecció de medalles invisibles.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?

Más noticias