116 centres educatius en risc de tancar per la "manca de planificació" davant la davallada demogràfica

La Fundació Bofill alerta que hi ha 116 escoles o instituts catalans de municipis amb tres o més centres en risc de tancar per la "manca de planificació" del Departament d'Educació davant la davallada demogràfica. Es desgranen en 63 en etapes educatives afectades en escoles concertades i 57 a la pública. Són centres d'una sola línia amb més del 25% de places vacants a I3 o 1r d'ESO de 45 municipis. 

Majoritàriament són també centres que pateixen les conseqüències d'una oferta excessiva al seu entorn i que tenen major segregació. De fet, la Bofill ha apuntat que un dels problemes és la sobreoferta a l'escola concertada, i per això ha reclamat un nou decret de concerts que permeti planificar l'oferta en el seu conjunt. També ha plantejat la fusió de centres i reduir ràtios a secundària, sent obligatori també a la concertada.

D'altra banda, un 58% dels centres tenen una sola línia d'I3. La tendència d'eliminar línies es dona sobretot a la xarxa pública: dels 968 als 1.044 centres (+6%) entre els cursos 2017-2018 i 2024-2025, mentre a la concertada s'ha passat de 269 a 263 (-2%). La Bofill ha alertat que l'augment d'escoles amb una sola línia afebleix els centres i promou dinàmiques de competència, cosa que propicia grups més homogenis i promou la segregació escolar.

Una de les mesures que s'ha impulsat ha estat la reducció de ràtios de 25 a 20 alumnes a I3 a partir de la preinscripció del curs 2021-2022. Tot i això, a la preinscripció 2023-2024, el 12% de places d'I3 van quedar vacants al conjunt de Catalunya i el 10% als municipis de més de 10.000 habitants. Per contra, es dona una "massificació" a les aules a secundària: el curs 2022-2023 un 27% (300 de 1.093) dels centres que oferien 4t d'ESO tenien algun grup per sobre de la ràtio oficial.

La Bofill ha considerat que fa dècades que es prenen decisions d'esquena a la realitat demogràfica, amb una natalitat que baixa des del 2008, per la qual cosa no es pot parlar d'imprevist. Així, demana a Educació que passi de la reacció a l'acció amb una planificació a 10 anys vista. El curs vinent la caiguda d'alumnat estranger arribarà a totes les etapes i no es revertirà a mitjà termini. Fins al 2030 es preveu que Catalunya perdi 87.000 alumnes.

La portaveu del Govern, Sílvia Paneque, ha volgut posar en valor la feina que el Departament d’Educació està portant a terme per a millorar la planificació: "Ha iniciat un treball territorial per a veure quina és la diagnosi i quina planificació futura es pot desenvolupar". El Govern hi treballa però encara no poden explicar quines estan sent les concussions.

Pugen les places vacants a la concertada

L'informe assegura que en els últims anys les places vacants s'han concentrat sobretot al sector concertat. En concret, entre 2017 i 2023 les places d'I3 s'han reduït un 22% a la xarxa concertada i un 23% a la pública. En el mateix període, el percentatge de places vacants s'ha reduït d'un 9% a un 8% entre 2017 i 2023, mentre que a la concertada han pujat d'un 11% a un 14% en el mateix període. Tot i això, la normativa actual permet que les escoles concertades puguin oferir d'entrada totes les places.

És per aquest motiu que des de la Fundació han reclamat un nou decret de concerts que permeti intervenir també en l'oferta dels centres concertats. La proposta busca que Educació pugui suprimir abans de la preinscripció l'oferta que no respongui a les necessitats del territori, ja sigui en centres públics o en concertats. El director de la Bofill, Ismael Palacín, ha afegit que és "inaudit" que des de l'administració s'inverteixin uns recursos per finançar el sistema concertat "sense poder planificar".

Tot plegat impacta en les escoles amb alumnat vulnerable i és que l'excés d'oferta als municipis fa que els centres més complexos tinguin menys demanda i una assignació excessiva de matrícula viva. En concret, el 49% dels centres en risc de tancament tenen una concentració d'alumnat vulnerable més alta que el seu entorn. Per això, ha plantejat la necessitat d'establir ràtios màximes i mínimes d'alumnat per grup.