"Fonts financeres coneixedores del que es va viure aquell dia [2 d'octubre] en els dos bancs amb seu a l’avinguda Diagonal de Barcelona donen una idea de la magnitud de la fuga".

Es tracta de fonts empresarials consultades pel diari Ara, que asseguren que “entre Renfe, Adif, Ports de l’Estat, RTVE i d’altres van treure 2.000 milions d’euros del Sabadell en un sol dia”

“Les agències estatals van ser les primeres a retirar els diners, i això va provocar un efecte bola de neu”, assenyala un empresari i un executiu bancari explica al mateix diari com es va produir l'èxode de seus socials d’empreses catalanes fora de Catalunya: “Fins a un terç del total de dipòsits que surten aquells dies són diners d’administracions públiques i empreses controlades per l’Estat”.

El conseller delegat del Sabadell, Jaume Guardiola, segons les mateixes fonts, va anar trucant a diferents presidents d’aquestes empreses públiques per conèixer el motiu de la retirada. Els seus interlocutors van ser molt clars: eren “ordres polítiques”. Es tractava, doncs, d’una acció pensada i coordinada des de la Moncloa.

El Sabadell, en pocs dies, hauria vist la retirada de fons per valor de 12.000 milions i segons l'esmentada informació, "la sortida de dipòsits va ser el doble de gran a CaixaBank".

Aquestes retirades de dipòsits van ser invisibles per als ciutadans, però van ser observades amb molta atenció pels mercats internacionals: Entre el dilluns dia 2 i el dijous 5, les accions de CaixaBank van perdre un 8% del seu valor i les del Sabadell, fins a un 12%.

Un executiu bancari hauria mantingut una conversa amb el ministre d’Economia, Luis de Guindos, després de comprovar que una important administració havia tret els seus dipòsits de la seva entitat. Quan es va interessar per l'origen de la decisió  va rebre la següent resposta: “Heu canviat la seu? Doncs no patiu”, va dir el ministre. Al cap de poques hores, els diners tornaven a ser al compte del banc.

Indignació al Govern

Des del Govern de la Generalitat s'ha reaccionat amb indignació davant aquesta informació. "Un (altre) escàndol gravíssim", ho ha descrit el president Quim Torra, en una intervenció a Twitter, en què lamenta que l'Estat "va utilitzar tots els mitjans al seu abast per abatre una causa justa, pacífica i democràtica".

El vicepresident i conseller d'Economia, Pere Aragonès, per la seva banda, ha parlat de "guerra bruta econòmica contra l'1-O". "Anirem fins al final per saber qui i com va decidir jugar a la crisi financera per salvar la unitat d’Espanya", ha advertit, també en la mateixa xarxa social..