A l'entorn de l'incivisme i la inseguretat

Fa uns dies, en un dels diaris de la ciutat s’hi ha va incorporar un especial sobre “civisme” que, en un to suposadament informatiu, ens explicava les mesures que l’Ajuntament de Barcelona estava prenent per assegurar un estiu tranquil a places, carrers i platges. Aquest suplement, evidentment pagat pel consistori, però sense res que indiqués que era publicitat, és un exemple més de la gran confusió regnant sobre el que és informació i el que és propaganda. Sembla que l’alcalde Hereu ha decidit posar l’èmfasi en la neteja i la seguretat per tal d’acostar-se al que demanen els sectors econòmicament més influents

de la ciutat. De moment, l’ajuntament ha començat per prohibir, via decret, el burca, tot i que per ara el tema sigui tan poc visible com la cara de les dones que el porten.

Caldria que alcaldes i regidors aconseguissin aprendre alguna cosa dels fets del Palau i del cas Millet. No pot ser que ara ens diguin que han pecat d’ingenus, ja que van confiar en un nom i en una institució que tenien totes les garanties i després han vist com s’abusava d’aquesta aparent honorabilitat. Quan ens parlen de civisme i d’inseguretat caldria que afegissin a les precaucions a prendre les que els evitessin aquests mals de ventre per confiar excessivament en els poderosos. Potser caldria no posar només càmeres de videovigilància a les Rambles i al Raval. Potser caldria també posar-ne als despatxos on es negocien

grans operacions de benefici privat en nom dels interessos generals de la ciutat. L’incivisme tipus el d’en Millet i d’en Montull no sé fins a quin punt estava previst a l’ordenança que es preocupa del tema.