Un dels darrers fulletons del Partit Popular presentat en forma d’enquesta busca la complicitat dels ciutadans amb afirmacions com aquesta: “Molts ho pensem, només alguns ho diem”. I darrere d’aquesta afirmació es vehiculen valors com la segregació (“prioritzar la immigració que comparteix amb nosaltres cultura i valors”), o la idea que ajudar a la integració dels immigrants és contradictòria amb el manteniment de les actuals polítiques socials. Només faltava que en Fernández, líder dels populars a Barcelona, es presentés a Sant Martí per relacionar la presència de romanesos amb la delinqüència i la necessitat de seguir l’exemple de Sarkozy a França, proposant l’expulsió de tots els que no tinguin feina o domicili acreditat.

L’opció populista i demagògica en relació amb immigració i seguretat és l’escollida pel Partit Popular de cara a les eleccions autonòmiques i locals a Catalunya. Això els permet focalitzar la campanya en una temàtica que evita la frontera nacionalisme-espanyolisme, ampliant el seu potencial electorat i evitant el creixement per la seva dreta de les opcions directament xenòfobes. El PP sap que les opcions econòmicament poderoses i conservadores estan canalitzades a Catalunya per part de CiU i que han d’anar a buscar una altra mena de públic, més interclassista i que es senti amenaçat pels canvis socials dels darrers anys. El problema és que estan entrant en un terreny del qual se sap com s’hi entra però del qual és més difícil sortir-ne. No sempre és bo canalitzar políticament el que la gent pensa i no s’atreveix a dir. La contenció i la capacitat de disciplinar les baixes passions són virtuts més necessàries que mai.