Si hi ha un dia que representa la voluntat d'una part important del poble de Catalunya d'assolir la independència i l'enfrontament amb l'Estat espanyol aquest és, sense cap mena de dubte, l'1 d'octubre de 2017. Un any després, és evident que la República catalana no existeix, però per a milions de persones hi ha un munt de raons per commemorar una data que, entre d'altres qüestions, mostra com l'autoorganització ciutadana és capaç de plantar cara i burlar un Estat i el seu aparell repressor almenys durant una jornada. La Plataforma 1 d'octubre, formada per l'ANC, Òmnium Cultural i els Comitès de Defensa de la República (CDR), entre d'altres entitats, ha convocat una manifestació pel dilluns, dia 1, a la tarda a Barcelona, però des de dijous hi ha actes arreu del Principat. Fonamentalment l'organització recau en les entitats independentistes, que van jugar un paper clau per fer possible el referèndum de l'any passat, si bé el govern de la Generalitat dona suport a les diferents mobilitzacions i l'Ajuntament de Barcelona, conjuntament amb la campanya "Demà pots ser tu", organitza a l'antiga presó Model unes jornades de reflexió i debat sobre l'1-O que arrenquen dijous i culminen diumenge.

En el cas de la Generalitat de Catalunya hi ha un parell de gestos significatius que mostren el seu suport explícit a la commemoració del referèndum. El primer és el canvi de data del Consell Executiu, que de forma excepcional passarà de dimarts a dilluns i en comptes de fer-se a Barcelona se celebrarà a Sant Julià de Ramis, el municipi del Gironès on residia l'aleshores president del Govern, Carles Puigdemont. Aquell dia, agents de la Guàrdia Civil van protagonitzar agressions contra els ciutadans que estaven al centre de votació on, en principi, havia de votar Puigdemont, que finalment va fer-ho a Cornellà de Terri. A més a més, el seu successor al capdavant de l'executiu, Quim Torra, ha fet aquesta setmana una crida a commemorar l'1-O com un "dia de victòria", si bé sense una "mirada nostàlgica o sentimental, ni tan sols indignada" per "les porres i les càrregues policials". Per a ell, l'1-O "els catalans van enfrontar-se pacífica i democràticament a l'Estat per exercir el seu dret a l'autodeterminació".

La Plataforma 1 d'Octubre reivindica que aquell "va ser el dia que [els catalans] van guanyar la democràcia i la llibertat, el dia que tot va canviar" i reclama "recuperar tot el que va fer possible l'1 d'octubre". A més, advoca per "atorgar tota la legitimitat al seu resultat", perquè "és d'aquesta manera com podrem trobar una solució democràtica al conflicte polític, i, si la majoria del poble de Catalunya ho desitja, farem efectiva la República Catalana". A més de l'ANC, Òmnium i els CDR, la plataforma està formada per una quarantena d'entitats més, entre les que hi ha el Cercle Català de Negocis, el CIEMEN, la Intersindical-IAC, la Intersindical-CSC, Súmate o la USTEC. El principal acte que convoca la plataforma és la manifestació "Recuperem l'1-O", que arrencarà a les 18:30h de dilluns a la plaça Catalunya de Barcelona i culminarà davant el Parlament, al parc de la Ciutadella. A més a més, a les 12h l'ANC i Òmnium animen a sortir al carrer davant dels llocs de treball com a símbol de protesta.

Però, més enllà de Barcelona, hi haurà actes arreu de Catalunya, que la plataforma ha recollit en un mapa al seu lloc web. La majoria es faran durant el cap de setmana i es posarà especial èmfasi en aquells punts de votació en què van haver-hi càrregues policials. Així, per exemple, a Barcelona diumenge es farà una caminada conjunta des de l'Escola Ramon Llull fins a l'Institut Pau Claris, dos dels centres en què va intervenir la policia espanyola. A les Corts es farà un correscoles entre els centres que van ser col·legi electoral l'1-O. Dissabte es farà un sopar a l'Escola Verd de Girona, on també van carregar els agents policials. En molts municipis es penjaran plaques simbòliques de record de l'1-O. Pel que fa a les escoles, i tenint en compte que dilluns 1 d'octubre és dia lectiu, el gruix dels actes es faran en cap de setmana. En aquest sentit, la Generalitat s'empara en el decret d'autonomia de centres perquè la direcció de cada escola o institut autoritzi o no fer-hi activitats de commemoració del referèndum.

Jornades de debat a Barcelona

A nivell institucional, l'Ajuntament de Barcelona organitza conjuntament amb les entitats responsables de la campanya "Demà pots ser tu" -Òmnium, FundiPau, Irídia, Novact i l'Institut de Drets Humans de Catalunya- les jornades de debat 1 d'octubre i més. Barcelona Ciutat de Drets. Les jornades, que van arrencar aquest dijous i culminaran dilluns, volen reflexionar sobre el que va significar l'1-O i connectar-lo amb les lluites que l'han precedit. Entre d'altres qüestions, es vol debatre al voltant de l'autoorganització popular i el capital democràtic que va suposar l'1-O. A més a més, s'hi aborden qüestions com la "deriva autoritària de l'Estat espanyol" i "recosir les diferents posicions i vivències del que va passar" aquell octubre.

Durant les jornades es faran quatre taules de debats, en les que participaran ponents com els periodistes Jordi Évole i David Fernández -també exdiputat de la CUP-, la magistrada Victoria Rosell, els filòsofs Marina Garcés i Santiago Alba Rico, el premi Nobel de la Pau Adolfo Pérez Esquivel o la també periodista i parella de Jordi Cuixart, Txell Bonet, entre d'altres. A més a més, fins el 16 d'octubre es podrà veure una exposició en què es podrà poder visualitzar les dades de l'1 d'octubre, la xarxa de solidaritat comunitària que s'hi va generar, a més d'un mapeig de les escoles, una projecció de fotografies i vídeos, diferents testimonis i les obres de diversos artistes. També hi haurà una exposició fotogràfica de Jordi Borràs.