Público
Público

Cultura 10 llibres per sobreviure als àpats en família

Llegir és una de les alternatives a l’abast de tothom per refugiar-se, descansar o desconnectar durant les festes de Nadal.

Parades de llibres a les Rambles de Barcelona per la Diada de Sant Jordi / Arxiu EUROPA PRESS

Com va dir Stephen King, “llegir una bona novel·la és, en molts aspectes, com mantenir una llarga i grata relació amorosa”. Si per aquests dies de festes de Nadal busques una lectura per alleugerir les digestions llargues o per desconnectar de les batalletes de les sobretaules familiars, et proposem deu llibres per viatjar al passat, al futur, conèixer famílies estrambòtiques o fins i tot un caçador de criatures estranyes.

‘Canto jo i la muntanya balla’, d’Irene Solà (Anagrama)

Una novel·la en què prenen la paraula dones, fantasmes, núvols i bolets, gossos i cabirols que habiten entre Camprodon i Prats de Molló. Una zona d’alta muntanya i fronterera que, més enllà de la llegenda, guarda la memòria de segles de lluita per la supervivència, de persecucions guiades per la ignorància i el fanatisme, de guerres fratricides, però que encarna també una bellesa a la qual no li calen gaires adjectius.

‘Records del futur’, de Siri Hustvedt (Edicions 62)

Siri Hustvedt es posa en la pell d’una escriptora ja gran que, esperonada per la trobada d’un quadern de notes antic, evoca els records del seu primer any a Nova York, el 1978, quan acabada d’arribar de Minnesota, sola i sense ni cinc, descobreix les múltiples possibilitats que li ofereix la ciutat. Records del futur crea un diàleg entre dècades i s’expandeix en múltiples relats on la protagonista que troba el seu camí com a dona i com a escriptora al Nova York de finals dels anys 70.

‘Aquest deu ser el lloc’, de Maggie O Farrell (L'Altra Editorial)

Els protagonistes són el Daniel i la Claudette, una parella improbable: ell és de Nova York, però viu perdut enmig del no-res a Irlanda, i ella és una exestrella de cinema francesa que ha triat viure aïllada del món. Tenen una relació apassionada, intensa i tempestuosa. Un dia reapareix una dona amb qui Daniel va perdre el contacte fa anys i es veu llançat en una espiral irracional i incontrolable que amenaça la fràgil estabilitat de la seva vida…

‘L’esqueix de carn’, de Phillipe Lançon (Angle Editorial)

Portada de 'L'esqueix de carn'.

Aquesta és la història d'un home que va ser víctima d´un atac, que va passar nou mesos a l´hospital i que narra amb precisió com aquest atac ha canviat la seva vida i la vida dels altres al seu voltant, els seus sentiments i la seva percepció del cos, la seva forma de respirar i d´escriure. Una història personal, dura però carregada d’esperança.

‘Mentre em moria’, de William Faulkner (Edicions 1984)

Un clàssic per reflexionar sobre la mort i endinsar-se a les ombres d’una família tacada per la desgràcia. Mentre l’Addie Bundren es mor sent la remor del martell i el xerrac amb què el seu fill gran li va construint el taüt. Quan la mort arriba, els seus cinc fills i el seu marit, carreguen el cos de la mare al carro i emprenen un viatge llarg i accidentat cap a Jefferson.

‘La família Aubrey’, de Rebecca West (Editorial Univers)

Un retrat d’una família extraordinària, la família Aubrey. L’autora narra les excentriticitats d’aquesta família des del punt de vista d’una nena que s’està convertint en adulta. L’amenaça de la ruina i un ambient artístic on el pare escriu articles i la mare és pianista son el context d’aquesta història ambientada a Londres.

‘Satèl·lits’, d’Elisenda Solsona (Males Herbes)

Vuit històries lligades pel mateix fet insòlit: una nit, sense avís previ, la lluna no surt. Sota aquest cel inesperat transcorren vuit històries íntimes sobre separacions i retrobaments, narracions prenyades d’una bellesa estranya en què no hi manca el punt de fuga màgic. Uns arguments brillants, on res no és el que sembla, que assenyalen la incomprensió mútua amb què topen, una vegada i una altra, les relacions humanes.

‘Un cor massa gran’, d'Eider Rodríguez (Periscopi)

Portada d''Un cor massa gran'.

Els relats de Eider Rodríguez atrapen per la seva originalitat. Queixals trencats a destemps, un exmarit a qui cal cuidar, uns veïns ressorgits de les flames, l'extirpació d'un mioma, l'espera del retorn d'un desaparegut. Els personatges d'aquests relats es troben en aquell moment d'inflexió on sembla que tot està a punt d'esmicolar-se, quan la rutina s'ensorra i s'intensifica el diàleg entre l'emoció i la raó. Sense concessions ni filtres, l'autora observa la línia que separa l'amor del dolor.

‘Els anys’, d’Annie Ernaux (Angle Editorial)

Una narració personal de sis dècades de la seva vida. L’autora dona veu a objectes, cançons, titulars de notícies o anuncis de cada moment històric, intercalant-hi textos del seu diari o la descripció de fotografies familiars. Crea, així, un model singular d'autobiografia, alhora subjectiva i impersonal, privada i col·lectiva. Considerat un clàssic contemporani des de la seva publicació, Els anys ha constituït un enorme èxit literari i de vendes a França.

‘L’últim esmolet’, d’Aniol Florensa (Editorial Gregal)

Combinant elements que van des de Tolkien fins a King, passant per Dahl, Aniol Florensa presenta una novel·la plena de misteri, d’acció i d’amor. El protagonista és en Josep, l’Esmolet, un caçador de criatures fantàstiques catalanes. Un personatge enigmàtic de gairebé setanta anys que és l’últim descendent d’una llarga tradició d’afiladors, però els seus ingressos mai no han depès dels estris mal afilats dels veïns.