Els Fets del Palau, 50 anys després

Els Fets del Palau de l’any 1960 han esdevingut, en l’imaginari col·lectiu del pujolisme, el certificat de naixement de la resistència catalanista al règim de Franco. De fet, Jordi Pujol no hi va ser però havia estat l’autor del pamflet titulat Us presentem el general Franco, que havia escalfat prèviament l’ambient dels cercles catalanistes, i assumirà la responsabilitat dels fets, pels quals serà condemnat a la presó.

Amb el pas del temps, l’èpica nacionalista ha apujat el volum d’El cant de la senyera i ha empastifat de tinta el text en una metàfora, precisa i brillant, del pas del catalanisme antifranquista al nacionalisme governamental. En l’esmentat pamflet, Jordi Pujol acusava la dictadura de fomentar la corrupció, “perquè un país podrit és més fàcil de dominar”, i, de retruc, posava el dit a la nafra d’una burgesia catalana mesella.

Avui el Palau tornar a ser notícia per haver fet de pont de finançament entre empreses constructores i CDC, concretament, de Ferrovial, beneficiada per les adjudicacions de les obres de la línia 9 del metro i de la Ciutat de la Justícia. Tot el que és legal és moral, diuen des de la Casa Gran del Catalanisme, i, a més a més, la quantitat (600.000 euros) és irrisòria. El mateix diu Francisco Camps respecte als seus vestits. En tot cas tenen raó, els 600.00 euros declarats són peccata minuta respecte als 24 milions d’euros que va costar l’any 1986 l’operació Roca, bona part manllevats del Banco Hispano Americano, propietari de Ferrovial, que va ser la gran beneficiària de l’adjudicació directa per part del president Pujol de la construcció i explotació de l’autopista

Terrassa-Manresa.