Un 20-S reactiu: de la defensa de l'1-O a la defensa de l'alliberament dels presos

Aquest dijous tot just ha fet un any que l'escalada repressiva contra l'independentisme arribava fins a la penúltima pantalla; una repressió que es mantindria ferma durant tota la tardor i que deixaria presos, exiliats i un miler de represaliats. A partir d'aquell 20-S, gran part de la societat catalana va viure per primer cop la urgència militant de defensar gaire bé cada dia al carrer el referèndum de l'1 d'octubre i les seves conseqüències polítiques i judicials. El record de l'excepcionalitat, entre la ràbia i la nostàlgia, ha tornat a treure milers de persones al carrer per reivindicar la massiva i espontània mobilització d'aquell dia.

El que en aquell moment va suposar una defensa activa de l’1-O contra la determinació d’un govern central compromès a evitar-lo a tota costa, ara es converteix en el crit reactiu d'una ofensiva judicial acarnissada. Torna la tardor calenta després de la ressaca de la paràlisi, amb la gran consigna d'aquest curs: "Llibertat presos polítics". La protagonista d’aquesta jornada és la solidaritat amb els dos líders socials empresonats a causa dels fets ocorreguts el passat 20-S davant la seu del Departament d’Economia, Jordi Cuixart i Marcel Mauri.

A les portes de la seu de la CUP, els anticapitalistes han organitzat activitats des del matí. Referencialitat obligada, després que el partit visqués el setge de la Policia Nacional, que va voler practicar un escorcoll sense ordre judicial. Moments d'alta tensió davant la imposició policial que els diputats i exdiputats cupaires van dirigir per mantenir una resposta ciutadana sòlida però pacífica, agafant d'imprevist al cos de seguretat estatal.

Aquest cop, els centenars de persones que s'hi han aplegat al carrer Casp de Barcelona ho han fet amb un to molt més festiu. Música, cervesa i carrer per celebrar el que en aquell moment es va viure com una victòria. No han faltat, tampoc, els moments on s'ha evidenciat que, tant els assistents com els polítics presents, han tornat avui a obrir el calaix de l'excepcionalitat després de tants mesos d’apatia. Ho feia l'exdiputat de la CUP, David Fernàndez, quan demanava constància al carrer amb llàgrimes als seus ulls i als de part de la gent que l'escoltava. També ho feia Maribel Sabaté, la mare de l'exdiputada a l'exili, Anna Gabriel, qui, sense entrar en detall sobre la seva situació, ha agraït la presència dels manifestants per denunciar l'exili de la seva filla.

La manifestació anticapitalista ha passat a mans dels CDRs -fa un any, R de referèndum, i ara de República- que, com a nota curiosa, han encapçalat la manifestació amb un cotxe de la Guàrdia Civil fet de cartrons en memòria dels dos vehicles que van aparcar a les portes del Departament d'Economia; altell de càmeres de televisió, manifestants curiosos i dos líders socials que hi van pujar per demanar que tothom marxés a casa.

La cruïlla d'Economia torna a omplir-se

Fidels a les convocatòries de les dues entitats, Òmnium Cultural i l'Assemblea Nacional Catalana, milers d'independentistes s'han aplegat a la cruïlla de Gran Via amb Rambla de Catalunya, davant un escenari muntat per l’ocasió i al costat del punt de màxima atenció el passat 20-S, la seu del Departament d'Economia. Si l’espontaneïtat va aconseguir aplegar l’any passat a tanta gent per defensar les institucions catalanes, aquest cop la previsió de la convocatòria ha satisfet sobradament les xifres del 2017. Les fotografies aèries deixaran estampes semblants emmarcades en dos contextos molt diferents.

Si alguna cosa té a dir aquesta massiva concentració és que l’independentisme segueix amb una capacitat de mobilització indiscutible. Altre cop, i només deu dies després de l'11 de setembre, persones d’edats diverses han pres els carrers mòbil en mà –càmera domèstica en mà, en algun cas d’altres generacions- per recopilar moments “històrics”, com els adjectiven molts dels concentrats. Amb la sensació, però, que el moment àlgid de l’independentisme ja va ser viscut fa un any i que ara toca gestionar el després. Les paraules dels líders repiquen contra la massa de gent que es prepara per tornar-se a activar aquesta tardor. Després de l’Estat, del 155, i de la judicialització, els dos líders actuals d’Òmnium i l’ANC, Marcel Mauri –qui, un any més tard, es confirma com a protagonista en la retòrica independentista- i Elisenda Paluzie, han fet notar l’absència, més clara que mai, dels Jordis, i han fet una crida a mantenir la mobilització a peu de carrer. "Si ho vam fer una vegada, ho podem tornar a fer", ha dit Paluzie. "Va ser l’onada que ens va permetre arribar a l’1-O", ha dit Mauri. Tots dos, conscients que la defensa dels presos necessita mantenir el pols de la mobilització social a un nivell prou alt com per sostenir la pressió a l’executiu de Pedro Sánchez.

Aquest cop, la mobilització es clou escasses dues hores després de la convocatòria, lluny de les més de 12h de concentració del passat 20-S. L’acte el tanca el cantant del grup La Pegatina, Adrià Salas, amb una versió de la cançó La Flama, originària d’Obrint Pas. El poc quòrum entre el públic, que majoritàriament no se sap la lletra, denota una distància generacional o política, qui sap. Pocs minuts després, esclata un cant d'Els Segadors entre els manifestants, que no permetran que l'organització els torci uns mínims de protocol. El primer acte d’homenatge al batec de l’1 d’octubre ha acabat amb normalitat. Encara és d’hora per resoldre si la ciutadania estarà disposada, un any més, a mantenir el voltatge polític que la maquinària estatal ha imposat a Catalunya.