Jordi Ayala. Gerent de Pressupostos i Hisenda a l’Ajuntament de Barcelona

En les darreres setmanes han aparegut a diversos mitjans diferents notícies sobre la contractació de l’Ajuntament de Barcelona, des de que el 88% dels contractes licitats inclouen clàusules de contractació pública sostenible fins a les més dures acusacions de contractació a dit. Quina és la realitat? Com poden aparèixer notícies aparentment tan contradictòries? O bé la contractació és transparent amb clàusules per escollir entre diferents ofertes o bé és opaca amb una única oferta ja decidida, però ambdues coses no poden ser certes. M’agradaria exposar alguns elements que poden ajudar en el debat i entendre què està fent l’Ajuntament de Barcelona amb la contractació que posa nerviosa a alguna gent.

La contractació pública, sobretot després de la crisi financera del 2008 i seguint els paràmetres neoliberals, pretenia teòricament obtenir la màxima qualitat al millor preu. A la pràctica, però, retallada rere retallada, va provocar precarització laboral i pèrdua de la qualitat o cobertura dels serveis públics. Les grans empreses, que copen d’una manera arrasadora els imports contractats, molt per sobre del seu pes en els mercats privats, traslladen les retallades a la despesa de personal, mai en el seu marge de benefici.

Hi ha però una altra manera de fer política i de contractar. Pensem que mentre les polítiques de promoció social i econòmica i d’ocupació de l’Ajuntament de Barcelona, per exemple, sumen 438 milions d’euros l’any 2019, la contractació pública municipal ascendeix fins als 1.336 milions, amb 42.726 contractes i més de 18.000 proveïdors. De forma global, la contractació pública suposa al voltant del 20% del PIB  de l’Estat espanyol. Un bon pastís que tradicionalment monopolitzen les grans empreses quasi en la seva totalitat.

Per això, la contractació pública no és mai neutral sinó la principal eina de política econòmica, especialment als ajuntaments que no tenen capacitat legislativa. Ja sigui per precaritzar les condicions laborals i augmentar les desigualtats, com han fet les polítiques neoliberals dels darrers anys, o bé per amplificar les polítiques socials, d’igualtat de gènere o per promoure les PIMEs i l’Economia Cooperativa Social i Solidària, com ha fet l’Ajuntament de Barcelona des del 2015. En efecte, què es pot fer per promoure salaris justos? Què es pot fer per lluitar contra el canvi climàtic? Què es pot fer per promoure la responsabilitat social de les empreses? La principal resposta a totes aquestes preguntes és, efectivament, utilitzar la contractació pública.

Aquest és el canvi de paradigma que va implantar l’Ajuntament de Barcelona a partir del 2015 a través d’un procés concertat tant amb els operadors interns com amb els agents externs. Així, es va crear la Comissió de contractació pública socialment responsable, amb participació de totes les àrees de contractació municipals, i la Taula de contractació pública, espai de reflexió i diàleg social dels representants municipals i els representants de les organitzacions i les entitats socials i econòmiques vinculades a l’activitat de la contractació pública municipal, amb la participació dels tres sindicats majoritaris, 11 organitzacions empresarials i de contractistes, 9 entitats del tercer sector, 3 organitzacions socials i 5 entitats ambientalistes, aconseguint un gran consens de la societat barcelonina en el nou paradigma.

El treball realitzat és immens: més d’una seixantena de clàusules socials, ambientals i d’innovació, divisió dels contractes en lots  perquè les pimes hi puguin participar (es van doblar el nombre de lots adjudicats entre el 2016 i el 2018), possibilitat de pagament directe als proveïdors i subcontractistes en cas de morositat del contractista, reducció del pes del preu en els criteris d’adjudicació decret contra els paradisos fiscals, compra d’articles provinents del comerç just, manteniment de les condicions dels convenis laborals, subrogació de la plantilla, estabilitat laboral, igualtat de gènere, diversitat funcional, conciliació responsable del temps...

Un dels moments més destacables per fomentar la transparència i la lliure concurrència va ser la celebració de la I Fira de Contractació Pública, pionera a Europa, en la que 110 professionals municipals van presentar a 300 participants, de més de 200 empreses i entitats de la ciutat, els 79 principals contractes previstos els propers anys per un valor global de 545 milions d’euros. D’aquella fira em quedo amb el comentari d’una de les pimes assistents: "ara veig que realment la contractació municipal està oberta a tothom i no només als pocs de sempre".

Primera Fira de Contractació Pública Municipal -- Ajuntament de Barcelona

I els resultats molt esperançadors: en el primer mandat dels Comuns es va incrementar la contractació municipal en 579 nous proveïdors, més d’un 12%, dels quals 360 van ser persones físiques, incrementant el nombre de professionals en règim laboral autònom en més d’un 25%, i 138 societats sense ànim de lucre, un 18% més. Finalment, els contractes municipals han passat de basar-se sobre tot en el preu més baix a tenir en un 88% dels casos clàusules ambientals i socials, el què ha permès que hagin determinat un 96% de l’import adjudicat al 2019.

El canvi ja no té volta enrere però queda molt camí per fer: cal valorar l’impacte en la societat d’aquesta nova política i és molt important controlar el compliment d’aquestes clàusules. Però aquesta nova política, tot i l’ampli consens que genera no agrada a aquelles grans empreses que durant anys s’han alimentat de la contractació pública i que, si el model de Barcelona s’estén, veuen perdre el seu pastís. D’aquí la lluita aferrissada per mantenir els seus privilegis amb demandes inconsistents, directament o mitjançant grups afins com Ciudadanos, que acaben en no res, doncs el nou paradigma de la contractació pública ha estat referendat pels diferents tribunals que l’han tractat i s’està ja estenent a altres municipis. Fins i tot la Generalitat ha pres com a referència les principals clàusules socials de l’Ajuntament de Barcelona. Així doncs, és precisament aquest canvi de política de major transparència, d’obertura a noves empreses, sobretot pimes i persones autònomes, de contractació social i ambiental, de la que els diferents diàries s’ha fet ressò, el que ha portat a enfadar als antics privilegiats de la contractació i a posar demandes que saben perdudes per intentar desprestigiar les noves polítiques municipals. "Ladran, Sancho, luego cabalgamos".