Bernat Solé. Conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat de Catalunya

L’economista danès Gert Tinggáard assegura, en el llibre Trust, que per garantir la confiança de la societat en les institucions cal un nivell de participació ciutadana, voluntariat i associacionisme alt, i un sistema institucional de qualitat. Segons l’autor, aquests aspectes i, especialment la qualitat institucional, són la clau de l’èxit dels països i dels estats que estan al capdavant en bon govern. D’aquesta manera, la qualitat institucional d’un govern o d’un país passa, inevitablement, per una gestió pública íntegra i transparent, perquè és el que acaba generant la confiança de la ciutadania.

És aquí, també, on cal emmarcar la xacra de la corrupció, que recentment hem vist com esquitxa presumptament les institucions més altes de l’Estat. Fins ara l’havíem associada exclusivament a determinades formacions polítiques, en algun cas fins al punt de guanyar-se l’etiqueta del "partit més corrupte d’Europa". Ara, veiem com la taca s’estén més enllà d’aquests partits i observem, lamentablement, com les forces polítiques que han sostingut el règim del 78 es neguen repetidament a investigar uns fets cada dia més clamorosos. Hem vist, fins i tot, com algunes d’aquestes formacions feien grans proclames als seus programes electorals que després han acabat en un calaix un cop han entrat a les institucions. Que sigui la justícia d’un altre país la que hagi d’iniciar un procés d’investigació, diu molt poc de la qualitat democràtica de l’estat en qüestió. És per això que, quan la corrupció acaba esdevenint sistèmica, l’única solució és tallar d’arrel aquestes pràctiques.

Com a contraposició als escàndols que veiem diàriament en portades de la premsa internacional, el republicanisme porta implícit l’ètica pública i l’exemplaritat dels servidors públics. Lluitem per un sistema democràtic exemplar que sigui digne de la confiança de la gent, perquè és la millor manera d’assolir unes institucions més sòlides, obertes i confiables. En aquest sentit, a Esquerra Republicana tenim un compromís nítid en la lluita contra la corrupció que va implícit amb els valors fundacionals del partit. Aquest compromís s’ha traduït, per exemple, en la creació de l’Oficina Antifrau l’any 2008 - una institució pionera a l’Estat -, l’enduriment dels controls en l’adjudicació d’obra pública o, més recentment, l’aprovació i desplegament de l’Estratègia de lluita contra la corrupció i d’enfortiment de la integritat pública. Una Estratègia que comprèn 25 mesures per aconseguir unes institucions més transparents i que, malgrat la situació de crisi derivada de la COVID19, avança d’acord amb el calendari que ens vam fixar.

Tot i que la seva implementació, ja iniciada, s’estendrà al llarg dels propers dos anys, en poc més de sis mesos ja hem assolit algunes fites destacades. D’una banda, la imminent aprovació d’un acord de govern que farà possible l’anonimització de les bústies ètiques, per tal de protegir aquelles persones que volen denunciar possibles casos de corrupció a l’administració pública. Hem vist massa vegades com s’acaba perseguint i culpabilitzant la persona que alerta d’una possible irregularitat en lloc del propi responsable, i això no pot seguir passant. Un cop instaurades, el Govern garantirà el total anonimat a l’hora de fer aquest tipus de denúncies.

I de l’altra - i no menys important - s’ha creat un espai de seguiment de l’Estratègia format per la pròpia ciutadania i representants d’entitats de la societat civil, que són i seran els encarregats de monitoritzar el grau de compliment de totes les actuacions que ens vam fixar. Com a Govern, per tant, ens autoimposem mesures de control per assegurar que el desplegament d’aquestes 25 mesures s’efectua en els termes que es van preveure inicialment. La lluita contra la corrupció no espera i, per tant, hem de seguir avançant, malgrat totes les adversitats sobrevingudes.

L’escriptor alemany Thomas Mann assegurava, amb raó, que "és millor una veritat perjudicial que una mentida útil". No n’hi ha prou amb lluitar contra les possibles irregularitats, sinó que aquesta actitud s’ha d’acompanyar amb un esforç permanent per explicar-ho tot de forma transparent. És aquesta la doble responsabilitat que tenim com a servidors públics, i és així també com incrementarem la confiança ciutadana i, en definitiva, la qualitat democràtica d’unes institucions que volem amb parets de vidre.