La tàctica del Partit Popular per a les properes eleccions catalanes sembla clara. Pensen parlar tan poc com puguin d’Espanya, Catalunya i l’Estatut. De fet, no necessiten explicar la seva posició. Saben que en aquest tema no guanyaran vots que ja no tinguin. No els cal refermar la seva condició d’espanyolistes. Més aviat practiquen la política de mirar de no perdre vots per la dreta (vot xenòfob que pugui anar a Plataforma per Catalunya) i d’evitar hemorràgies cap a Ciutadans i la gent de Rosa Díez per la banda de la defensa del bilingüisme actiu i del dret a escollir la llengua al sistema educatiu. La darrera novetat en aquesta agenda electoral és la defensa dels toros com a patrimoni cultural de la humanitat.

Aquesta estratègia comporta combinacions força curioses: liberalisme en el tema de la llengua; seguratisme punitiu en el tema dels romanesos, com a sinònim de delinqüents; i onservadorisme fonamentalista en el tema dels toros. No sembla gaire consistent tot plegat, però en el fons, si recordem les campanyes anteriors, la renovació és força significativa. El nou mix populista pot acabar donant els millors resultats del PP a Catalunya, per davant dels ja aconseguits per Vidal-Quadras en una estratègia exclusivament centrada en l’anticatalanisme. Ja tenen mobilitzats els vots per aquesta banda, i per tant tot el que aconsegueixin pescant en aigües alienes acabarà sumant. El dubte és si aquesta dignificació de la xenofòbia i del binomi immigració-delinqüència no acabarà reforçant en el futur forces com Plataforma per Catalunya, que tenen un estigma antidemocràtic clar.