Público
Público

1 de maig Recuperar els carrers i eliminar la Reforma Laboral, reivindicacions dels sindicats en un 1 de Maig amb regust electoral

UGT i CCOO es manifestaran sota el lema "Primer les persones", en una marxa que s’iniciarà a les 11.30 hores a la plaça Urquinaona de Barcelona i finalitzarà aquest any davant de l’edifici de Correus. Per primera vegada des de la seva escissió l’any 1989, la CGT i la CNT realitzaran una mobilització conjunta.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Manifestació d'un primer de maig anterior.

Només tres dies després que s’hagin celebrat eleccions al Congrés i al Senat, els sindicats tornen a sortir al carrer en la manifestació tradicional de l’1 de Maig, Dia del Treballador. En el moment de presentar la mobilització, els dos líders sindicats van fer una invocació a omplir les urnes i els carrers “per recuperar drets i revertir la precarietat”. Sota el lema "Primer, les persones", UGT i CCOO faran dimecres una marxa que s’iniciarà a les 11.30 hores a la plaça Urquinaona de Barcelona i finalitzarà davant l’edifici de Correus, on es farà un acte d’homenatge a les víctimes d’accidents laborals. Els sindicats majoritaris exigeixen aconseguir més drets, igualtat i cohesió.

El secretari general de CCOO Catalunya, Javier Pacheco, demana al futur espanyol que amb tota seguretat encapçalarà Pedro Sánchez “posar les persones a la centralitat de les polítiques”. Aquest desig, segons afegeix, implica reduir la sinistralitat laboral i per extensió derogar les Reformes Laborals de 2010 i 2012, aprovades per governs del PSOE i del PP. CCOO assegura que la precarietat i la contractació temporal són dues de les cares que han portat la Reforma Laboral.

L’eliminació de la reforma comportaria la supressió d’algunes pràctiques, com la utilització d’empreses multiservei. En aquest cas, el líder d’UGT Catalunya, Camil Ros, ha reivindicat la capacitat de mobilització dels treballadors per “revertir la manca de drets democràtics”. Com a exemple, els sindicats alerten d’una xifra esfereïdora: 400.000 persones que tenen feina a Catalunya són pobres. Més enllà dels resultats de la nit del 28-A amb la victòria del PSOE, els sindicats advoquen per recuperar la dignitat del treball. “No podem esperar que ningú ens regali cap dret”, assenyalen.

Un segle de la vaga de La Canadenca

Aquest 1 de maig se superposen dos esdeveniments claus per a l’assoliment de drets laborals. Per un costat, la creació de l’Organització Internacional del Treball (OIT), organisme que vetlla pel compliment dels drets humans en l’àmbit laboral, i, per l'altre, la vaga dels treballadors de la Canadenca. Gràcies a aquelles aturades, que es van desenvolupar entre els mesos de febrer i març de 1919, es va establir la jornada laboral actual de 8 hores diàries.

"La resposta és al carrer". Amb aquest eslògan es manifestarà la Confederació General del Treball (CGT) l’1 de Maig per 11 ciutats catalanes. Fidel al seu esperit de descentralitzar les reivindicacions, les protestes se celebraran a Barcelona, Badalona, Berga, Girona, Igualada, Lleida, Mollet del Vallès, Ripoll, Sabadell, Tortosa i Vic. El secretari de comunicació de la CGT, Toni Edo, insisteix que el focus de la lluita pels drets laborals es troba al carrer. “Tenim motius per desconfiar dels partits polítics. Si volem avançar en l’entorn del mercat de treball, ens hem d’organitzar”. Així, Edo recorda que les propostes dels partits només van en la línia de “reduir les nostres llibertats i retallar un dret fonamental, com el de vaga”.

Manifestació de la CGT l'any passat.

Unió de la CGT i la CNT

Fruit d’aquest esperit d’unió que reivindiquen els sindicats per combatre el context de precarietat laboral, la CGT i la CNT es mobilitzaran de forma conjunta per primera vegada des de l’any 1989, en què es va produir la seva escissió. Al migdia de l’1 de Maig, la CGT farà una marxa que s’iniciarà als Jardinets de Gràcia, mentre que a la tarda els dos sindicats llibertaris es manifestaran junts des de les 18.30 hores a la plaça dels Països Catalans de Barcelona. A la marxa, s’hi uniran organitzacions anarquistes com Batzac, Acció Llibertària de Sants, Embat, Oca Negra, Heura Negra o Negres Tempestes.

En un manifest conjunt, les entitats anuncien una batalla contra la precarietat econòmica i social a través de “la construcció d’una resposta que implica lluitar fora de les institucions i al marge de les urnes, allunyant-nos dels seus cants de sirena que tan sovint han desactivat les nostres reivindicacions”. En aquesta línia, la CGT i la CNT ressalten que la raó de ser de les lluites del moviment obrer continua sent la mateixa que fa un segle: evitar l’explotació del treball que executa el sistema capitalista.

Reconeixement patronal de la precarietat

Fins i tot la patronal admet la precarietat laboral a la qual estan sotmesos els treballadors catalans. En una conferència recent al Cercle Financer, el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, va reconèixer que “tot i que l’economia catalana i espanyola creix per sobre de l’europea, els salaris no permeten viure dignament a les persones”.

Des de l’inici de la crisi, els sous dels catalans han acumulat una devaluació de més de 600 euros bruts anuals. Aquesta tendència s’ha acarnissat especialment amb els menors de 35 anys. Davant d’aquest escenari, una de les solucions implica establir un pacte entre els sindicats i les patronals. Mentre els primers reclamen abans de res la derogació de les dues reformes laborals aprovades en la darrera dècada, les segones sol·liciten que s’analitzi si les pujades salarials, com la recent del Salari Mínim Interprofessional (SMI), poden perjudicar la competitivitat de les empreses.

Malgrat que cadascú dels agents socials (patronal i sindicats) té les seves receptes per revisar i millorar el mercat laboral, els dos actors coincideixen en la necessitat de reestructurar un model que en els darrers anys s’ha enquistat i ha eternitzat la precarietat i la temporalitat. Ara, només falta que es configuri un nou Govern a l’Estat per reprendre el diàleg social.