Protesta feminista davant la catedral de Vic -- Laura Busquets / Arxiu ACN

Ana Bernal-Triviño. Periodista, professora de la Universitat Oberta de Catalunya

En moltes ocasions escolto dones que diuen que són feministes però hi ha temes que, quan sorgeixen, resulten incòmodes. El feminisme és agenda. Si no respectem l'agenda de les nostres antecessores cometem un acte d'ingratitud i d'injustícia.

L'agenda feminista abasta molts temes perquè, lamentablement, són molts els àmbits on els drets de les dones han estat trepitjats. Per això, quan parlo d'avortament, hi ha qui diu ser feminista però ho rebutja. Però això no va de les nostres idees personals sinó de no rebutjar un dret, que és legal.

Els qui no donen suport a l'avortament han d'entendre que és un dret aconseguit des del feminisme. Però que no és un dret per encoratjar a l'avortament, sinó per  assegurar que aquelles que el necessitin ho puguin fer amb garanties. Entre altres coses perquè l'avortament sempre ha estat un assumpte de classes: les que s'ho poden pagar enfront de les que no. És un dels drets més molestos. Per això hi ha països on s'aproven altres drets civils avançats però que es neguen a acceptar el dret a l'avortament.

Una feminista mai permetria que les dones, per avortar a molts països, fossin condemnades a pena de mort o de presó o que morin en la cerca desesperada de fer-ho, sense cap seguretat i amb el risc de perdre la vida. Una feminista mai permetria que menors hagin de parir després de ser violades, perquè si avorten les espera l'exclusió social. No es pot afrontar un debat sobre l'avortament sense pensar en la salut de les dones.

Potser pensem que això només passa a determinats països, però fins i tot en aquells que es tenen com a referents ja s'han donat passes enrere. En una decisió històrica, el Tribunal Suprem dels Estats Units va declarar recentment que és legal una llei de l'estat de Texas on es prohibeix en la pràctica l'avortament, fins i tot en casos de violació o incest. Aquesta onada reaccionària no és casualitat i no està molt lluny del que passa a l'Estat espanyol.

Recordem que aquí portem onze anys esperant resposta del Tribunal Constitucional després del recurs d'inconstitucionalitat que va presentar el Partit Popular contra la llei de l'avortament del 2010.

Recordem que aquí, malgrat la lletra de la llei, la pràctica és diferent. Hi ha dones a les quals no les permeten avortar. Hi ha comunitats autònomes on les dones no poden avortar en els centres públics. Dones que són derivades a centres privats o a d'altres regions, on reben un tracte "deplorable" i humiliant. Unes altres, quan són ateses, no reben  la informació consistent sobre riscos o ajudes, sinó que són sotmeses a pràctiques violentes i alenteixen el procés fins posar-les entre l'espasa i la paret. Des de convèncer-les a no fer-ho a ensenyar-les imatges de les seves ecografies, en un dels moments més difícils de la seva vida.

Recordem que aquí hi ha menors que, com no reben el consentiment dels seus pares, avorten de manera clandestina i insegura, amb compres de píndoles a Internet sense cap mena de personal mèdic al darrere, que alimenten un negoci sense control al preu de posar en risc les seves vides. Podem dir d'elles que encara no són adultes, però sí que són dones que ja tenen relacions sexuals. I cada vegada més l'edat de tenir relacions s'avança.

I recordem que aquí, igual que als Estats Units i altres racons del món, es persegueix les dones que van a aquestes clíniques en un dels moments més difícils de les seves vides. Fa uns dies es va publicar que més de 120 persones s'estan organitzant per  resar davant d'una clínica abortiva a Còrdova. Està previst que ho facin des d'ara mateix fins el 31 d'octubre.

Potser per això, el Govern, una mica tard, ahir va portar al Congrés penalitzar l'assetjament davant les clíniques abortives. Modificar el Codi Penal per castigar als qui assetgin a les portes d'aquests centres. Aquests grups diuen que resaran. Per a resar estan els temples i sabem de sobres que acudeixen a aquestes clíniques per  humiliar a aquestes dones i cridar-les "assassines" o posant-les davant dels ulls imatges de fetus, moltes amb muntatges fotogràfics.

I ja és hora. Encara que sigui llei queda molt per fer. Permetre que aquest dret sigui real per a totes les dones i que les que decideixin avortar no hagin de suportar ni mirades ni crítiques més enllà d'una decisió que només afecta a elles mateixes. És urgent.