Pere Ortega. Centre Delàs d'Estudis per la Pau

En el que portem d'any el Govern espanyol ha aprovat l'adquisició o modernització de sis Programes Especials d'Armaments (PEA) per la important xifra de 6.840 milions. Va ser el 29/06 quan el Consell de ministres aprovava l'inici de tres nous PEA amb un cost de 3.488 M€, els tres assignats a l'empresa Airbus Defence España. Es tractava de la segona fase de desenvolupament del programa del futur avió de combat europeu Sistema de Combate Aéreo (FCAS), en el qual al costat d'Espanya participen França i Alemanya per un import de 2.500 M€; l'adquisició de tres avions A330 multipropòsit de subministrament en l'aire (MRTT) amb un cost inicial de 810 M€; i d'helicòpters H135, un programa conjunt amb el Ministeri d'Interior, d'un cost de 178 M€. En posteriors consells de ministres, el 14/10, s'encarregava a Navantia la construcció d'un barco d'acció marítima BAM-IS per un import de 166,46 M€; el 14/12, la construcció de 20 nous avions de combat EF-2000 per un import de 2.000 M€; i finalment aquest passat dimarts 20/12 la modernització de l'helicòpter de combat Tigre per 1.185 M€.

Uns PEA que van iniciar el seu recorregut el 1996 amb l'arribada al govern de José María Aznar del Partit Popular, i que han estat i són l'element més definitori per explicar la tendència armamentista de l'Estat espanyol dels últims 25 anys i, al mateix temps, els causants de l'important augment que ha sofert la despesa militar en aquest país. Uns PEA que des del seu naixement fins a aquest any 2021 han arribat a assolir fins a 34 grans programes que han superat la colossal xifra dels 50.00 milions, bona part dels quals estan en fase de fabricació fins el 2035 i dels quals encara es deuen a les indústries militars 31.490 milions.

Són xifres esgarrifoses que expliquen el motiu pel qual el pressupost del Ministeri de Defensa previst per a 2022 destina a inversions en armaments 4.581,5 milions, un 16,2% més que l'any anterior i que suposa el 21,3% del total d'inversions (les inversions reals més els crèdits en R+D) de l'Estat Central amb excepció de les transferències de capital a les comunitats autònomes. Un considerable increment que indueix a pensar que el Govern del PSOE, amb el suport o silenci del seu soci Unides Podem, segueix apostant per invertir en la indústria d'armaments com si aquest fos un sector clau per al desenvolupament de l'economia i el benestar de la població del país.

És per aquesta raó que cal mostrar-se molt crítics amb aquestes inversions en armaments que permetran, gràcies a les ajudes europees, que recursos de l'Estat espanyol es destinin a continuar amb inversions militars i que juguen com un factor determinant en la militarització de l'Estat i de la societat, perquè s'acaba acceptant la utilització de la força militar com el millor sistema per proporcionar seguretat, desestimant recursos d'índole política. Una militarització on es conjuguen els interessos dels accionistes i directius de les empreses militars perquè extreuen plusvàlues, els de la corporació militar que justifica la seva existència i els dels polítics vinculats als departaments de Defensa que mitjançant les seves influències sobre els governs obtenen prebendes de les empreses militars on alguns d'ells acaben recalant (Eduardo Serra, Julián García Vargas, Pedro Morenés…). Una gent que llença discursos mentiders sobre les bondats de la indústria militar que crea llocs de treball, ajuda al desenvolupament tecnològic del país a través de la R+D+I i enforteix el creixement i enriquiment de l'economia. Qüestions que han estat analitzades i exposades per analistes de l'economia crítica que assenyalen que les inversions en la indústria militar destinades a l'economia productiva civil generarien més ocupació, entre altres el del premi Nobel, Wassily Leontief, que afirmava que tot el conglomerat econòmic militar dels Estats Units necessitava fins a tres vegades més recursos per a desenvolupar-se que en l'àmbit civil. El mateix es pot dir de la R+D militar, quan existeix l'experiència que Alemanya i el Japó després de la Segona Guerra Mundial se'ls va impedir tenir exèrcit i indústria militar i tota la recerca es va conduir cap a la producció en la industrial civil i van aconseguir un enorme desenvolupament econòmic pocs anys després d'una guerra que havia devastat els seus països.

Davant la imperiosa necessitat de donar resposta a les inseguretats en salut, habitatge, ocupació, educació i cobertures socials d'una gran part de la població espanyola, que ha vist com les crisis financeres del 2008 i després la posterior produïda per la pandèmia de la Covid-19, a la qual s'ha d'afegir la crisi climàtica que ja mostra els seus efectes a Espanya, cal mobilitzar quantiosos recursos públics per abordar els canvis profunds que el nostre país necessita, perquè la població pugui cobrir les seves necessitats més urgents, que no són les d'adquirir nous armaments.