Dones, nens i barcelonins primer

El debat públic sobre la pol·lució ambiental no cessa. S’acosten les eleccions i els candidats s’esforcen per oferir propostes que aixequin una mica els ànims dels ciutadans. No oblidem que no fa gaire ens vam despertar amb aquella notícia apocalíptica que ens informava que, per culpa de la contaminació de l’aire provocada pels motors dièsel, el 25% dels menors nascuts a Barcelona tindrien asma i, en general, els barcelonins ens moriríem 13 mesos més aviat.

Sempre he volgut saber com poden fer aquests càlculs, semblants als que serveixen per terroritzar els fumadors. Si sumem les dues variables (barceloní i fumador) més d’un resultarà que estadísticament ja és mort. I ell sense saber-ho!

Per si serveix de consol (que no) hi ha dues ciutats amb més morts vivents que Barcelona: Bucarest i Budapest (amb un aire enverinat que els resta gairebé dos anys d’existència).

Abans-d’ahir, gran solució, la directora general de Qualitat Ambiental, Assumpta Farran, va declarar que un dels objectius de la Generalitat és que els nous cotxes oficials adquirits per treballar a Barcelona utilitzin motors de gasolina, que emeten menys NO2 que els motors dièsel. És fantàstic que fins i tot la directora general de la contaminació vegi bona aquesta solució i ja ni tan sols parli dels motors elèctrics o dels híbrids.

Una altra de les propostes que s’estan estudiant des de la Generalitat és recomanar no fer servir el cotxe a Barcelona els dies de contaminació forta. Per tranquil·litzar-nos (mama, por!) ens diuen que no ens preocupem, que quan aquestes circumstàncies es donin, ens avisaran com a mínim amb 24 hores de temps. Llegit entre línies ens vénen a dir: l’avisem que demà, a Barcelona, no es podrà respirar. Si agafa el cotxe, vostè mateix. No ens en fem responsables (i això significa que la Seguretat Social tampoc?). Doncs no em tranquil·litza gens, què volen que els digui.

Tot plegat per tal que d’aquí quatre anys s’atenyin les exigències de la Unió Europea de qualitat de l’aire. I, si no, suposant que els 13 mesos menys de vida no ens ho impedeixin, haurem de començar a fer cas al professor Javier Novo, especialista en genètica i divulgador científic de la Universitat de Navarra. En el seu darrer llibre, Genes, microbios y células (2011), ens avisa que l’home “s’haurà de plantejar seriosament d’aquí un parell de segles la necessitat d’habitar un altre planeta, una cosa que s’aconseguirà quan es repliquin les condicions que fan possible la vida…”.

Vista la qualitat de l’aire dels habitants del cap i casal, suggerim d’avançar-ho una mica. Això sí, amb el següent ordre de prioritats: les dones, les criatures i els barcelonins primer. En aquest sentit, una Barcelona sense barcelonins seria la panacea. Vindria a ser com Andorra: un lloc on no cal que existeixin habitants natius per fer negoci. Al principat d’Andorra, durant anys, molts dels seus habitants han viscut, senzillament, de llogar el seu nom per tal que un altre pogués muntar un negoci, ja que la llei només permetia fer-ho als nacionals andorrans.

Amb Barcelona passaria el mateix, tots a l’espai exterior, a habitar altres planetes, i aquí baix, a llogar el DNI perquè un altre plomi els estrangers fins a l’últim euro.